En unes dates de gran crispació a nivell de l’Estat, en els debats al Congrés i l’erupció de recursos jurídics del PP, en el Constitucional per impedir que s’aprovin la derogació de la sedició i la seva substitució per l’ampliació dels desordres d’ordre públic i nous articulats del delicte de malversació, que ningú vol amagar es fan per continuar desinflamant el conflicte Catalunya – Espanya, i sense saber com es resoldran, m’aventuro a parlar de diferents perspectives, que amb motiu de les festes i any nou, sempre es desitja que siguin les millors.
Aquesta humil reflexió, quan hi tants potents “think tanks”, laboratori d’idees, dedicats a això des de la fundació FAES d’Aznar a altres dels partits implicats ( PSOE, PODEM,ERC, JUNTS, PDECAT,PP,VOX) pot semblar un brindis al sol, i per això ineficaç, però es cert que moltes propostes que aporten els actors polítics , ho son igualment pel seu contingut d’impossible realització.
PERSPECTIVES per 2023, basades en la idea ni oblit ni perdó
Estan basades en que el resultats del referèndum de ú d’octubre de 2017 son els que cal acceptar: desenvolupar la DUI , Declaració Unilateral de Independència, amb la aplicació de la Llei de Transitorietat per establir la República Catalana.
Reflexió proposada: Les persones poden mantenir les seves idees de forma permanent i sense canvis, encara que aquestes no siguin aplicables. No estan obligats a canviar-les, moltes de les raons de viure dels humans es basen en emocions de lliure contingut.
Ara bé, cal tenir en compte: 1) El 2022 cap institució amb competències , ha reconegut el referèndum ni els resultats, ni la ONU, ni la Unió Europea dels 27, ni cap país. No es pot contrastar tot, però només hi ha adhesions a títol personal d’eurodiputats o altres parlamentaris però sense cap validesa.
La perspectiva “ni oblit ni perdó” , no aporta pel 2023 i següents anys cap possibilitat, malgrat la difusió des de la unifamiliar de WATERLOO, del seu Consell de la República i els tuits del Molt Honorable President –però no es expresident?? – diguin el contrari. La seva gesta comença a emular al dirigent Santiago Carrillo que des de Paris lluitava contra el franquisme amb el recurs llavors de l’emissora de Radio La Pirenaica, però hem de recordar la calvície amb que va poder retornar a Espanya, amagat sota una perruca.
L’analogia és Puigdemont i el seu recurs mediàtic, ara a 8TV on s’han aixoplugat i tenen barra lliure, els que continuen defensant aquesta opció ( Assemblea Nacional Catalana –ANC ,OMNIUM amb el seu ex-president Jordi Cuixart del “ ho tornarem a fer “ a Suïssa, les dos sensibilitats del JXCAT Jordi Turull i Laura Borràs), el auto representants del Consell de la República, CUPS i altres com el raper VALTONIC que des de Brussel·les dona lliçons de politòleg mediàtic en llarga entrevista a 8TV ).
Tot això mentre que els accionistes italians de 8TV comprovin els resultats d’audiència i de ingressos dels seus continguts abocats a defensar aquesta opció. Això no es la TV3, de fons públics majoritàriament.
La ultima convocatòria, el dia 6 de desembre de 2022 de l’ANC I JUNTS , oposada fins i tot a OMNIUM i a ERC als que senyalen de forma pública com traïdors al “procés” i que va tenir 4.500 assistents –aquesta vegada sense discrepàncies numèriques –ja que la Plaça Sant Jaume no pot encabir més- es una imatge de que la radicalitat ha expulsat a molts catalans del procés i és recollida en els continguts crispats de les expressions de la majoria de manifestants i l’absència d’elements festius (batukades, nens, mascotes). Desesperança emocional, es dur acceptar la realitat i es busquen culpables.
Una parell d’ells es mouen en el terreny assembleari, sense cap límit d’ocurrències que apareixen en les assemblees i que fins i tot es voten amb resultats inversemblants.
Recordem una assemblea a l’Estació de França on es va nomenar Consellera de Justícia en la Generalitat a la germana de Puigdemont, o el resultat d’una votació de la CUP a Sabadell, que va resultar en empat de 1.515 vots.
PERSPECTIVES basades en la negociació entre els Governs d’ESPANYA i Catalunya pel 2023
Un principi bàsic en la resolució de conflictes per negociació és l’existència de posicionaments clars en cada una de les parts, encara que siguin totalment divergents .
Es compleix : un posicionament d’ERC demanant un referèndum d’autodeterminació i un oposat del govern PSOE-PODEM de que no s’accepta un referèndum d’autodeterminació, però si un referèndum a Catalunya amb els acords que puguin arribar les dues parts.
Les possibilitats de l’acord existeixen, potser encara no se sap sobre què: federalisme, autogovern, independència amb relació confederal, acord finaciaciament, i altres que poden sorgir durant la negociació.
Conclusions: On veu vostè cabuda per l’esperança el 2023?
1) Tornar a la situació de 2019 amb guerrilla urbana a Barcelona i altres localitats, cremades de tota mena de mobiliari urbà, enfrontaments diaris i violents contra els Mossos, irrupció de nou dels CDR i dels anònims Tsunamis, i altres, en els actes de kale borroka, exigències d’apretar del expresident Torras i les seves amenaces als Mossos per actuar en les manifestacions defensant els drets dels ciutadans greument afectats ; talls de carrers, carreteres, ocupacions d’estacions de trens, aeroports ,altres.
2) Comprovada la ineficàcia i les irrealitats de l’anterior lluita, es millor acceptar la via negociadora com una possibilitat realista de solució del conflicte.
@jose Coderch
