CARTES AL DIARI.
Quan un tema de la guerra en Ucraïna omple els mitjans de comunicació i arriben moltes notícies, valoracions amb diferents posicionaments, cadascun de nosaltres pot repetir els posicionaments dels “seus”: que diuen els seus diaris, els seus referents polítics.
Com entendre el que passa?, segurament i si vostè no és partidari de la guerra com solució als problemes territorials, ni a altres problemes, intentarà aprofundir en els orígens del conflicte, estudiar la seva història i els antecedents.
Aquesta, “marxa endarrere” de la moviola de la història, de seguida es troba amb versions diferents, moltes vegades oposades dels mateixos fets i això crea una dificultat per posicionar-se personalment.
UCRAÏNA, els Balcans, Rússia, el nazisme, ens porta a uns fets que per la seva distància geogràfica, cultural sabem molt poc.
És llavors quan es pot recórrer a la simplificació i veure fets que no siguin qüestionables: la I Guerra Mundial es va produir pel magnicidi de Sarajevo (els Balcans) i sempre és un territori amb una molt diferenciada i fragmentades ètnies, religions, poders polítics, quasi sempre enfrontats.
Però conflictes territorials, hi ha molts i encara es mantenen vius en els Balcans (recordem els enfrontaments en l’antiga Iugoslàvia: bosnians, serbis, croates, uschatis) que no enteníem gaire. Però continuen amb els existents entre romans i hongaresos, seguim amb els búlgars i Macedònia, les dues Moldàvia, Transnistria, Ucraïna, Crimea. Quan ara busquem en el Google Maps, ens apareixen dotzenes de conflictes territorials amb elements diferenciadors ètnics, llengües, religions, història.
Hem de simplificar i encara no ens agradi, escoltar els diferents posicionaments, però també el principi de la real polítik, el que al final s’imposa pau per territoris.
Si aquí el tema del 25% del castellà, planteja aquests greus enfrontaments, que pot passar en aquests països amb 2-3-4 idiomes propis, 2-3 religions majoritàries, amb límits territorials antics i molt més definits i vigents que en Catalunya, tot això sobre el mateix territori: èxodes, refugiats, tot és dolorosament injust.
Les imatges d’una columna de nens ucraïnesos amb els busos escolars que en lloc de l’escola els porten a altres territoris, tot és un sofriment humà. La culpa és de … Sí de Rússia, però la guerra contra ella, no és avui possible: L’OTAN, EE.UU, tots en guerra de nou i el risc d’un conflicte real nuclear.
La realitat és que els territoris amb diferents comunitats, llengües, religions, història de diferents pertinences, fa que cap grup pugui aspirar que un guanyi sobre l’altre i hauran d’acordar en termes de real politik les concessions per viure en pau. En aquests països s’han fet referèndums en Crimea, Dont Bas, altres en 2014, 2015 i no han servit per res. Els referèndums no resolen els conflictes territorials, no serveixen per arribar a la pau.
L’avortament, el divorci, els matrimonis “homosexuals”, en alguns països s’han posat a referèndum, però no suposen obligar que les persones hagin d’avortar, divorciar-se. Els referèndums que obliguen a imposar un monolingüisme, una nacionalitat, no són acceptats com una solució. L’autodeterminació queda reservada per resoldre els conflictes colonials, però l’ONU va determinar on s’aplicava i Catalunya no és un d’ells.
Que ara el Consell de la República, pretengui internacionalitzar el conflicte d’una part dels catalans, és una il·lusió davant de les realitats de la quantitat de territoris en similars condicions de diferents llengües, històries. La llista és interminable. Somiaven quan va anunciar, ELSA ARTADI, que l’ONU intervindria perquè PUIGDEMONT fos investit president i que soldats de l’ONU el protegirien. Prou de vendre irrealitats, encara hi hagi 190.000 socis a ÒMNIUM que paguin una quota per això.
La solució és una acomodació a la realitat que després de plantejar al conflicte s’accepta l’acord possible. Finlàndia s’imposa la neutralitat, no entrar en l’OTAN, per arribar a la convivència amb Rússia.
Real politik: cap territori, cap llengua, cap bandera, cap religió, justifica el sofriment de la guerra ni els conflictes en un territori que trenquen la convivència, no només al territori sinó enfrontaments amb els veïns: conflicte amb l’Aragó pels Jocs d’hivern, altres. Els que vulguin ser independentistes que continuïn en el seu pensament, però que acceptin la convivència en Catalunya amb els que no ho volen. No es pot trencar un territori en què viuen els dos.
FLASH
Moviment a TV3, per fi hi ha debat en el Consell que la dirigeix ara sense majoria independentista, que qüestionen al seu director Ricard Sanchis i que volen el canvi per una televisió pública apartada de l’independentisme. És pagada per tots, no d’ells. Neutralitat institucional, es diu.
@josecoderch
