OVER-SEAS LEAGUE
FRANCESC BOVÉ
28/3/2023 | 16:00:32
El passat 24 de febrer un grup d’activistes van abocar davant de l’ambaixada de Rússia a Londres pintura amb els colors blau i groc en dos sentits de la carretera, de forma que al passar els cotxes estenien en les rodes la pintura, convertint els dos carrils en una enorme bandera de Ucraïna. Aquesta ha estat una de les ultimes accions del grup Led by Donkeys (en català “dirigits per rucs”), els que també es van fer famosos per situar una placa blava a Londres, com les famoses plaques blaves que inunden els edificis de la ciutat per recordar personatges i efemèrides rellevants de la historia britànica, per senyalar l’edifici on es va gestar el desastrós pla econòmic que va costar el càrrec de la fugaç primera ministra Liz Truss.
Aquesta organització és filla de la famosa tradició britànica per utilitzar l’humor com l’arma més potent per criticar els poderosos i per exposar les seves mancances. I no podem parlar d’humor polític britànic sense fer referencia a la mítica sèrie Yes, Prime Minister, una de les millors series d’aquest gènere que mostra desencarnada la realitat de la elit política d’aquell país i de tants d’altres. En aquesta genial critica a l’establishment va marcar la societat d’aquell moment, però la caricatura que va intentar fer del sistema democràtic, i de les tensions que provoca en la societat, en molts cops va convertir-se en un mirall de la ineptitud de la classe governant. Personatges com el cap dels funcionaris, Humphrey Appleby, interpretat pel desaparegut Sir Nigel Hawthorne, més escarrassat en mantenir els privilegis que en servir a la societat (cal recordar que en anglès els funcionaris son “civil servents”). O també el personatge de Jim Hacker, aquest polític sense escrúpols, vanitós i inepte encarnat pel brillant Paul Eddington. Però vist amb ulls d’avui, potser les crítiques que es fan sobre el malbaratament de recursos, la necessitat de mantenir al públic cecs davant del les maniobres dels polítics i del repartiment de càrrecs i sous estratosfèrics, esdevenen més actuals del que ens podríem imaginar.
En aquests dies, on des de les protestes antigovernamentals i pro-democràcia s’estenen arreu del mon, des d’Israel fins Mèxic, és més necessari que mai reflexionar sobre els qui ens governen i què fan amb el poder que se’ls hi ha atorgat. Seria bo re-visitar aquest clàssic de la BBC2 a fi, potser, d’analitzar el clima polític que regna actualment i els polítics que ens governen, i potser sí que arribaríem a la conclusió que potser si que estem led by donkeys.
