slider cabecera autocares fuentes logo
slider cabecera autocares fuentes 3
slider cabecera autocares fuentes 2
slider cabecera autocares fuentes 1
Inici » a-ultimesnoticies » Un rar amfibi fòssil conservat en ambre mostra l’evidència més antiga de llengua projectable
sliderdiari DENTAL-SANT-QUIRZE1
sliderdiari Rebost-de-Vallsuau1
Sliderdiari segurosbilbaodef1
sliderdiari Autocares-Fuentes-actual1
sliderdiari-Art typing1
sliderdiari immo sq1
sliderdiari-Taller C58 1
sliderdiari Infinity1
slider portada 600x194 mis finques
Imatge de tomografia computada 3D del crani del l’espècimen adult de Y. perettii.

Un rar amfibi fòssil conservat en ambre mostra l’evidència més antiga de llengua projectable

  • Un article publicat avui a la revista Science revela que els albanerpetòntids, un rar grup d’amfibis extints que va viure fa més de 100 milions d’anys, ja caçaven les seves preses mitjançant una projecció explosiva de la seva llengua extensible. Uns fòssils trobats a Birmània conservats en ambre han permès descriure la nova espècie Yaksha perettii i confirmen que aquest mecanisme de caça seria anterior a camaleons i salamandres.

NATURA I MEDI AMBIENT. Tot i tenir urpes, escates i cues semblants a les de les sargantanes, els albanerpetòntids -sovint anomenats “albis” per abreujar- eren amfibis, no rèptils. Van pertànyer a un llinatge diferent al de les granotes, salamandres i cecílies actuals i van aparèixer almenys fa 165 milions d’anys, extingint-se fa tan sols uns 2 milions d’anys.

Ara, l’estudi d’un conjunt de fòssils de 99 milions d’anys d’antiguitat ha permès redefinir aquests petits animals com a depredadors d’emboscada, que capturaven les seves preses amb una projecció explosiva de la seva llengua retràctil -i no com a excavadors subterranis com es creia fins ara. Els fòssils -un d’ells erròniament identificat inicialment com un camaleó ancestral- són els primers “albis” descoberts a l’actual Birmània i els únics conservats en ambre.

Esquerra : Recreació de l’ aspecte en vida d’un exemplar de Yaksha perettii caçant abans de quedar atrapat en una gota de resina. Autor: Stephanie Abramowicz – © Peretti Museum Foundation   /   Dreta : Exemplar fòssil de Yaksha perettii capturat en ambre . Autor: Adolf Peretti – © Peretti Museum Foundation

Les peces d’ambre van ser sotmeses a una tomografia computada per obtenir imatges de gran resolució de l’anatomia dels amfibis que contenien i van revelar fins i tot zones de teixit tou, com la punta de la llengua i parts dels músculs de la mandíbula i les parpelles.

Les restes fòssils corresponen a un nou gènere i espècie per la ciència, Yaksha perettii. El seu nom fa referència als yaksha, unes criatures mítiques de la tradició birmana que custodiaven tresors, i a Adolf Peretti , el descobridor de dos dels fòssils estudiats. A partir de la mida del crani d’un espècimen adult, Juan Diego Daza, autor principal de l’estudi i professor adjunt de la Sam Houston State University (Texas , EUA) estima que Y. perettii era o un animal petit, d’uns 5 centímetres de longitud (sense incloure la cua).

“Ens els podem imaginar com uns petits animal, una mica rabassuts, corrent i amagant-se entre la fullaraca i sortint ocasionalment per caçar una mosca amb la seva llengua”, comenta Susan Evans, professora de morfologia de vertebrats i paleontologia del University College London i coautora de l’estudi.

La llengua del camaleó és un dels músculs més ràpids de el regne animal i, en algunes espècies, pot disparar-se de 0 a 100 km/h en una centèsima de segon. Aconsegueix aquesta velocitat gràcies a un múscul accelerador especialitzat que, al contreure’s, emmagatzema energia i després llança la seva llengua elàstica amb un efecte de retrocés. Si efectivament els primers “albis” ja tenien una llengua extensible, aquesta característica hauria aparegut molt abans que els primers camaleons, que se suposa que van viure fa uns 120 milions d’anys. El registre fòssil dels “albis” es remunta a fa 165 milions d’anys, tot i que Evans creu que és un llinatge molt més antic, que hauria aparegut fa més de 250 milions d’anys.

“En l’estudi vam analitzar les relacions de parentiu entre les diferents espècies de “albis” i amb altres amfibis extints i actuals”, explica Arnau Bolet, investigador ‘Juan de la Cierva’ de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i professor associat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que ha participat en els anàlisis realitzats a la nova espècie. “Hem vist que els exemplars actualment classificats dins el gènere Albanerpeton, que es va estendre durant més de 125 milions d’anys, en realitat corresponen com a mínim a dos gèneres diferents. Aquesta interpretació és coherent amb la posició filogenètica que proposem per Yaksha perettii“, explica l’investigador.

“L’extraordinari grau de preservació ens ha proporcionat nova informació útil per deduir el comportament d’aquests petits amfibis. Malauradament, el grup presenta especialitzacions tan importants que, fins i tot afegint la nova informació morfològica disponible, seguim sense aconseguir ubicar-los en un punt precís respecte a les seves relacions de parentiu amb altres amfibis”, comenta Bolet.

Els “albis” es van extingir fa tot just 2 milions d’anys per causes encara desconegudes.

Altres coautors de l’estudi són J. Salvador Arias de el Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas (CONICET) d’Argentina; Andrej Čerňanský de la Universitat Comenius a Bratislava (Eslovàquia); Joseph Bevitt de la Australian Nuclear Science and Technology Organisation; Philipp Wagner de l’Allwetterzoo Münster (Alemanya); i Aaron M. Bauer, de la Villanova University (EUA).

Els fòssils digitalitzats en 3D estan disponibles en línia a través de MorphoSource . El crani adult es troba a la Fundació del Museu Peretti a Suïssa, i l’exemplar juvenil a l’American Museum of Natural History .

 

——————————————————————————————

Article original: Daza, J.D., Stanley, E.L., Bolet, A., Bauer, A.M., Arias, J.S., Čerňanský, A., Bevitt, J.J., Wagner, P., Evans, S.E. (2020). Enigmatic amphibians in mid-Cretaceous amber were chameleon-like and had ballistic feeding. Science, 370 (6517): 687-691. 10.1126/science.abb6005

Crèdits per a les imatges:

  • Holotip fòssil: Adolf Peretti – © Peretti Museum Foundation. Reproduït amb permís de JD Daza et al., Science 370 (6517): 687-691 (2020)
  • Recreació en vida de Y. perettii: Stephanie Abramowicz – © Peretti Museum Foundation. Reproduït amb permís de JD Daza et al., Science 370 (6517): 687-691 (2020)
  • Imatge 3D del crani de Yaksha perettii btingut mitjançant tomografia computada: Edward Stanley/Florida Museum of Natural History/VGStudioMax3.4.
  • Vídeo 3D Yakhsa perettii: Edward Stanley/Florida Museum of Natural History/VGStudioMax3.4.

 

Pere Figuerola
Departament d’Outreach i Comunicació
Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont

2020-11-05
02_Carta_agente_cast_SCO_03

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator