CARTES AL DIARI
En el diari independentista el Punt, un dels seus articles tenia aquest titular: “Caganer Sánchez i caganer Rufián “en relació amb les converses per establir un diàleg en aquests dies de desembre, ja nadalencs. D’altra part en les pintades d’Arran aquests mateixos dies situaven un NO CLAUDIQUEM!!, sobre el mateix tema.
Quan l’independentisme ha situat el diàleg com una de les més importants exigències, en el moment que es vol iniciar converses, comencen les desqualificacions: a Catalunya sabem prou que representen els caganers i el no claudiquem!!, és una reafirmació de què només la república, l’autodeterminació i la independència són acceptades. Una altra cosa, són traïdors.
Aquests dies de protestes en resposta a la sentència, quan han vist que Catalunya no respon a les seves protestes, se’ls hi cau la careta: han demostrat que les característiques de democràcia, pacifisme i no violència que pretenien per legitimar-se, no són veritat.
Hem vist les coaccions i enfrontaments verbals i físics contra els camioners, conductors a la Meridiana, contra els que volien agafar el tren en començar o al final de la seva jornada, coaccionats per persones moltes jubilades benestants i ben pensionades, que es poden permetre impedir treballar als altres. Això sí, la pensió que no falti a final de mes.
En la propaganda del referèndum de l’1-10-2017, una propaganda demanava, “avi que vas fer l’1-0?”, doncs ara preguntem als avis que veiem en les manifestacions independentistes “avi, on eres el 1940, 1950, 1960, 1970?”
Segur que no hi eren al carrer durant el franquisme, no érem tants als carrers i menys a Girona, Lleida i tampoc a altres feus avui independentistes. Les hòsties es repartien en el Baix Llobregat, en Sabadell, pels barris de Barcelona, l’Hospitalet, Santa Coloma, no els arribaven a Girona ni a Lleida. Callats.
Parlem ara dels joves que es pensen que la modernitat és ser independentista i malgrat que els seus estudis no tenen el sentit crític per adonar-se, que són ideologies antiquades.
ERC neix el 1931, un moment en què a Espanya, al món, hi ha una agitació social que agafa com a model la revolució triomfant russa i en què diferents partits a tot l’Estat, es plantegen l’opció republicana davant de la monarquia compromesa amb la recent dictadura de Primo de Rivera.
Però avui totes les forces polítiques de l’esquerra, han evolucionat pel canvi de les condicions de l’entorn, abandonant els principis defensats a 1931 per altres, més útils contra la globalització, canvi climàtic, desigualtat econòmica.
Ah no, ERC, ens vol imposar la república, com en 1.931, quan a EUROPA no hi ha un sol moviment important antimonàrquic—ja s’ha vist que els problemes socials i les seves solucions, no depenen de ser república o monarquia precisament pel seu sotmetiment al parlamentarisme.
L’autodeterminació és una idea aplicable a pobles colonials a final del segle XIX i principis del XX, però que avui a Catalunya no és d’aplicació.
És igual: quan a Europa no hi ha cap suport a les autodeterminacions, quan el gener de 2017 el Tribunal Constitucional de Karlsruhe determina que el land de BAVIERA, no pot fer un referèndum d’autodeterminació i que va ser acceptada la prohibició, aquí l’independentisme va promoure el referèndum de l’1-10-2017.
La independència és una possibilitat teòrica que no sabem si serà o no positiva en termes econòmics, amb menys del 50% de catalans a favor seu, amb un reconeixement que ens va ser negat per Europa i la resta de països en la proclamació de la DUI.
També això és antic, ja en 1930, l’anarcosindicalisme que era la més important forma de lluita social amb els treballadors, la majoria organitzats entorn de la CNT –eren prop d’1 milió a Catalunya segons l’historiador Tuñón de Lara —no tenien gens d’interès en la independència que era un objectiu de la burgesia catalana. Res de nou ni de modern el de la independència.
Però com és possible que es mantingui la raca-raca del “procés” en 2019? És molt fàcil: amb els diners públics.
D’ençà que van obtenir el Govern de la Generalitat i decidir la via independentista, els diners públics han anat pagant totes les despeses de les conselleries d’exteriors, de les entitats i associacions, controlades per l’independentisme, com: Institut de les Lletres Catalanes, ara en el centre d’una denúncia per concedir il·legalment subvencions.
La pèrdua de la pluralitat de TV 3, a la que cal mantenir amb fortes ampliacions de subvencions, és evident i es demostra en quasi tota la seva programació: Polònia, FAQS, espais monòlegs diaris a Pilar Rahola, comunicats de Tsunami, insults als Mossos, cobertura il·limitada de manifestacions, tot.
Sabem del problema de TV3: la gran plantilla fixa pendent d’un expedient ERO, perquè els més importants i populars programes se subcontracten a preu d’or, quan els més reanomenats periodistes independentistes com Mònica Terribas i altres reben el premi d’importants sous.
S’entén la por dels periodistes de TV3, però a TVE, en moments de màxima utilització partidista, van aparèixer protestes com els presentadors vestits de negre els divendres.
Els deixo en aquest nou episodi, en què ja s’està desitjant el fracàs de les converses entre el caganer Sánchez i el caganer Rufián . Sobretot NO CLAUDIQUEM!!, ens avisa ARRAN.
@josecoderch
