Tribuna de JOSÉ ANTONIO AGUADO
17:36:32 | 11/1/2023
Aquests dies al Gran Teatre del Liceu es representa Tosca de Giacomo Puccini, hereu de Verdi en l’eficàcia dramàtica. És sens dubte l’esdeveniment operístic de la temporada. La força de la música de l’última escena, la intel·ligència de l’escenografia d’Emmanuele Sinisi i la qualitat de l’orquestra simfònica i cors del Gran Teatre del Liceu sota la batuta del director Henrik Nánási donen com resultat una obra que atrapa l’espectador per la tragèdia de dos amants. L’obra ens presenta la lluita per la llibertat davant la tirania del poder despòtic i absolut que només es mou per la irracionalitat del desig. Aquesta Tosca és una versió que desperta controvèrsia, el seu director d’escena Rafael Villalobos camina sota l’ombra del director de cine Pier Paolo Pasolini assassinat al 1975. En nombroses escenes de l’òpera Villalobos recrea imatges cinematogràfiques del director italià establint un paral·lelisme entre la vida de Pasolini i Tosca. Amb una voluntat de transgredir, d’impactar amb l’espectador hi ha referències a la relació amb Maria Callas i a pel·lícules como Saló o Els 120 dies de Sodoma. Aquesta producció es va estrenar el 2021 al Teatre de la Monnaie de Brussel·les i s’ha representat a l’Òpera de Montpeller, que l’ha coproduït juntament amb el Liceu i el Teatre de la Mestrança de Sevilla (on es podrà veure al juny).
L’òpera fa una autòpsia, a través d’un triangle sentimental, a la condició humana. El gran encert de l’obra és aquesta unió entre la història política d’Itàlia i la peripècia amorosa dels personatges. Es tracta d’un drama que atrapa en tots els sentits, per això és una de les òperes favorites de tots els amants del bel canto. Ens trobem amb una obra que respecta les regles clàssiques del teatre, tota l’acció dramàtica succeeix en menys de 24 hores, des que assistim a la dolça escena de gelosia a la capella fins al tràgic final. Posseeix la precisió matemàtica, el temps perfecte, que fa que ens il·lusionem amb la bellesa, l’horror i la grandiositat que només es troba en els grans mestres del gènere. Aquesta és una Tosca en blanc i negre, puntualment s’introdueix el color al vestidor dissenyat pel mateix Villalobos. El color també ve donat per les dues pintures de Santiago Ydáñez amb el seu enorme quadre de la Magdalena, la seva versió del quadre Judith i Holofernes de Caravaggio que es despenja com un gradiós tul i les pintures basades en el film de Pasolini, Saló (1975), al tercer acte.
Tosca de Villalobos és una òpera dramatúrgicament molt actual, tracta dels abusos del poder, les pressions religioses i el tema etern de la gelosia i l’amor heterosexual i homosexual. Qui esperi veure una Tosca clàssica aquí no la trobareu. El personatge central és una dona, Tosca, que està descrita formidablement en l’inici de la seva àrea, una dona obsessionada amb l’art i amb l’amor, és un personatge ple de passió, la passió del caràcter mediterrani, Tosca és la representació de la dona forta, de la dona independent que pren les seves pròpies decisions sense deixar-se acovardir pel poder, una passió que va més enllà de la raó, una dona fora de les regles socials del seu temps, interpretat per una Maria Agresta que ens empeny a viure la intensitat de la seva veu, a la qual estimem, resulta càlida, té un cor que batega per Mario Cavaradossi interpretat per un Michael Fabiano a l’alçada, encarna la llibertat, el desig de no deixar-se sotmetre pel poder, l’home lliure pensador que defensa la justícia. El dolent de la pel·lícula és el Baró Scarpia, el cap del terror polític i la dictadura, interpretat per Zeljko Lucic. Sumant tot això fins ara tenim una òpera estremidora i emocionant, plena d’èpica sentimental, una òpera plena de sacrifici i de compromís amb un ideari, amb una regles de joc enfront del poder tirànic establert, de mort i d’amor. En la història de l’òpera és difícil trobar trets tan clars de compromís polític, de compromís sentimental i de compromís amb la vida mateixa, un thriller posat en escena amb ritme i amb un final antològic. Una òpera molt moderna per iniciar-se en l’amor a la bellesa, la llibertat i el compromís amb l’ètica pròpia.
___
* La responsabilitat de les opinions expressades en aquest Diari correspon exclusivament als seus autors. Diari Sant Quirze no s’identifica necessàriament amb les opinions expressades pels seus col·laboradors i columnistes.
