J. A. AGUADO/CULTURA
Brian Friel, entre l’humor i el drama
[dropcap]E[/dropcap]
l teatre del dramaturg irlandès Brian Friel (1929-2015) que podem veure al teatre Goya dins de la programació del Festival Grec 2018 porta per títol La resposta, una obra ambientada en un poblet rural d’Irlanda; però que transcendeix a l’universal. Brian Friel ha estat i és representat en multitud de països, i es troba amb freqüència en les cartelleres de Londres i Nova York, amb premis com Tony i Olivier, i algunes de les seves peces han estat portades al cinema.
La directora de La Resposta és Sílvia Munt, que ve de tenir èxit amb els seus treballs anteriors Les Noies de Mossbank Road i El Preu. Al teatre del dramaturg irlandès hi ha relacions imaginatives, suggeriments de possibilitats sentimentals. Emma Vilarasau i David Selvas viuen embolicats entre veus i paraules, es tracta del matrimoni format per Tom Connolly i la seva dona Daisy, que porta una pesada motxilla d’amargors. L’espectador treu el cap al món interior d’uns personatges que busquen una felicitat que no troben. Completa el repartiment Àngels Gonyalons, Àlex Casanovas, Carme Fortuny, Ferran Rañé i Eduard Buch. Darrere d’un repartiment amb aquests noms hi ha la productora Bitò.
La Resposta ens mostra dues formes d’entendre l’ofici d’escriptor com a cortina fons, davant s´aquesta cortina s´amaga el drama interior dels personatges que és en realitat el que el dramaturg vol mostrar.
El personatge que interpreta David Selvas juga en el difícil equilibri de tendresa, dolor, lirisme i amarga ironia d’un home que es debat entre el seu ofici i la seva família – la dona i la filla. La resposta ens parla de l’autoestima, els diners, l’ètica, la professió d’escriptor, la crisi creativa, la importància dels diners, la família, l’alcohol, el valor de l’amistat, la pornografia, la raó i la bogeria, l’amor i la mort es donen la mà és uns personatges que contínuament ens expliquen els seus drames interiors com si fossin personatges de Txèkhov. L’ombra de la filla sobrevola constantment en la vida del matrimoni format per l’Emma Vilarasau i David Selvas. La filla està ingressada en un hospital mental. L’espectador té la imatge visual del vídeo per contemplar la filla malalta, Bridget, que apareix amb imatges líriques com un fantasma sempre present. La fragilitat humana es mostra en la poesia que hi ha en la relació que mantenen pare i filla gràcies al treball de creació i realització del vídeo de Daniel Lacasa i Martín Elena
Hi ha molt d’investigació psicològica en aquesta obra on Silvia Munt ha volgut posar l’accent en la psique humana i els processos que els personatges porten a terme en la representació teatral, el present i el passat es donen la mà en una unió catàrtica de les misèries i patetismes, tensions i distensions que creuen aquesta trobada entre tres parelles que representen tres formes de portar la vida en parella. El fantasma del fracàs ronda a les tres parelles des de prismes diferents, les tres tenen en comú l’angoixa de l’existència, l’obra intenta anar del drama a l’humor, en aquest sentit són brillants les intervencions de Ferran Rañé davant de l’angoixa constant d’una fracassada Emma Vilarasau que no ha pogut dur a terme el seu somni de ser una professional del piano i ofega les penes en el bon whisky irlandès, recorda el matrimoni de Qui té por de Virginia Woolf ?.
La Resposta ens porta directament al teatre de text, una aventura emocional que no ens deixa indiferents als espectadors.
J. A. Aguado
