Divendres,26 abril, 2024
IniciA PORTADAPoemari de Cristina Redondo. Dia Internacional de la Poesia.

Poemari de Cristina Redondo. Dia Internacional de la Poesia.

CRISTINA REDO/CULTURA
SUITE DE POKER

(Del poemari)

per Cristina Redondo

1

M’importen els teus gestos banyats d’horror

quan les teves paraules no són suficients

per cobrir el meu dolor.

Pretenc oblidar el sentiment real de terror

perquè no hi ha res més humà

que no voler viure en aquest continu error.

I a sobre et mostres de mala gana

com si fos jo l’abusador

de les teves aspiracions, el que et clava els punyals

i et causa els dolors.

Ara permet-me fugir ben lluny del teu verí

intravenós injectat i de cianur intoxicat.

2

Burda foscor sobre els nostres caps

banyades per la pluja de la nostra desesperació

a la ciutat del desencant,

on fa temps que la pluja pretenia encadenar

a les tristeses que un dia no vam saber derrotar.

I somiàvem esclaus amb l’anhelada llibertat

davant la rutina que ens enfonsava i ens acovardia

ofegats a la latitut sempre de la dura realitat.

Resiliència frustrant que trenca les cadenes

Fins destruir-les i alliberar l’alba

De la foscor condemnada a la nit,

Ara el temps no decideix el futur

Sinó només les mans que tenaçes

llueixen diamants de qualitat en un firmament sense límit.

3

Distreu la remor de qui no entenen res

més que el que mai van poder viure

per si mateixos, en un moment llunyà ja.

Evita el soroll infernal dels que trenquen la bellesa

dels instants que mai van ser seus,

aquests que infectats pel rancor

oprimeixen la seva superioritat en mentides

perquè mai van sentir la fortuna pròpia.

Corre i fuig on les paraules enterboleixen

Els sentiments que el cor

allibera i agosarat clama a l’amor.

SUITE DE POKER

(del poemario)

por  Cristina Redondo

1

Me importan tus gestos bañados de horror

cuando tus palabras no son suficientes

para cubrir mi dolor.

Pretendo olvidar el sentimiento real de terror

porque no hay nada mas humano

que no querer vivir en ese continuo error.

Y encima te muestras a regañadientes

como si fuera yo el abusador

de tus aspiraciones, el que te clava los puñales

y te causa los dolores.

Ahora permiteme huir bien lejos de tu veneno

intravenoso inyectado y de cianuro intoxicado.

2

Burda oscuridad encima de nuestras cabezas

bañadas por la lluvia de nuestra desesperación

en la ciudad del desencanto,

donde hace tiempo que la lluvia pretendía encadenarnos

a las tristezas que un día no supimos derrotar.

Y soñábamos esclavos con la ansiada libertad

ante la rutina que nos hundía y nos acobardaba

ahogados en la latitud siempre de la dura realidad.

Resiliencia frustrante que rompe las cadenas

Hasta destruirlas y liberar el amanecer

De la oscuridad condenada en la noche,

Ahora el tiempo no decide el futuro

Sino sólo las manos que tenaces

lucen diamantes de calidad en un firmamento sin limite.

3

Distrae el rumor de quiénes no entienden nada

más que lo que jamás pudieron vivir

por si mismos , en un momento lejano ya.

Evita el ruido infernal de quienes rompen la belleza

de los instantes que jamás fueron suyos,

esos que infectados por el rencor

oprimen su  superioridad en mentiras

porque jamás sintieron la fortuna propia.

Corre y huye donde las palabras enturbian

Los sentimientos que el corazón

libera y osado clama al amor.

POKER SUITE

(from the poems) by Cristina Redondo

1

I care about your gestures bathed in horror

when your words are not enough

to cover my pain.

I pretend to forget the real feeling of terror

because there is nothing more human

that does not want to live in that continuous error.

And above you reluctantly

as if I were the abuser

of your aspirations, the one that stabs you the daggers

and it causes you the pains.

Now let me flee well away from your poison

intravenous injected and cyanide intoxicated.

2

Burda darkness over our heads

bathed in the rain of our despair

in the city of disenchantment,

where the rain tried to chain us for a long time

to the sorrows that one day we did not know how to defeat.

And we dreamed slaves with the longed for freedom

in the face of the routine that was sinking us and intimidating us

drowned in the latitude always of the harsh reality.

Frustrating resilience that breaks the chains

Until destroy them and release the dawn

From the darkness condemned in the night,

Now time does not decide the future

But only the hands that tenacious

they look like quality diamonds in an unlimited sky.

3

Distract the rumor of those who do not understand anything

more than they could ever live

by themselves, at a distant moment already.

Avoid the infernal noise of those who break the beauty

of the instants that were never yours,

those who infected by rancor

they oppress their superiority in lies

because they never felt their own fortune.

Run and run where the words blur

The feelings that the heart

Libera and daring cries out to love.

POKER SUITE

(dalle poesie)

Di Cristina Redondo

1

Mi importa dei tuoi gesti bagnati dall’orrore

quando le tue parole non sono abbastanza

per coprire il mio dolore

Faccio finta di dimenticare la vera sensazione di terrore

perché non c’è niente di più umano

che non vuole vivere in continuo quell’errore.

E sopra di te con riluttanza

come se fossi l’aggressore

delle tue aspirazioni, quella che ti pugnala i pugnali

e ti provoca i dolori.

Ora lascia che fugga bene dal tuo veleno

iniettato per via endovenosa e cianuro intossicato.

2

Burda oscurità sopra le nostre teste

bagnate nella pioggia della nostra disperazione

nella città del disincanto,

dove la pioggia ha cercato di incatenarci per molto tempo

alla tristezza che un giorno non sapevamo come sconfiggere.

E abbiamo sognato schiavi con la tanto desiderata libertà

di fronte alla routine che ci stava affondando e intimidendoci

annegato nella latitudine sempre della dura realtà.

Resistenza frustrante che spezza le catene

Fino a distruggerli e rilasciare l’alba

Dal buio condannato nella notte,

Ora il tempo non decide il futuro

Ma solo le mani che tenace

sembrano diamanti di qualità in un cielo illimitato.

3

Distrarre le voci di coloro che non capiscono nulla

più di quanto potrebbero mai vivere

da soli, in un momento lontano già.

Evita il rumore infernale di chi rompe la bellezza

degli istanti che non sono mai stati tuoi,

quelli che sono stati infettati dal rancore

opprimono la loro superiorità nelle menzogne

perché non hanno mai sentito la propria fortuna.

Corri e corri dove le parole si confondono

I sentimenti che il cuore

Libera e audace grida di amare.

www.redondocristina.com

- PUBLICITAT -
anun2
anun22
previous arrow
next arrow

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- PUBLICITAT -
renting
renting2
- PUBLICITAT -spot_img
ARTICLES RELACIONATS

El més llegit

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies