Divendres,13 desembre, 2024
IniciA PORTADAUna cinquantena de persones s'aturen en contra del judici del procés a...

Una cinquantena de persones s’aturen en contra del judici del procés a Sant Quirze

  • L’Alcaldessa, Elisabeth Oliveras, ha llegit el manifest de l’Associació de Municipis per la Independència en favor del procés i contra la justícia espanyola

POLÍTICA. Una cinquantena de treballadors/es i ciutadania es van aturar ahir a Sant Quirze del Vallès, a les dotze del migdia, per protestar contra el judici que s’ha iniciat a Madrid.

En la concentració, l’Alcaldessa, Elisabeth Oliveras, ha llegit el manifest de l’Associació de Municipis per la Independència en favor del procés i contra la justícia espanyola. Oliveras va explicar que a les 7 de la tarda s’havia convocat una nova concentració, també a la plaça de la Vila, per mostrar novament el rebuig contra el que el manifest qualifica com “el judici de la vergonya”.

L’acte va finalitzar amb una cantada espontània i conjunta d’Els Segadors de tots els presents.

Manifest amb motiu de l’inici del judici al Tribunal Suprem als presos polítics catalans:

12 de febrer de 2019. El judici de la vergonya

Avui és un dia molt trist per Catalunya, un dia obscur on ens endinsem a les èpoques més fosques del franquisme o del Decret de Nova Planta, on la persecució política i la criminalització de Catalunya i els catalans i catalanes estava i està promoguda i promocionada per les elits polítiques, econòmiques, judicials, militar i policials espanyoles. Un dia on es vol sotmetre el nostre pensament, on es volen doblegar els nostres drets. Avui comença una gran mentida, un muntatge d’estat, basat en acusacions falses, amb l’objectiu de reprimir, amb la bandera i amb la pàtria, els drets fonamentals dels catalans i catalanes.

Avui, 12 de febrer de 2019, s’inicia el judici contra el dret d’autodeterminació de Catalunya, recollit en els tractats internacionals i validat per les Constitucions de tots els països consolidats democràticament. Com han dit molts dels nostres acusats, no anem a Madrid a defensar-nos de res, sinó a acusar ’estat d’actuar al marge de la LLEI i de vulnerar i manipular, en un clar abús de la seva autoritat, l’estat de dret.

Espanya actua com una TIRANIA on, de forma continuada, violenta les pròpies Lleis amb l’engany i la manipulació; on elimina, sense miraments i de forma reiterada, l’oposició política, el pensament divergent, la lliure expressió de les persones, el dret d’associació i de protesta. Abusa de la força i del poder contra una minoria de forma arbitrària i cruel. Però, que ningú en tingui cap mena de dubte, aquests fets tindran recorregut en els propers mesos i anys a través de tribunals internacionals que jutjaran, aquesta vegada de debò, tots aquells polítics i jutges que han distorsionat la Constitució espanyola i les Lleis que emparen l’estat de dret, fins a convertir-los en irreconeixibles.

Avui l’estat espanyol fa seure els nostres representants polítics i socials al banc dels acusats per haver-nos permès VOTAR i per haver exercit legítimament i de forma totalment PACÍFICA els nostres drets. Per haver fet possible un dels drets universals sobre els quals se sustenta qualsevol democràcia: el dret a VOT, el sufragi UNIVERSAL, per tal que sigui la majoria la que decideixi. L’autèntic i únic poder del poble. Avui és un dia de dol per la democràcia espanyola. Terriblement afeblida, tocada de mort per polítics mancats de valors i de principis que busquen la supervivència en la confrontació i l’autoritarisme. Una forma de fer política basada en la DESTRUCCIÓ i la CRISPACIÓ, una política TÒXICA que s’alimenta del fang. A Catalunya no volem aquests polítics. Nosaltres volem una cultura política sustentada en el RESPECTE, la TOLERÀNCIA i la DIVERSITAT. Una política que escolti tothom i que basi el seu model en la lluita per mitigar les desigualtats socials i per garantir la igualtat d’oportunitats per a uns i altres.

Des dels ajuntaments catalans volem fer-vos costat, avui més que mai. Com a electes, sabem el que és defensar el que volen les majories i treballar de forma transversal per dur-ho a terme. Els alcaldes/ses, regidors/es sabem escoltar el poble, posar-nos al seu costat i fer el camí que ell ens marca.

Avui més que mai, exigim la total transparència i les màximes garanties en el judici que s’inicia a Madrid. Que es respecti la vostra presumpció d’innocència, que tingueu dret a una defensa justa i que la justícia s’empari en els principis fonamentals i faci únicament JUSTÍCIA i no actuï moguda per la VENJANÇA.

Des de cada poble, des de cada racó de Catalunya, us volem dir que us tenim presents avui i cada dia que duri el judici. Estem amb vosaltres. Que el nostre escalf us acompanyi.

 

- PUBLICITAT -
anun2
anun22
previous arrow
next arrow

1 COMENTARI

  1. No sabem si la noticia está prou bé redactada, ja que es parla de una aturada d’una cinquantena de persones– a la foto s’ha volgut que no es puguin comptar–, i si com diu son persones treballador@s i ciutadania potser es una concentració, no una aturada.
    Esperem que si es una aturada, les persones que cobren de l’Ajuntament ho hagin comunicat per tal que els hi descomptin del seu sou. Es una clara perversió de una vaga, que la facin les persones que després no els hi descomptin. Fer vagues pagades es una evident malversació si es de funcionaris o electes.
    Així qualsevol fa vagues.
    La realitat d’aquestes aturades i la del dia 21-02, demostren que no son 2 milions de catalan@s, els que volen la independencia i el molt petit seguiment de les convocatòries de vaga es una clara evidencia de que cada vegada es veu més clar que el “procés” ha estat un relat que cal replantejar-se per tornar a una Catalunya de tots.
    Les tres reivindicacions son impossibles:
    autodeterminació –no hi ha cap Constitució a Europa ni EUA que la reconegui. Queden pendents a Africà pels temes colonials, però Catalunya no es la Índia de Gandhi , o sí per alguns.
    República: es un debat forçat, correspon a finals de segle IXX i començaments del XX, ja resolt. Uns paissos son Republicà i altre son regnes i igualment no hi ha cap debat sobre les monarquies en Anglaterra, Holanda, Bèlgica, Noruega, Dinamarca. L’historia d’aquestes monarquies una vegada accepten la sobirania del Parlament, no es discutida.
    Independència: Quan es va declarar, cap Govern la va reconèixer i Europa no vol més fronteres. Hi han dotzenes de territoris, pobles, llengües, historia pròpia, més que Catalunya i només nosaltres la plantegem. Ens hem quedat amb el rellotge aturat.
    Però sobre tot, aquestes reivindicacions només la plantegen menys de la meitat de catalans com a màxim.
    El judici del procés i les manifestacions dels acusats, son clarament contradictòries amb el que se’ns va dir: el referèndum no era vinculant , no es va proclamar cap República ni cap independència diuen, però immediatament Quim Torra i Pere Aragonès (ERC) diuen que estem construint la República com mandat del 1-0, si es plau tornem a la realitat i aturem la fractura de Catalunya.

    Ni la aturada de la cinquantena de Sant Quirze, ni la vaga del dia 21-02, ni les que es convoquin quan la sentencia , canviaran aquesta realitat de que no es possible la independència.
    Si volem la llibertat dels presos, tornem a la casella de sortida:
    — que es canviï la llei electoral catalana, 1 diputat a Girona son 21.376 , 1 a Lleida son 13.050, un a Tarragona son 20966 i un a Barcelona son 36.218… per això la Generalitat sempre tenen majoria Parlamentaria els independentistes, que no de vots.
    –Després que dins del Parlament s’arribi a un acord ( mínim de 90 diputats) per canviar l’Estatut , no com ara que volen imposar canvis amb només la majoria simple 68, els falten 22….
    Tot l’altre no es possible per més CDR, ANC, TV3, i la falta de neutralitat de la Generalitat, Ajuntaments, Diputacions, Consells comarcals, que malversen recursos públics per lluitar per la independència.
    Trobem el millor per Catalunya que tingui un ampli acord, i dins d’aquest acord, que hi hagi una amnistia pels presos.
    Ja es va fer en 1936 amb el retorn de la Generalitat suspesa per l’intentona independentista del 6-octubre de 1934 , i les condemnes a 30 anys de Lluis Companys i els consellers que foren indultats.
    Altre cosa es fer volar coloms i molts catalans estem cansats de la propaganda i dels impossibles.
    Esperem que cada vegada més quirzetencs, ho entenguin així. La realitat de la cinquantena no es pot amagar.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- PUBLICITAT -
- PUBLICITAT -
renting
renting2
- PUBLICITAT -spot_img
ARTICLES RELACIONATS

El més llegit

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies