Inici » a-ultimesnoticies » Les compres pels Reis: “Paraules màgiques”
seguros bilbao slider nuevo 2022_900x300
sliderdiari DENTAL-SANT-QUIRZE1
sliderdiari Rebost-de-Vallsuau1
sliderdiari Autocares-Fuentes-actual1
sliderdiari-Art typing1
sliderdiari immo sq1
slider portada 600x194 mis finques

Les compres pels Reis: “Paraules màgiques”

CARTES AL DIARI. 

Em comenta un lector d’aquestes meves Cartes al Director, que li sembla he disminuït el ritme de les mateixes, generalment setmanals.

Efectivament, malgrat que les notícies que es van produint arreu, semblaria que hi ha cada vegada més temes que mereixen ser comentats, però la dificultat ve donada per no caure en la repetició de posicionaments polítics que són quasi patrimoni dels diferents actors: polítics, tertulians, xarxes socials, influencers.

Una de les regles del periodisme, és no voler abordar diferents temes en una sola columna, ja que costa retenir l’atenció lectora. Aquesta recomanació és difícil de mantenir, perquè hi ha una gran quantitat de qüestions que cada dia apareixen i escollir et porta a deixar de banda la resta, quan la realitat és que moltes d’elles tenen aspectes comuns.

L’indult de Joana Rivas i la negativa del jutge a aplicar-lo amb l’argument d’evitar danys als seus fills; l’aplicació de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en l’escola pública del Drac en Canet requerint l’aplicació del 25% de classes en castellà; l’exigència per establir que les productores de sèries televisives incloguin quotes en català i altres, resolt amb unes subvencions per les produccions en llengües cooficials; la matança i posterior acusació als pares del menor de 14 anys, que va disparar i matar en un institut d’Estats units; la foto d’un polític republicà com resposta, en què apareixen tota la família, fills inclosos, fortament armats; la recent incorporació de les mascotes en els temes del conveni judicial en cas de divorci; la xifra estimada d’uns 10 milions d’afectats pel que anomenen analfabetisme digital en el nou model que estan imposant les empreses bancàries i de serveis, així com les administracions públiques; la pretensió del rei emèrit de retornar a Espanya i tornar a ocupar la Zarzuela i una retribució de 160.000 euros; la negativa de persones a no vacunar-se per la COVID i els seus arguments … Falten encara diverses notícies que es deurien cadascuna ampliar i opinar, només en una setmana. Però la següent continuen aquestes i apareixen d’altres.

La realitat personal: família, treball, relacions socials fa que tots i cadascun dels temes anteriors influeixin en la comunicació que establim, però la diversitat d’opinions que es donen sobre cada notícia, fa difícil tenir una idea equilibrada sobre elles i agafem una “pantalla” de cada una i amb això funcionem i sobrevivim.

El que després passa és que la societat cada vegada està més dividida en grups que entre ells mostren un clar rebuig, la convivència és difícil i els enfrontaments atiats en molts casos per posicionaments partidistes, van limitant i decidint que tots ens tanquem i acceptem viure en “apartheids” i no tenir contacte amb la resta.

Com establir en aquest cas la convivència entre els diferents grups? El recurs a les lleis es posa en qüestió, de vegades per la seva aplicació pels jutges i d’altres per no acceptar-les.

La crida a la desobediència davant les resolucions judicials és avui una constant en l’actuació dels partits polítics que promouen objectius partidistes que les lleis no contemplen.

En cada un dels temes, apareixen públicament les persones més radicals, que els defensen i que amplien les separacions socials. El radicalisme apareix com una necessitat d’afirmació personal, dóna seguretat i permet una estabilitat davant de la pluralitat d’opinions. Veiem moltes vegades que quan un grup s’esmicola pels fracassos, els que queden es tornen encara més radicals i proposen actuacions que volen atreure a la resta.

En cada una de les anteriors afirmacions, poden posar noms i cognoms, partits polítics, entitats, exiliats o no, que fan de l’agitació la principal eina per sobreviure: com pitjor, millor, és una tàctica comuna en els plantejaments impositius.

Tornem al titular “Paraules màgiques”, de l’editorial Palabras Aladas, un llibre pels regals de Reis, recomanat diu l’editor per a majors de 8 anys que poden ajudar-nos a tots: Incertesa, Informació, Canvi, Adaptació, Preocupació, Planificació, Aflicció, Empatia, Impotència, Solidaritat, Solitud, Records, Ràbia, Responsabilitat, Aclaparament, Relaxació, Desídia, Motivació, Abatiment, Jugar, Inseguretat, Prevenció, Ansietat, Sentit comú, Desconfiança, Cautela, Vulnerabilitat, Consideració, Aïllament, Sentit de l’humor, Caos, Ordre, Dolor, Resiliència, Espera, Estoïcisme, Adversitat, Esperança.

Pensar que els menors de 8 anys, ja els preparen per al futur amb l’explicació del significat d’aquestes paraules, ens porta a constatar que molts adults no les tenim encara presents i la tolerància es ressent i ens porta a defensar les, de vegades, tòxiques banderes que se’ns ofereixen.

@josecoderch

2021-12-17

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator