Inici » a-ultimesnoticies » Un estudi pioner sobre lactància materna identifica causes evitables de deslletament previ a la voluntat de la mare i el nadó
Foto de Jordan Whitt en Unsplash.

Un estudi pioner sobre lactància materna identifica causes evitables de deslletament previ a la voluntat de la mare i el nadó

  • Les principals dificultats a l’inici de la lactància identificades van ser l’ús de xumets, tetines i mugroneres i, en segon terme, el dolor
  • Una investigació efectuada a l’Àrea Metropolitana Nord permet obtenir per primer cop informació sobre la lactància materna fins als sis mesos del naixement a Catalunya
  • Per a la recerca es va fer el seguiment de 541 dones des de la setmana 35 de gestació i fins als sis mesos des del naixement.
  • De les 206 mares que van abandonar la lactància, més de la meitat ho van fer entre els 4 i els 6 mesos de vida dels nadons.

SALUT.  19 de juny de 2019 – Professionals de l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària (IDIAPJGol) han portat a terme un estudi per conèixer l’evolució de la lactància materna i la lactància materna exclusiva des del naixement i fins als sis mesos de vida dels nadons. L’objectiu ha estat identificar les principals dificultats, les causes d’abandonament i les expectatives de les usuàries sobre la lactància.

Per a la recerca es va fer el seguiment de 541 dones des de la setmana 35 de gestació i fins als sis mesos des del naixement, amb un seguiment després del part, a les sis setmanes i als sis mesos. Van participar-hi set centres d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) de l’Àrea Metropolitana Nord de Barcelona de l’Institut Català de la Salut (ICS).

Més del 95% de les dones embarassades vol iniciar lactància

En la primera visita de l’estudi, a les 35 setmanes de gestació, una gran majoria (95,8%) de les dones embarassades van manifestar la voluntat d’iniciar la lactància materna. En la visita de l’alta hospitalària, el 94,8% de les dones donaven el pit als seus fills, i als sis mesos eren el 63,3%. En el cas de la lactància exclusiva, en l’alta eren un 75,3%, amb una reducció fins al 16,8% després de sis mesos. En el context de les recomanacions del contacte pell amb pell en néixer, el 85% de les dones van iniciar la primera presa de lactància en la primera hora de vida del nadó.

De les 206 mares que van abandonar la lactància, més de la meitat ho van fer entre els 4 i els 6 mesos de vida dels nadons. Les principals dificultats en la lactància que es van identificar per part de les dones van ser l’ús de xumets, tetines i mugroneres; seguit del dolor que les primeres setmanes de vida va fer abandonar la lactància a 38 de les dones. Les primeres causes per deixar la lactància abans del previst van ser la sensació que el nadó es quedava amb gana (35%) o la percepció de què no tenien prou llet (22,8%).

Més informació permetria solucionar la majoria dels abandonaments

La majoria dels casos de dificultats o abandonament de la lactància materna es podrien solucionar amb una adequada informació sobre la lactància a demanda, segons l’equip investigador. Caldria assessorar sobre els signes de normalitat, l’estimulació de la pujada de la llet, la millora tècnica de la lactància i complementació de la presa, així com informar d’altres causes de plor del recent nascut, no només la gana. Per exemple, en el cas de la sensació de no tenir prou llet, que va ser identificada com a causa d’abandonament en prop del 23% dels casos, clínicament només es poden confirmar entorn del 5%.

D’altra banda, les dificultats i abandonaments relatives al dolor es podrien prevenir amb una promoció de la tècnica adequada, amb un bon suport a les mares des de l’inici. Per últim, entre els tres i sis mesos, moltes dones abandonen la lactància per la incorporació a la vida laboral, fet pel qual els investigadors afirmen que, per poder seguir amb les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) –que parla de sis mesos de lactància materna exclusiva–, les 16 setmanes actuals de permís de maternitat són insuficients.

IDIAPJGol, el referent en la recerca a l’Atenció Primària

Amb un equip de més de 1.300 investigadors, la Fundació Institut Universitari per a la recerca a l’Atenció Primària de Salut Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol) és un centre de referència en la recerca i la promoció de la salut al primer nivell assistencial. El seu objectiu és impulsar la innovació i la recerca clínica, epidemiològica i en serveis en l’àmbit de l’Atenció Primària, així com oferir formació que permeti generar coneixement i traslladar els resultats de la seva recerca a la pràctica clínica per millorar la salut de les persones i l’eficiència del sistema sanitari. La Fundació va ser creada l’any 1996 per l’Institut Català de la Salut i, des del 2010, està adscrita a la Universitat Autònoma de Barcelona com a institut universitari de recerca.

Atenció Primària Metropolitana Nord

A l’àrea Metropolitana Nord de Barcelona, l’Institut Català de la Salut (ICS) gestiona els dispositius d’atenció primària de les comarques del Barcelonès Nord, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. En aquestes comarques, els serveis de l’ICS ofereixen assistència a més d’1.4000.000 persones pertanyents a 70 municipis. Els professionals que hi treballen formen un total de 64 equips d’atenció primària i 37 unitats assistencials de suport, i estan repartits en 107 centres de salut.

2019-06-19

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator