Inici » a-ultimesnoticies » “La veritat és perillosa”. J. A. Aguado

“La veritat és perillosa”. J. A. Aguado

J. A. AGUADO/EL RACÓ DEL LECTOR. 

Claudio Magris, El secreto y no, Nuevos cuadernos Anagrama, Barcelona, 2017, 50 pàgines, 8 €.

La veritat és perillosa

L’

editorial barcelonesa Anagrama adapta la seva col·lecció Cuadernos Anagrama, als nous temps que requereixen un pensament breu de paper, immediatament com una foto en Instagram. El pensament sec i esmolat, acompanyat per la successió dels fets i confiat a una escriptura èpica i essencial ens apropa a la necessitat del secret, Claudio Magris (1939), germanista i autor d’innombrables assaigs sobre la cultura centreeuropea, reflexiona sobre la necessitat de l’àmbit privat.

Aquesta peça breu travessada per corrents profunds i carregada de tensió, en la qual es fon l’assagista, el filòsof, el dramaturg i el poeta. Temes com l’existència dels serveis secrets dels estats apareixen com a teló de fons. La idea de tenir secrets, o de ser alguna cosa secreta o no visible, navega per aquest assaig on el rei va en qualitat d’agent secret vestit de rodamón.

Claudio Magris és un dramaturg barroc i proper a l’hermetisme. Va ser l’escriptura d’una obra mestra, Danuvi, la que li va permetre, contra tot pronòstic, arribar al gran públic. Atent a les noves formes estableix la diferència entre la novel·la i el blog. Entre la voluntat de no voler saber i la certesa de saber.

El secreto y no planteja la recerca d’una realitat plena de significat, la necessitat d’acollir-se al concret en un món que canvia ràpidament. Torna a ser un problema actual, però potser amb unes formes diferents; El món ha canviat d’aquesta manera en els últims anys de la postveritat, la ruptura entre la veritat fabricada, el secret i la veritat falsificada navega per les nostres xarxes socials.

El secreto y no és una obra babèlica, on el que importa no és que l’autor aconsegueixi un objectiu després de superar tots els obstacles, sinó l’exposició d’una multiplicitat d’idees i referències que ens fan reflexionar. Magris escriu aquesta peça de pensament com una recerca, intentant expressar una obsessió que no ha acabat mai de comprendre: el dret a l’opacitat.

J. A. Aguado

2017-11-07

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator