EDITORIAL. Avui és un dia molt trist per tota la societat. Avui, una vegada més, s’han tornat a fer actes per recordar l’assassinat d’una altra dona, Eva, morta ahir a mans del seu marit a Terrassa.
Eva era una dona com d’altres; treballava com a metge al CAP Est de Terrassa, on tenia els seus companys de feina que l’apreciaven i els seus pacients que ella visitava regularment per solucionar-los les seves malalties.
A casa, tenia els seus fills que l’estimaven i que li donaven sentit a la seva vida, cada dia, cada estona que compartia amb ells.
Ahir, tota la vida va capgirar-se en l’entorn d’Eva; el seu marit la va assassinar, per rés!
Totes les il·lusions trencades, les esperances de vida, els somnis de futur.
Els seus companys ja no tornaran a veure el seu somriure cada matí, quan arribava a la feina; els seus fills ja no la podran abraçar mai més, ja no els hi podrà donar aquella calor de mare, tan necessària per ells.
Eva ja no hi és!
I tot això, per què? Si en un segon li van arrabassar totes aquestes il·lusions quotidianes, les que li donaven sentit a la seva vida, el dret a ser dona?
La violència masclista va poder més que les ganes de viure d’Eva.
Ella és una víctima més d’una xacra que cada vegada s’estén més, com una taca d’oli, a la nostra societat. I quasi cada setmana, lamentablement, hem d’escoltar als mitjans una nova víctima d’aquesta violència sense sentit. Hem de reaccionar abans que sigui massa tard i morin més dones, exigint solucions efectives per combatre aquesta xacra.
No serveix de gaire lamentar-nos cada vegada que una dona cau assassinada a mans de la seva parella; cal fer, a banda del minut de silenci per condemnar l’assassinat, accions en l’àmbit de tot el país i exigir als polítics un canvi en les lleis que afecten la violència masclista per endurir-les i adaptar-les als temps que vivim. I al poder Judicial, que les apliqui amb la màxima rigorositat possible.
Però ens hem d’implicar tots plegats, anar junts i alçar la veu perquè ens escoltin. És un greu problema que ens pot afectar a tots i no podem girar-li l’esquena!
Ara, només ens queda l’eternitat per poder recordar a Eva.
Des de Diari Sant Quirze volem donar els més sentit condol a la família, amics i companys de treball d’Eva.
Descansa en pau!
Homenatge a Eva en el CAP Est de Terrassa
Aquest matí, a les 12 hores, un centenar de persones entre companys de feina, amics, autoritats i pacients s’han concentrat davant l’ambulatori per recordar a Eva amb cinc minuts d’emotiu silenci.
Una companya d’Eva ha adreçat unes paraules als allà presents per recordar-la i condemnar rotundament la violència masclista.
Homenatge a Eva davant l’Ajuntament de Terrassa
Un cop ha finalitzat l’homenatge al CAP Est, s’ha fet l’homenatge oficial davant de l’Ajuntament de Terrassa, on s’han concentrat més de 500 persones que omplien la plaça, entre les autoritats i treballadors de l’Ajuntament, Policia Municipal i Mossos d’esquadra.
S’ha llegit un manifest de rebuig a la violència masclista per part de dues locutores que han donat pas a un emotiu minut de silenci que s’ha acompanyat per el só d’un clarinet tocant el Cant dels Ocells, de Pau Casals.
Carles Viñals.
