TRIBUNA/JOAN TAMAYO SALA
Aquesta crisi sanitària, tan extraordinària, que estem vivint i que significarà un abans i un després, de límits desconeguts, avui per a la nostra espècie humana, ens ha determinat a no poder gaudir d’una de les festes “culturals” i “emocionals” més importants en el nostre dia a dia desmesurat i inconscient. Em refereixo, evidentment, a la nostra “Festa de Sant Jordi”.
Aquest any, no podrem passejar pels nostres carrers, plens de roses i de perfums de primavera, ni establir aquesta relació “sensual” (encara que sigui un cop a l’any), amb els llibres, amb les roses i amb la bona gent. No podrem tocar, mirar, remenar, fullejar, parlar amb escriptors o escriptores, en definitiva, banyar-nos en un mar de lletres i sensacions de llibertat.
És un bon moment, per tant, per reflexionar seriosament, de cara a aquest futur immediat que ens espera.
És evident que no venim d’una situació “normal”, perquè no és normal ni òptim que es continuï llegint tant poc, que només es comprin llibres, un dia a l’any, i que per tant, la cultura, en genera no formi part essencial de les nostres vides com a éssers humans en construcció, i en plena evolució encara.
Aprofito, per tant, per fer una crida desesperada a què prenem consciència, d’una vegada per totes què, una de les lliçons fonamentals que cal treure i aprendre d’aquesta crisi que estem patint, és que ja no ens queda una altra opció que, si volem que la nostra espècie es pugui dir HUMANA, i es garanteixi la seva continuïtat com a tal, és fonamental posar a l’ésser humà en el centre de les nostres vides i en el centre de tot. I això vol dir, entra d’altres coses, que, o li donem a la CULTURA el rang superior com a eina bàsica i indispensable per a la nostra maduració i creixement com a persones humanes, o estem condemnats a la desaparició
Cultura, coneixement, educació, aprenentatge i la seva socialització, sobretot, s’han de posar per davant dels valors negatius que regni a la nostra decadent societat, com la competència, la mentida, la desinformació, el consumisme, l’individualisme. La Cultura com a bé comú i pilar que ha de fonamentar una nova societat molt més humana.
Sant Jordi és una festa molt maca i emotiva i que entre fàcilment pels sentits i que ens cal conservar, per sobre de tot, però sense perdre de vista, l’objectiu fonamental: Que ens cal, durant aquest Sant Jordi “confinat” dels 2020, adquirir, comprar, regalar, donar, repartir, enviar, de forma massiva, el LLIBRE dels nostres Deures i Obligacions com a éssers humans, si volem una societat de DRETS, amb totes les garanties. Ah!.. I el més important, primer, CAL LLEGIR-HO!!!
Joan Tamayo Sala Advocat i activista dels DDHH
Poeta
