JAVI QUINTANO
7/6/2023 | 15:00:32
Les poblacions rurals perden habitants. Davant d’aquest context, Marc Dalmau Saba, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i Ariadna Julià de Gispert, de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), en el Treball Final de Màster (TFM) i en el Treball Final de Grau (TFG), respectivament, van analitzar com l’Economia Social i Solidària (ESS) pot revertir el despoblament. Ambdues investigacions van ser reconegudes en la seva categoria com els millors treballs universitaris en els Premis de l’Economia Social del 2022 organitzats per la Fundació Roca Galès.
En el treball “Models alternatius de tinença i ús de l’habitatge en el món rural”, Dalmau posa l’accent en què les poblacions rurals estan perdent habitants alhora que, actualment, principalment viuen del turisme i les segones residències, per la qual cosa progressivament han deixat les feines que eren pròpiament de la zona com l’activitat agrícola.
D’acord amb unes dades que aporta Dalmau en el seu TFM, el 1900 un 55% de la població catalana vivia en pobles de menys de 5.000 habitants, una xifra que va descendir fins al 31% en el 1950 i el 2008 representava tan sols el 10,7%. El mateix succeeix amb els municipis de menys de 100 habitants, on el 1900 residia el 40,8% de la població catalana i, en l’actualitat, un 7,7%. Pel que fa a l’agricultura, el 1900 es dedicava a aquesta activitat un 44,6% de la població total enfront de l’1,9% d’ara.
Segons l’informe de projeccions municipals 2018 – 2033 de l’Idescat consultat per Dalmau, hi ha un important nombre de poblacions amb un creixement negatiu. Així doncs, el 58% dels municipis de menys de 500 habitants tenen un creixement nul o negatiu; i un 48% dels municipis entre 501 i 2.000 habitants corren la mateixa sort. Així doncs, un 33% dels municipis de Catalunya està o estarà en un procés de despoblament. Les zones més afectades són les Terres de l’Ebre (77%), Ponent (68%) i l’Alt Pirineu i Aran (61%). Entre els principals motius que contribueixen al despoblament rural es troben la manca de serveis, d’ofertes laborals i la dificultat d’adquirir habitatges, detecta Dalmau en el TFM.
Davant d’aquesta situació i la passivitat de l’administració, explica l’alumne de màster, han sorgit iniciatives ciutadanes per autoorganitzar-se i donar respostes col·lectives a través d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com el de la Tremolina Coop a Gerri de la Sal (Lleida) i Envall Coop a la Torre de Cabdella (Lleida); així com la masoveria urbana, que contempla la cessió d’un immoble en sòl urbà a canvi de la seva rehabilitació.
En el cas de la masoveria, pot evitar que les persones es desprenguin d’un habitatge, en molts casos, relacionats amb els lligams familiars i històrics. Pel que fa a la cessió d’ús es garanteix que l’immoble, per l’interès de la resta de les persones de la cooperativa, mai es quedarà desocupat i, per tant, evitarà el despoblament.
“Els models alternatius de tinença i ús de l’habitatge no poden solucionar les dinàmiques de despoblació o aconseguir dinàmiques de repoblament per si soles; però poden crear una base des d’on iniciar aquests processos per la seva capacitat de garantir i crear població estable en un territori i les oportunitats de crear projectes productius i de dinamització social i econòmica en el seu entorn”, conclou Dalmau en el TFM.
Un model de transformació social
En el TFG “Economia social i solidària en el món rural”, Julià inicia la recerca fent un repàs històric sobre l’associació de persones amb finalitats socials, que és un fenomen tan antic que ja es donava en civilitzacions com Egipte, Grècia i Roma. Amb tot, el concepte precedent de l’ESS i la seva teorització s’inicia a finals del segle XIX. Actualment, indicia Julià, hi ha experiències arreu del món que volen ser una alternativa al capitalisme amb un model de transformació social, econòmic, mediambiental, educatiu i cultural.
“El nou paradigma pretén introduir la visió social en les pràctiques econòmiques, empoderant a tots els actors que en formen part i consolidant la primacia de les persones i el benestar de la comunitat per sobre del capital”, manifesta Julià en el TFG. A més, destaca que les ESS propicien una organització més democràtica, creen llocs de treballs sostenibles, milloren l’ocupabilitat i potencien un desenvolupament sostenible.
D’altra banda, mostra com des de la Revolució Industrial, el sistema capitalista ha forjat un model productiu que ha centralitzat l’activitat econòmica en els nuclis urbans, cosa que ha reduït les oportunitats laborals en els territoris rurals i ha desencadenat l’emigració del camp cap a la ciutat. Aquest despoblament té les següents conseqüències: demogràfiques i socials com l’envelliment de la població o la pèrdua de patrimoni; ambientals com la desertització dels camps, la pèrdua de diversitat i l’augment d’incendis forestals; i econòmiques com la reducció d’equipaments i serveis, destrucció de l’economia local.
“S’observa en la mateixa raó de ser de l’ESS, un motor de canvi i una voluntat transformadora amb capacitat d’abordar la problemàtica del despoblament rural, a través de l’increment del capital social de les diferents regions i la dinamització econòmica i social del territori”, argumenta Julià, que emfatitza que el procés és lent: “La fortalesa de l’ESS rau en la capacitat de generar cohesió social i territorial, situant les persones al centre i lluitant per la justícia social. És aquest un repte que precisa temps i adaptació al territori, però que pot aconseguir un arrelament molt superior (que el de les empreses convencionals)”.
