Avui, amb el cor encongit, haig d’escriure una mala notícia.
Una notícia d’aquelles que un editor d’un diari no li agrada mai donar; la mort d’un amic seu i de tothom, o més aviat d’un company, com a ell li agradava sempre tractar a tot el món que el coneixia.
L’Àlvar ens ha deixat, se n’anà a continuar recorrent camins i contagiar la seva il·lusió i felicitat a tots els que trobi per aquests camins eterns.
Descriure la personalitat de l’Àlvar és molt senzill, perquè no era una persona complicada: era una persona amb un gran cor, que sempre estava allà on podia ajudar, contagiant als que l’envoltaven la seva simpatia i el seu caràcter amable i optimista, tenint en compte les dificultats que va haver de passar a la seva joventut, quan va haver de deixar la seva terra i emigrar a buscar una oportunitat a terres Catalanes.
Avui vull posar un text d’homenatge que li vaig escriure amb motiu d’una festa que li vàrem fer a Can Colom, en la que ell ens va cuinar un arròs d’aquells que li van donar tanta fama al nostre poble:
“Voldria aprofitar aquest moment per dir unes paraules dedicades a aquest company, l’Àlvar Garcia, que avui ens acompanya i que ens ha cuinat aquest magnífic arròs.
Vull començar dient que és un gran honor comptar avui amb la seva presència.
l’Àlvar no és gaire gran d’alçada, però com a persona, és un gegant.
Va néixer a Olivenza, Badajoz, fa molts anys (no diré quants, perquè això no es diu ni tampoc ho sé).
El van anomenar fill predilecte d’aquesta població perquè per la seva trajectòria aquí al nostre país, ha destacat particularment.
Va arribar de petit a Sabadell i va lluitar i treballar molt per poder tirar endavant a la seva família.
Va aixecar cap de seguida i va seguir endavant, lluitant pels drets humans i socials de les persones amb molta força i dedicació.
Va rebre la medalla al mèrit de l’Ajuntament de Sabadell.
Ha rebut el Premi Mussol de Sant Quirze del Vallès.
El Institut dels Drets Humans de Catalunya li va lliurar el premi Solidaritat 2011, reconeixent així la seva gran tasca.
La Generalitat li va lliurar la medalla President Macià de la Generalitat.
Al meu poble, tothom el coneix i l’estima, per les seves col·laboracions desinteressades amb les entitats locals i persones en general de tot el poble.
És membre de l’Ateneu del món.
També ha sigut president del Casal d’Avis molts anys, fent una brillant labor social.
A Sant Quirze, molts el coneixem per l’Àlvar de les paelles, ja que n’ha fet moltes i molt bones en diversos actes a l’aire lliure.
Podria continuar amb més elogis a la seva persona, però es faria massa llarg. Avui és aquí amb nosaltres i tots heu pogut gaudir de la seva companyia i de la qualitat dels seus arrossos i el seu gaspatxo.
Us demano un fort aplaudiment per al company Àlvar, que se’l mereix!“
Així era l’Àlvar.
Així el recordarem tots.
Descansa en pau, COMPANY!!!
L’Àlvar estarà avui al Tanatori de Sant Quirze a partir de les 16 h i fins a les 21,30 h.
A les 19,30 h la Coral Il·lustració Artística interpretarà unes cançons de comiat al mateix Tanatori.
Demà diumenge a les 9 h es farà el sepeli a l’esglèsia de Sant Quirze i es traslladarà al cementiri de Sabadell.
NOTA: l’Àlvar va deixar dit que no volia flors ni corones per el seu enterrament; volia que els diners de les flors i les corones, els destinéssim a obres de caritat per ajudar als més febles.
AIXÍ SERÀ.
