Slider
Inici » a-ultimesnoticies » Un rei a republicalandia
Slider
Phil Connors. Meteoròleg televisiu i metafísic accidental, català de Pittsburgh, aquari del 2 de febrer de 1993

Un rei a republicalandia

PHIL CONNORS / TRIBUNA.

Un rei a republicalandia

Fa més de quatre mesos en l’article titulat La bossa o la vida parlava del corinna virus. Tot just aparèixer aquella punta del iceberg i en poc temps ja està aflorant una part de la gran massa oculta de gel fosc que encara queda per descobrir. Un gel que ens està deixant glaçats.

La salut econòmica de la part emèrita de la reialesa està sota revisió: se li estan fent analítiques, proves d’esforç, cardiogrames, radiologia de tòrax, colonoscòpia, ecografia abdominal i essent una economia mascle també afegeixen un examen testicular i prostàtic.

Es fa tot a fora, clar, a l’estranger, ja que aquí ja s’han cuidat prou de bloquejar qualsevol comissió investigadora alguns dels partits que aposten per la renovació democràtica.

Altres partits volen que tot s’investigui, començant per l’AVE a La Meca. De fet voldrien posar l’economia emèrita mirant cap a La Meca.

El govern, no tot, i l’oposició, no tota, justifiquen la seva inacció apel·lant a la inviolabilitat, constitucionalment redactada i emparada, que reconeix que la reialesa no pot actuar públicament per pròpia iniciativa ja que està a les ordres del govern, per tant, i aquí la inviolabilitat, no te responsabilitats.

Però que passa si l’economia emèrita s’ha passat per l’arc de triomf les disposicions i ha actuat pel seu compte i en benefici propi i no de la nació que deia representar?

La monarquia no pot rebre regals a títol personal, diu la llei, i qualsevol bé rebut l’ha de gestionar Patrimoni Nacional. Per tant no hi hauria d’haver cap sospita de que cap dels seus membres haguessin incomplert la llei, regis com són. Clar que algú que li posa de nom a un iot Fortuna i a un altre Bribón sembla dir molt encara que calli.

Iot Fortuna

Suïssa podria asseure a la banqueta dels acusats a l’economia emèrita; quelcom que aquí es segueix evitant tret que hi hagi un terratrèmol polític, sense entendre que volent-ho amagar aconsegueixen que tothom s’hi fixi: és pitjor el remei que la malaltia.

Asseure a l’economia emèrita en un judici faria que encara que sortís rentada no ho faria neta, hi ha taques que no marxen. I si bé ja no te autoritat reial, va abdicar, està perdent també l’autoritat moral, la poca que li queda.

Ser economia reial emèrita, sospitosament malalta de comisionitis i altres itis, no es fàcil i ser examinada amb tant detall gens agradable però es el que toca si es vol quadrar el saldo real, i reial, del compte corrent i determinar si els calers han acreditat una procedència legal i han atès el pagament dels impostos pertinents.

Les proves que s’estan recollint pretenen descartar qualsevol afecció pulmonar en paradisos fiscals o uns percentatges cobrats en excés que donin valors analítics massa alts de comptes a Suïssa i que puguin afectar al fetge, o uns cobraments de comissions tèrboles preocupants per la hipertensió, o un lladronici que pugui tenir conseqüències greus.

I es vol confirmar que, si es demostra que hi ha malaltia, aquesta només hagi afectat a una economia personal i no a la de tota la monarquia, que la saga ha de continuar i no es poden perdre els protagonistes pel camí. Prou caps reials en van perdre per culpa de la madamme.

Money, money, money

No voldríem pas que la lletra d’aquell rap que insultava l’economia reial amb frases tan inspiradores com que “…los borbones son unos ladrones…” tingués ni que fos un bri de veritat.

La reialesa a españistán te unes prebendes que cap altra monarquia europea gaudeix i es pensa que tot el que tenen els hi ho han portat els reis, els de orient, no els d’orient mitjà sinó els del 6 de gener, i no sospiten que els reis no son els pares sinó que som nosaltres, els ciutadans del país els que paguen tot el que demanen a la carta, que de menú res de res..

Per l’economia reial resulta impertinent tot aquest remenament. Insultant, ofensiu i groller. I ha adoptat el posat de ara m’enfado i no respiro i si continueu, marxo.

Es deia que l’economia emèrita podia escapolir-se a la República Dominicana. Però no cal patir, veus properes li han fet veure la inconveniència d’escollir una república per viure a cos de rei.

2020-07-22

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator