Dilluns,2 desembre, 2024
IniciPERFILSXavi Torras, director general d'una empresa santquirzenca centenària on comprava els pinzells...

Xavi Torras, director general d’una empresa santquirzenca centenària on comprava els pinzells Salvador Dalí

Avui entrevistem en Xavi Torras, la tercera generació de l’empresa familiar Isidro Torras, dedicada durant més de cent anys d’història als raspalls tècnics. En aquesta entrevista coneixerem la seva trajectòria empresarial, la relació que tenia amb el pintor Salvador Dalí, les innovacions que estan duent a terme i molt més!

Entrevista de 
JOAN GABARRÓ PONS
20/10/2023| 16:45:32

Com sorgeix l’empresa?

L’Isidro Torras, fundador de l’empresa, és el meu avi. Als 11 anys va iniciar-se en el treball com a aprenent a l’empresa de raspalls del prestigiós Joan Sobrer i Riera. Allà es va formar de coneixements que li van permetre obrir el seu propi negoci.

En els primers anys de l’empresa es va dedicar sobretot als raspalls per a la indústria tèxtil. Durant les següents dècades el meu pare va portar una nova línia de negoci relacionada amb els pinzells i brotxes de maquillatge. Una curiositat és que en aquell moment vam vendre pinzells al pintor Salvador Dalí. Actualment, som 15 treballadors i venem raspalls tècnics al sector industrial, principalment a Catalunya, però també n’exportem a d’altres països.

Quin significat tenen els porcs en el logo?

Aquesta pregunta me l’han fet moltes vegades. En els orígens, els raspalls es feien de pèls de porcs (“cerdas”) que es compraven a la Xina, ja que els pèls eren més llargs i eren els únics distribuïdors.

Continueu utilitzant els pèls de porcs per a la fabricació de raspalls o utilitzeu altres materials? I per curiositat aquests materials són reciclats?

En alguns casos encara fem servir els pèls de porc (“cerdas”), però la majoria dels materials que utilitzem són polímers, una part dels quals prové del reciclatge. Actualment, estem duent a terme un projecte relacionat amb la sostenibilitat. Volem fomentar que els nostres clients ens portin els raspalls per tal d’augmentar la reciclabilitat i en alguns casos la reutilització d’alguns components.

Els raspalls sempre s’han produït localment? Teniu intenció de produir en algun altre lloc?

Vam començar produint al carrer de la Salut a Sabadell. Després ens vam traslladar a Sant Quirze. Des de llavors, sempre hem produït aquí. La veritat és que no ens hem plantejat obrir un altre centre de producció en una altra zona, ja que suposa un risc. Sí que hem augmentat les instal·lacions, però tot i així, ens estem quedant curts d’espai.

En el vostre sector apliqueu tecnologies d’indústria 4.0? Com la impressió 3 D, sensors intel·ligents per a un manteniment predictiu, IA, manteniment de màquines amb realitat virtual…?

Efectivament, de fet hem renovat la maquinària amb la instal·lació de dues màquines italianes, gràcies als fons Next Generation. Són màquines que estan connectades amb el servei tècnic d’Itàlia a través d’internet. D’aquesta manera podem fer manteniments sense desplaçament. De fet, un dels requisits per aconseguir aquestes ajudes europees, que van a fons perdut, és que les màquines han d’incorporar tecnologia 4.0, en aquest cas la tecnologia d’Internet Industrial of Things (IIoT).

A quines fires sou presents?

Actualment, estem presents a la fira Municipàlia situada a Lleida. Venem productes per a dos sectors principalment, el sector industrial (alimentació, automòbil, tèxtil…) i sector de la neteja viària. El fet que Nissan tanqués va afectar bastant al sector. Però ens hem sabut adaptar als canvis i actualment centrem els esforços en el sector de l’alimentació, que a causa de la rígida normativa de neteja, ens ha permès créixer.

En un futur, també volem tenir presència a Alemanya, ja que tenen molta més conscienciació i respecte per als productes sostenibles.

Teniu por als canvis? Quin ha estat el desafiament més significatiu a què us heu enfrontat al llarg de la història de l’empresa?

Al ser una empresa centenària no tenim por als canvis, ja que després de les crisis hem sabut aprofitar les oportunitats. Hem tingut diversos desafiaments. Quan vaig arribar a l’empresa al 1993 amb 19 anys, vam començar a automatitzar els processos amb l’ajuda de l’electrònica.

Després a l’any 2008 vam passar la crisi i més tard al 2016 va ser un punt crucial, ja que vam adquirir una empresa de competència directa que es dedicava també als raspalls. Vam passar de 9 a 15 treballadors i podia haver crescut més en quota de mercat, però vam decidir seguir la mentalitat conservadora, de mica en mica.

Com us ha afectat la crisi de la Covid?

Al ser un sector molt estacionari, el fet de no facturar durant la pandèmia va ser com no facturar a l’agost.

Dins del mercat dels raspalls quines innovacions s’estan duent a terme?

Actualment, estem fomentant la venda del nostre producte més innovador. Són uns raspalls formats per filatures de ferro cobertes de fibres de plàstic. És innovador, ja que és un producte que dura molt més a diferència de l’antiga versió.

A més, redueix un 40% l’efecte sonor amb el terra i incorpora un disseny de producte modular cosa que permet transportar-lo d’una manera molt més eficient i allargar-lo segons les teves necessitats.

També produïm un producte molt innovador amb col·laboració de proveïdors polonesos. Aquest raspall de neteja d’utillatge del sector alimentari està format per filatures de plàstic que té propietats magnètiques i és de color blau, ja que d’aquesta manera, a través d’imans, evitem que vagin a parar als processos que gestionen els aliments.

Vam ser els primers impulsors d’aquestes dues tecnologies, magnètica i modular, a Espanya. Sí que és veritat que vam trobar a faltar ajudes en inversió de R+D (recerca i desenvolupament) per part de l’Estat.

Quina és la clau de l’èxit perquè una empresa duri tants anys?

L’estratègia per arribar als 100 anys ha estat el conservadorisme en les accions per expandir el negoci. D’altra banda, mantenir actualitzada la maquinària, és crucial per tal de no quedar obsolets i per evitar que els actius vagin perdent valor. Actualment, l’empresa està valorada en 800.000 euros i està facturant 2 milions a l’any.

Hi ha futura continuació generacional?

L’empresa compta amb 3 generacions, el meu avi va fundar l’empresa quan tenia 14 anys posant l’empresa al nom del seu tiet Jaime Torras. Després de la guerra civil es va encarregar el meu pare que es va morir aviat i amb la mort prematura del meu pare vaig haver de fer front al negoci en acabar els estudis.

Desitjo que l’empresa pugui durar molts anys més, tot i que de moment no es preveu relleu generacional.

Quins són els pros i contres de ser l’únic accionista?

Doncs la veritat és que es fa més amena la gestió de l’empresa, ja que a l’hora de fer inversions és molt més ràpid, però alhora es corre risc d’equivocar-se i la responsabilitat és meva, per això com he comentat abans soc conservador en aquest sentit.

Què els diries als lectors del diari Sant Quirze?

Des de l’empresa volem donar gràcies al caliu i al suport que ens va donar l’ajuntament al fer els 100 anys!

- PUBLICITAT -
anun2
anun22
previous arrow
next arrow

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- PUBLICITAT -
- PUBLICITAT -
renting
renting2
- PUBLICITAT -spot_img
ARTICLES RELACIONATS

El més llegit

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies