JAVI QUINTANO
18/1/2024 | 20:10:32
Tu llegeixes gratis, però la informació vol hores. Si t’agrada el què llegeixes, anuncia’t o associa’t i fes possible que seguim publicant.
Tercera entrega de la microsecció VEUS, on microentrevistem algunes persones que viuen, treballen o fan ambdues coses a Sant Quirze. En aquesta ocasió preguntem a tres persones si creuen que ha crescut l’incivisme a Sant Quirze, en els darrers temps. Si creuen que sí que ha crescut, els preguntem si hi ha algun remei.
Entrevistem en Joan, l’Eva i en Jordi.
Joan Navarro
En Joan Navarro és de Sant Quirze de tota la vida, del barri del Turonet. El desembre de 2018 va obrir una botiga d’informàtica on venen i reparen. En Joan va estudiar Electrònica i sempre havia volgut obrir una botiga. Quan va veure el local del Carrer Manso 60 buit, no va dubtar en obrir el seu comerç: La Pantalla. Està molt content de la clientela de Sant Quirze: “és exigent però és molt fidel”. Li ve molta gent a reparar ordinadors de gaming, a comprar… Creu que Sant Quirze es troba en el millor moment a nivell de comerços i varietat: “abans només hi havia perruqueries i bars, era molt més ciutat dormitori”.
Sobre si creu que ha augmentat o no l’incivisme, ell creu que no, que segueix com sempre. Sempre hi ha hagut petits incidents, però no ha anat a més. Li pregunto per què creu que passa: “Quan som joves pensem que hi ha coses que son bones idees però potser no ho son tant…” I afegeix: “qui és que no ha fet res de jove? Que tiri la primera pedra” i riu.
Eva Sevilla
L’Eva Sevilla viu a Sant Quirze des de fa molts anys: ara no ho canviaria per res de la vida. El 14 de febrer de 2020 va passar per davant del local on ens rep avui, a la Rambla Lluis Companys i es va “enamorar”, just en aquella data de Sant Valentí. Va agafar el local però el dia següent ens van confinar a tots a casa. Ella ja portava embranzida amb el seu negoci, perquè tenia un showroom privat a casa seva, a Can Llobateras, des de feia 6 anys. Malgrat l’inici “accidentat” del negoci a peu de carrer pel covid, està encantada amb l’acollida que ha tingut la seva botiga: hi compra gent de Sant Quirze però també de tot el Vallès i de Barcelona. Li pregunto què ven: si complements, roba o què. Em talla i diu “jo venc emocions” i riu. Me la crec, perquè quan parles amb ella, emet una energia especial. M’explica que sí, que ven roba i complements, majoritàriament importats d’Itàlia.
Sobre si ha crescut o no l’incivisme, ella creu que potser una mica. Que hi ha alguns robatoris. Sobre si sap a què es deu, diu que creu que és gent que ve de fora. I li pregunto si té alguna solució, però em diu que és complicat: “Què hem de fer? Posar portes d’entrada a Sant Quirze?”
Jordi Anton
En Jordi Anton és originari de l’Hospitalet però va venir a viure a Sant Quirze fa uns anys, malgrat que des de fa un any no hi viu, però hi segueix treballant i les seves filles van a l’escola a Sant Quirze. El 15 de desembre de 2019, just abans de la pandèmia va obrir Frøbooks a la Plaça 14 d’abril número 5. Es tracta d’una llibreria amplíssima de llibres infantils i juvenils.
Sobre si creu que ha incrementat o no l’incivisme, em diu que fa un any que no hi viu, a Sant Quirze, i ara no es fixa tant, però en els anys que hi ha viscut no va veure res especial. “És un poble molt tranquil… Jo vinc de l’Hospitalet i estava acostumat a més moviment”. Reconeix que, quan vivia aquí, depenent del grup o del xat “semblava que s’acabava el món”.
També recorda que li va cridar molt l’atenció el costum d’alguna gent de Sant Quirze d’aparcar a qualsevol lloc, encara que no es pugui, o de deixar el cotxe a la porta dels comerços per comprar, encara que sigui en doble fila o en mig del carrer.
I diu també que hi ha de tant en tant algun robatori. Creu que “no deixa de ser normal que la gent vingui a un poble amb més nivell de vida a robar”. Sobre la solució diu que és difícil: “La resposta fàcil seria posar més patrulla però no sé si és efectiu, perquè qui es posa en una bossa de mà o una motxilla un producte és difícil de detectar”.
