J.A.AGUADO / TRIBUNA / CULTURA / TEATRE.
Txaikovski: Joc, amor i mort
[dropcap]S[/dropcap]i parlem de Txaikovski sempre ens ve al cap El llac dels cignes, però mai les seves òperes, encara que dues van ser d’una importància cabdal per la lírica del segle XIX.
A Txaikovski (1840-1893) el podem veure i escoltar amb la seva Dama de piques durant la primera quinzena de febrer, al Gran Teatre del Liceu.
Una òpera a tres actes de quatre hores de durada. Es tracta del títol més conegut del compositor rus. La peça solia representar-se en francès La dame de piques al Liceu es representa en rus. L’òpera està inspirada en l’obra de títol homònim d’Alexander Puixkin. Una història d’amor, passió, joc i mort que té lloc al regnat de Catalina la Gran. La grandiloqüent posada en escena de Gilbert Deflo té molt de decorat de pel·lícula. El director d’escena sap centrar l´atenció de l´espectador a través d´un joc de telons en l´acció que interessa com si tingués una càmera de vídeo i anés prenent primers plans. L’escenografia i el vestuari de William Orlandi són d’aquelles que agraden al públic del Liceu, ajustades a la dramatúrgia del relat. L’òpera estrenada el 1890 a Sant Petersburg comença amb una desfilada de figurants i cors representant a la cort imperial de Sant Petersburg de finals del segle XVIII, però a poc a poc de la vida de la multitud es passa a la vida dels quatre protagonistes principals: un ludòpata, Hermann, el Príncep Leletski, una comtessa i una dama, Lisa. El llibret narra la història de Hermann, un militar enamorat de la noble Lisa promesa del príncep. En aquest triangle sentimental hi ha un element que el porta a la mala sort: el joc. Aquí apareix l’ambició pels diners i els secrets dels jugadors.
El paper de l’apassionat Hermann l’encarna Iussif Eyvazov i George Oniani depenent del dia, el príncep Leletski l’interpreten Rodion Pogossov i Andrey Zhilikhovsky, la comtessa Elena Zaremba i Larissa Diadkova i finalment en aquest triangle falta la bella enamorada, indecisa i enganyada, Lisa, un dels grans papers femenins que el compositor rus ha donat a l’òpera, interpretat per Liana Haroutounian i Irina Churilova. Una dona que encarna el desig inconfessable i la desgràcia de deixar-se endur pels seus impulsos. Hi ha qui veu darrere d’aquestes passions la vida sentimental del mateix Txaikovski, un homosexual en una Rússia profundament repressiva en aquests moments de govern dels tsars russos.
Com a les grans òperes tot condueix a un final tràgic inesperat. Les obsessions destructives porten els personatges a viure l’angoixa i la desesperació dels sentiments desequilibrats. Un relat gòtic on la part interpretativa actoral dels cantants ha de ser especialment mimada.
La Dama de Piques presenta grans cors, àries i duets apassionats. Molt interessant el treball de Nadejda l. Loujine amb les coreografies. El cor del teatre està dirigit per Pablo Assante. Destacable aportació del cor de veus infantils Amics de la Unió de Granollers.
Tècnicament, el treball d’il·luminació d’Albert Faura ens ajuda a crear una atmosfera poètica amb màquina de fum baix inclosa.
L’orquestra dirigida per Dmitri Jurowski ens va fer gaudir de les harmonies de la música de finals del segle XIX. Música i veus donen a aquesta atmosfera gòtica en un autèntic melodrama cortesà. El destí proposa la vida dels personatges. Si hi ha alguna cosa predominant en aquesta òpera és com el joc ens porta a la ludopatia i com la ludopatia trenca amb les nostres relacions sentimentals. La baralla de cartes mostra les coses importants dels assumptes argumentals. El joc és un dels vicis que hereten les societats. D’aquí la importància del treball de direcció d’actors que acosten aquesta producció al teatre, al cinema i a les sèries. En els darrers anys, el Gran teatre del Liceu està fent un esforç econòmic produint espectacles que desperten una encesa admiració.
J. A. Aguado.
