Inici » a-ultimesnoticies » TRIBUNA/ ‘L’exclusió digital, afecta a tots: joves i grans’ per @josecoderch

TRIBUNA/ ‘L’exclusió digital, afecta a tots: joves i grans’ per @josecoderch

No a la imposició de cites prèvies ni a l’ús comunicacions per internet, ni anuncis només de codis QR en vies publiques. La idea de que les noves tecnologies només exclouen a les persones grans i sense recursos, no es certa. Els joves tenen també dificultats per interactuar amb les empreses i amb l’administració pública.

Els joves poden tenir facilitat en l’ús de les xarxes socials ( Whatsapp, Twiter, Facebook, Youtube, Tik-tok , altres) però quan han de gestionar tràmits en seus electròniques de webs, telèfons d’oficines d’atenció als ciutadans (OAC) s’enfronten a semblants dificultats que les persones d’edat i al final demanen ajuda o actuen presencialment.

La digitalització i l’aprofitament de les noves tecnologies, no pot ser traspassar el treball que correspon a les empreses i a l’administració i carregar-lo al ciutadà. Ara tenim aquesta obligació d’invertir el temps propi, perquè s’ho estalvii el proveïdor del servei.

Les esperes dels telèfons d’atenció, amb menús de moltes opcions que fan difícil recordar i encertar en la correcte, el temps de navegació dedicats als webs, la multiplicitat de diferents aplicacions, fa que només quan fas un tràmit en seu electrònica de forma reiterada, arribis a saber com es fa en aquella aplicació, però si ho intentes en altre web, quasi tot es diferent.

Hi ha assistents virtuals en algunes webs, però com també son part de la intel·ligència artificial o operadors robòtics, les respostes que donen normalment no et serveixen i en molts casos son il·lògiques o entres en un bucle repetitiu.

La situació de la pandèmia COVID 19, va imposar tota una sèrie de practiques que ara es volen mantenir: les cites prèvies especialment i utilització de codis QR i això obliga a l’ús de comunicació electrònica que requereix com a mínim un mòbil amb connexió a internet, que no només per cost, sino per cobertura no està a l’abast de tothom (joves o grans).

Les cites prèvies per l’atenció no es poden imposar com ara passa en molts serveis, ajuntaments, i administracions, ja que son una nova font de conflictes, com per exemple els telèfons que demoren la resposta amb musiquetes, i que no permeten escollir acuradament el tipus de cita la qual cosa fa tornar a fer una altra trucada, començant des de cero.

Aquest problema està present sobre tot en els Ajuntaments que son l’administració més propera pel ciutadà i que demoren encara més la prestació dels serveis demanats. Trobar el telèfon o la petició de cita prèvia per la web és, en molts casos, quasi impossible, ja que els formularis de petició inclouen moltes possibilitats i resulta difícil encertar (si és, per exemple Medi ambient, Urbanisme, Territori, o Serveis a les persones). Cada Ajuntament té diferents denominacions i si t’equivoques et diuen que has de tornar a demanar cita.

L’equilibri entre la modernització i que no sigui excloent, passar perquè no s’IMPOSI un model només digital. S’han de mantenir les dues vies obertes i entrar de forma gradual, quan el perfeccionament dels elements de digitalització (reconeixement de veu, robotització , desenvolupament d’intel·ligència artificial) arribi a ser d’ús “friendly”: apte per a tothom i sense exigir temps extres als usuaris.

Per lluitar contra la imposició de CITES PREVIES , hem d’expressar el nostre desacord en les enquestes que ens demanen sobre el servei, exigir-ho en les converses que diuen es graven. DEMANEM que es retiri l’obligatorietat i retornar a la possibilitat d’acudir sense cita prèvia, ja que hi ha moltes circumstàncies: urgències, dificultats en expressar la petició, saber a qui demanar-la… aquestes gestions son més fàcils en persona. Algunes empreses i administracions ja ho fan, atenen amb CITA PRÈVIA i sense ( per exemple, ENDESA comercialitzadora).

Algun diputat, algun alcalde, regidor , s’ha passat 20-30 minuts, escoltant musiqueta –totes horribles—o missatges: “ tots els nostres operadors estan ocupats, esperi”, per després ser atès per un operador d’un “call center” , que de vegades atén a diferents empreses i no coneix prou les respostes per ajudar a l’usuari o el remeten a la frase: “ho trobarà a la web”. En altres casos, quan ho has explicat tot, es penja la trucada i has de tornar a començar, amb un altre operador.

Un altre element d’exclusió son els anuncis en la via pública, que deurien estar sotmesos al control municipal i que permeten apareguin només codis QR i que per la seva situació en zones publiques i de vegades amb informacions rellevants , queden exclosos els que no tenen el mòbil +internet. Una altra cosa és que en àmbits privats (empreses, altres) siguin útils en tasques d’identificació de productes –com els codis de barres—però que quan son per informar, han de contenir al menys un número de telèfon alternatiu i un resum dels continguts.

Quan defensem la NO exclusió, no podem acceptar anuncis en zones públiques de codis QR que no permeten ser entesos per tots. Que els posin en zones privades. Això es competència dels Ajuntaments.
Posar normes que impedeixin aquesta exclusió digital a amplis col·lectius, és una obligació dels nostres representants polítics que per llei, poden obligar a les empreses i a la mateixa Administració.

En aquests problemes reals volem veure treballar als polítics, per donar solucions als ciutadans, no en lluites per conservar els seus càrrecs i sous.

@josecoderch (74) –enginyer tècnic.

2022-10-03
promo primera vinyeta vida (1)
seguros Bilbao nuevo renting febrero 202202_Carta_agente_cast_SB_05
seguros-bilbao-2
seguros-bilbao
previous arrow
next arrow

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator