Divendres,29 març, 2024
IniciA PORTADAWilliam B. Yeats. La conciència d'un mateix

William B. Yeats. La conciència d’un mateix

El RACÓ LITERARI / CRISTINA GONZÁLEZ

William B.  Yeats. La conciència d’un mateix

“Píndoles de justicia poètica” per Cristina González

És important aprendre i adquirir nous coneixements, estar oberts a ampliar el punt de vista d’un mateix i deixar-se influenciar per cultures diverses, a vegades, molt allunyades de la pròpia. Però és també essencial conèixer la influència que la cultura històrica del territori ha anat gravant de forma inconscient en nosaltres, en la forma d’entendre que ha configurat la nostra escala de valors. 

Yeats (1865-1939) va ser un autor que va tenir la fortuna i l’oportunitat, bastant poc habitual a la seva època, d’estudiar, treballar i viatjar durant gran part de la seva vida i xopar-se de múltiples influències en altres països. No obstant això, la seva obra es basa enterament en les influències de la cultura cèltica de la seva Irlanda natal, en les llegendes i l’ús de la natura i dels paisatges per a expressar, a través d’ells, els sentiments i les emocions de la mitologia i les històries populars. 

D’aquesta manera, el seu estil a l’hora d’escriure, malgrat va anar evolucionant, sempre manté un to trist, nostàlgic i romàntic, típic de les històries tradicionals i de l’esperit cèltic. 

En envoltar-te amb els meus braços,
estret contra el meu cor aquesta bellesa
que fa temps es va esvair del món:
corones encastades que reis van llançar
en pous fantasmals, fugint els exèrcits;
contes d’amor teixits amb brins de seda
per somiadores dames, en teles
que van nodrir l’arma assassina:
roses de temps perduts,
que les dames van trenar en els seus cabells;
lliris freds de pluja que les donzelles van portar
per lúgubres corredors sagrats,
on boires d’encens s’elevaven
i que només Déu contemplava:
ja que el pàl·lid pit, la mà demorada,
ens arriben d’altres terres més pesades de somni.
I quan tu sospires entre petons
escolto la blanca Bellesa també sospirant
per aquella hora quan tot
haurà de consumir-se com la rosada.
Més flama sobre flama i abisme sobre abisme,
i tron sobre tron i mig en somni,
posades les seves espases en els seus ferris genolls,
tristament cavil·len sobre grans misteris solitaris. 

 

Encara que això li va fer diferenciar-se i allunyar-se en gran part dels gèneres i les influències de moda de la seva època, arribant a la necessitat de crear nous gèneres teatrals, Yeats sempre es va guiar pels seus instints i els seus ideals. 

“El vent entre els joncs” és una de les seves obres més representatives. En aquesta obra els poemes responen al patró de llegenda cèltica i a l’admiració cap a la seva estimada. A partir de la descripció dels paisatges que evoquen una tristesa i bellesa atemporal, ens trasllada a un món diferent, fent-nos sentir com els protagonistes enamorats dels poemes. 

Gastat cor d’un temps perdut,
deslliura’t de les xarxes de la veritat i la falsedat;
riu una altra vegada, cor, en el trist crepuscle,
sospira una vegada més davant la rosada del matí.
 
La teva mare Eire és sempre jove,
la rosada sempre brillant i trista en el crepuscle;
encara que la teva esperança col·lapsi i l’amor s’esvaeixi,
cremant en les flames d’una llengua odiosa.
 
Veuen, cor, allí on els pujols s’amunteguen:
perquè allí la germanor mística
del sol i la lluna i el clar i el bosc
i el riu i el corrent construeixen el seu desig;
 
I s’alça Déu bufant la seva banya solitària,
i el temps i el món sempre volen;
i l’amor és menys amable que el fosc crepuscle,
i l’esperança menys volguda que la rosada del matí. 

 

Actualment mantenir l’essència i buscar simultàniament influències i referències sobre les quals donar-nos suport a l’hora d’escriure es fa complex, immersos com estem, en una societat multicultural que s’ha anat transformant i enriquint amb influències culturals diferents. A això s’afegeix la instantaneïtat, la velocitat de canvi de les tendències i la pressió constant per a mostrar-se, a causa de la interconnexió contínua i la globalització. ¿Estem justificant-nos per a no reflexionar sobre la nostra identitat com a autors? No crec que sigui això exactament. 

La majoria dels poetes i escriptors es veuen temptats a respondre i dirigir-se al gran públic a raó d’unes demandes que van modificant-se, sense temps per a preguntar-se què opinen sobre aquest tema. Yeats va ser un activista polític i literari. Era un idealista i segur somriuria davant els poetes rebels que ara lluiten per mantenir la seva originalitat en una mar de memes i aforismes creats en minuts. Davant la pregunta de si podem lluitar contra aquesta situació, hauríem de recordar que el concebia que en la incertesa sempre era possible acollir-se a idees i valors per a superar-se. 

Potser és un error. Potser un encert. Tractar de distingir-nos i mantenir certes influències de cultures i autors admirats i respectats o buscar coherència entre el nostre treball i nostre sentir és, abans de res, una decisió. L’única cosa inqüestionable és que som els amos i els responsables del que decidim ser: si volem continuar sent poetes o triem ser productes en sèrie, reciclables i actualitzables en noves versions cada pocs mesos.

Cristina González.

 

- PUBLICITAT -
anun2
anun22
previous arrow
next arrow

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- PUBLICITAT -spot_img
- PUBLICITAT -spot_img
- PUBLICITAT -spot_img
ARTICLES RELACIONATS

El més llegit

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies