CARTES AL DIARI.
El període de crisis de la COVID-19 va posar com obligatori la supressió de les cartes en els restaurants i va impulsar la seva extensió a altres àmbits tant de serveis públics com privats.
Finalitzades moltes d’aquestes mesures, cal evitar la definitiva implantació i avanç d’aquests codis amb l’únic argument de modernitat, sense valorar a qui beneficia la seva imposició i als perjudicats.
Parlem sempre d’imposició: que no tinguis un canal alternatiu que no sigui aquest quan has d’utilitzar serveis públics o privats.
A qui beneficia: a les administracions públiques i empreses privades que ho volen imposar en la relació amb els ciutadans i clients.
Fins ara el codi de barres s’havia estès i acceptat el seu ús, perquè les persones no es veien obligades a fer cap acció, ja que els lectors eren sempre del càrrec d’ells: caixers de supermercats, bancs, rebuts, altres. Res a dir.
El problema ara és que aquest codi obliga a disposar d’un mòbil amb accés a internet, baixar una app i sobretot a invertir una part important del seu temps que generalment disminueix el temps dels treballadors de l’administració o empreses. Per tant el primer beneficiari no és l’usuari que de forma gratuïta cedeix el seu temps sense obtenir cap avantatge.
Sumar els temps dels usuaris dedicats als diferents codis QR, suposa disminuir el que pot dedicar a altres necessitats pròpies.
I quin avantatge real rep l’usuari: a banda de la seva individual valoració de sentir-ho com està participant en la modernitat, en molts altres casos només hi ha despeses i inconvenients.
L’ús en els restaurants no aporta cap benefici propi i obliga que tots els comensals portin el seu propi mòbil, ja que compartir-ho crea dificultats de recordar el triat, limitació en l’extensió de la presentació que quan sobrepassa un menú de 3 plats amb opció de primers, segons i postres, ja necessita més d’una pantalla i no parlem de si es fa servir la Carta, en aquest cas poden caldre 3-4 pantalles, impossibles de recordar i quan arriben a recollir la comanda, has de tornar a consultar segurament diverses pantalles. Quin estrès… al final molta modernitat no fa més que augmentar l’estrès.
Vas a un restaurant per descansar, gaudir i el codi QR t’imposa una prova estressant, que no comporta cap benefici per a tu. Fora imposicions.
Jo personalment si un restaurant m’imposa l’ús del QR, i no em dóna altres alternatives senzilles per triar el que vull, me’n vaig. Fins ara, me les han ofert.
Hi ha altres usos dels codis QR, que de nou perjudiquen les persones. Això encara és més greu quan la imposició es fa des de serveis públics, amb col·laboració o no amb empreses privades.
La convocatòria d’un acte, en què la informació essencial només es pot tenir si accedeixes a un codi QR.
Primer t’obliga a portar sempre el mòbil per copiar el QR de la convocatòria que t’interessa, encara que moltes persones ho consideren imprescindible i fins i tor portar-ho a la mà i llegir els avisos, molt continuats de promocions, whatsapp, altres que fins i tot suposen un risc quan vas caminant de topar amb elements de mobiliari urbà, cruïlles, altres.
El que resulta també inacceptable és que una convocatòria que es fa amb el suport públic, Ajuntaments, altres no contingui la informació essencial sense necessitat d’accedir al QR. Es tracta d’una imposició que perjudica i discrimina a les persones que per edat o no voler sotmetre a les imposicions no vol fer ús dels QR, que perd el dret a estar informat de forma senzilla d’activitats públiques, finançades amb els impostos de tots, també els seus.
Amb l’exemple que s’acompanya es veu que un Ajuntament amb col·laboració amb entitats privades NO ofereixen en el cartell, la informació necessària i obliguen a l’ús del QR.
Hi ha molts usos dels codis QR, que no obliguen a una interacció, ja que és la mateixa màquina que llegeix la targeta, l’analitza i serveix per calcular el preu del pàrquing per exemple i altres aplicacions que l’usuari no es veu obligat a tenir lector ni entrar en webs ni aplicacions per triar funcions.
L’alternativa a aquesta obligatorietat d’usar els codis QR, és posar a disposició dels ciutadans/clients que puguin tenir la informació necessària i accessible.
No és una lluita contra el progrés, és una lluita per defensar els drets de les persones sense imposar i obligar a usar el seu temps, diners si no vol quedar exclòs de la realitat i la quotidianitat.
@josecoderch
