Slider
Inici » a-ultimesnoticies » “Poemari”. La columna d’opinió d’en Joan Tamayo. Dia Internacional de la Poesia
Slider
Joan Tamayo Sala. Advocat, activista pels DDHH, membre Junta d’Institut Drets Humans de Catalunya, i de la Comissió de Defensa dels DDHH del Col·legi d’Advocats de Terrassa.

“Poemari”. La columna d’opinió d’en Joan Tamayo. Dia Internacional de la Poesia

UNA ROSA PER L’ESPERANÇA

(Història d’un nen)

Ahir eren contes a la vora del foc,

avui són imatges de guerra i violència

ahir encenalls de tendresa,

avui, l’aliment de l’odi i la riquesa,

roda el temps, i roda, implacable

mentrestant, un nen porta una rosa a les mans…

 

Ahir l’avi em va asseure a la seva falda,

avui, no sé si veuré als pares,

ahir vàrem anar a berenar al bosc,

aquest matí he mirat per la finestra,

i no he vist cap arbre.

Roda i roda el temps, sense espera,

mentrestant, un nen olora una rosa.

 

Ahir vaig jugar amb els amiguets,

la mare m’ha dit avui, vigila amb els «moros»

ahir, amb el mestre vàrem fer volar estels,

aquest matí he plorat, i ningú m’escoltava,

el temps, roda i roda i mai es para,

mentrestant, un nen, s’enamora d’una rosa.

 

Ahir vàrem fer una passejada en bicicleta,

avui, m’he perdut entre un núvol de fums i indiferència,

ahir vaig conèixer la nena més bonica del món,

avui la mare estava trista, una bomba

havia matat a molts nens i nenes

com roda i de quina manera, el temps!

Mentrestant,

Un nen s’emporta una rosa al mar,

la llença a l’aigua i mira a l’horitzó…

la rosa viatja mar endins,

rellisca una llàgrima per la seva galta.

 

Algun dia, la mar retornarà el regal

i milers d’onades entraran,

sobre platges, sensibles,

oferint l’escuma de la llibertat.

Joan Tamayo Sala.

Advocat- Terrassa. 

Activista pels drets socials i els DDHH

Nàufrags. SENSE NOM

Per a la platja circulen ombres

Deixant petjades en Blanc i negre

El cel s’ha enfonsat sota l’aigua

 

A la Terra promesa arriben onades de tristesa

Són els supervivents de la gran batalla

Reptant com cucs per la sorra

 

Els pirates invisibles de l’ordre

Amb les seves espases d’or

Han vençut…

 

Al «Mare Nostrum» no es pot mirar enrere

La mort s’hi passeja

El vent del Sud fa la resta…

Arrossega cossos invisibles

 

Mentre Les gavines es mengen el silenci

Del fons arriba el plor d’un nen

Un ventre cansat i solitari

Acaba de parir un fill

 

El sol s’anima a donar-li vida

I a l’horitzó se sent el seu crit d’esperança

Ho ha aconseguit…

Ha trencat la nostra indiferència.

Joan Tamayo Sala. 

Advocat- Terrassa

Activista pels drets socials i els DDHH

 

METRO + POLI

És una hora esquerpa..

El sol ho encén tot…

Pluja àcida sobre l’asfalt..

Camins sense retorn……

Ocells de metall i fum…

Desheretats guarnint els carrers

Escatològiques oficines de servents..

Cossos amb banyes de plasma…

Trobadors de mots rovellats….

L’arc de Sant Martí sobre un cel negre…

Afamats alquimistes de l’ordre….

Carnissers de somnis furtius

Mercats de mentides i or blanc…

Boscos d’arbres sense arrel……

Rameres pobres amb semàfor verd..

Corsaris amb cotxe, sirena i porra…

Paraules mortes….

quin femer més fastigós…. !!!!

m’agradaria escopir a la closca pelada dels cretins

només un crit m’allibera per uns instants …..

un mot hem rellisca suaument per la mà….

alço el puny….enlaire……

l’estrenyo amb força….

per la boca seca, s’esmuny un sol mot…

…..llibertat ¡!!!!! llibertat…… !

amb sent algú….. ????

la nit és freda

m’envaig a dormir

bona nit…

Joan Tamayo / març 08

LA FADA DE “PAPER”

L’estany és glaçat

la primavera és un estèril somni

la gent, com cada dia, juga a la vida

llums de neó, sota una claror naixent

el capvespre deixa anar les seves cendres

el dia s’enva, abatut pel desencís

quants infants moribunds

hi ha hagut avui ?

l’aire que em bat els ulls,

amb penetra fins el cor

a la llunyania veig el misteri d’una nova nit

fixo els ulls en el primer estel que surt..

tot cercant el seu somriure daurat

però el que veig, és un diamant trist

Un nou desig cau derrotat

Però, segur que vindrà un darrer

I ve la pregunta existencial..

Quan m’abraçarà

amb les seves ales de púrpura

al vent ??

Joan Tamayo/ 2 març 2009

CARRER en blanc i negre

Girant la cantonada del temps

m’he trobat amb el meu carrer

quan era riu i alhora

                                              catifa de vivències

el cau d’un gran pati familiar

on la mainada s’inventaven els jocs

L’olor de fàbrica

i d’obrers plens de borrissol

el soroll d’un silenci de cendra

de processons cap al cementiri

de fusta vella cremant

                                           per Sant Joan

He profanat aquests records

cercant senyals en color

però el gall ja no canta

les flors de la mare

                                           ja no fan olor

i a les voreres ja no hi ha vida

sinó transit d’autòmats .

Aquelles nits llargues d’estiu

amb xafardeig i llum d’estels

Aquelles nits d’hivern

amb braser encès

                                          i màgica por

                                                                                 sense rostre

ara només són

                                                            una capa de pell morta

una història sense espai

                                                          un rastre d’existència

una direcció d’un sol sentit

Joan Tamayo Sala

30-11-2014

2018-03-21

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator