Els Pirates Teatre comencen la temporada al Cercle Maldà amb Els secundaris, un vodevil de 80 minuts que ret homenatge a les actrius i actors secundaris, aquells que la memòria ha esborrat del tot. Aquesta és la idea de què van partir Laura Aubert i Bernat Cot sota la direcció d’Adrià Aubert per crear aquesta comèdia trepidant situada als anys vint del segle passat en ple Paral·lel barceloní. Els nervis de l’actor secundari abans de dir les tres rèpliques de l´escena, entrades i sortides, canvis de vestuari, canvis d´ordre de l´obra, entrades i sortides del lavabo, la precarietat laboral … una subtil complexitat entre la lleugeresa i la tendresa.
Avui dia, només El Molino queda com a memòria històrica d’estrelles com Granito de Sal, Zoe, Lola Montiel o la Bella Dorita. Tot aquest món ressona com una “tramuntana esbojarrda” a Els secundaris fins i tot i apareix Josep Sampere, pare de la gran Mary damunt de la Sala Maldà. Aquest és un espectacle desenfrenat d’un món que guarda molts paral·lelismes amb la realitat dels actors professionals d´avui. La fama i l’èxit només estan a la bast d’uns quants privilegiats, que es poden permetre viure de la seva feina d´actors.
Aquesta és una comèdia divertida, plena de imaginació i amb multitud de referències al cinema còmic. A través de situacions de comèdia els dos actors van encarnant diferents personatges: un actor famós del moment, la mare de cadascun dels secundaris, dos policies, altres artistes del moment, etc… Laura Aubert i Bernat Cot corren com a bojos per disfressar-se de cadascun dels personatges, en qüestió de segons. Tan interessant és allò que el públic veu com allò que el públic no veu. Seria interessant posar un càmera darrere de l’escenari i observar els moviments coreogràfics dels actors per transformar-se en segons. Trobem també tot un encert quan tots dos actors trenquen la quarta paret i es produeix una comunicació directa amb el públic.
Tota l’acció del vodevil passa a una cameta de l’escenari, una cameta on tots dos es preparen per entrar i fer les seves breus intervencions a l’espectacle, mentre esperen situacions delirants que fan riure l’espectador quan es canvien de roba per al número següent, es fan confessions, arriben visites inesperades…. Bernat Cot i Laura Aubert fan possible l’impossible, entren i surten com a cotxes de Fórmula1. Molt Treball de vestuari, perruqueria, coreografies, moviment i escenografia. La parella són una fàbrica d’idees. Dos professionals que ja han demostrat el seu talent en el maneig de l’humor més embogit i les situacions més desgavellades als seus meravellosos espectacles. Ens presenten aquí un univers de revista molt fresquibiris. Una peça teatral dins la peça teatral, aquest és el punt de partida. El fracàs d’una peça teatral venuda amb massa expectatives, quan en realitat no és res més que un pupurrí de números de tota la vida. La peça que l’espectador no veu sinó que escolta és plena de tots els ingredients del món del teatre, la gelosia entre actrius, les lluites per un plató calent, fins i tot per allà entre tants personatges que van i venen, apareix el crític teatral. Tots els ingredients d’un espectacle que cuida fins a l’últim detall la presentació d’aquests secundaris excèntrics.
José Antonio Aguado
