CRISTINA REDO/CULTURA
SUITE DE POKER
(Del poemari)
per Cristina Redondo
1
M’importen els teus gestos banyats d’horror
quan les teves paraules no són suficients
per cobrir el meu dolor.
Pretenc oblidar el sentiment real de terror
perquè no hi ha res més humà
que no voler viure en aquest continu error.
I a sobre et mostres de mala gana
com si fos jo l’abusador
de les teves aspiracions, el que et clava els punyals
i et causa els dolors.
Ara permet-me fugir ben lluny del teu verí
intravenós injectat i de cianur intoxicat.
2
Burda foscor sobre els nostres caps
banyades per la pluja de la nostra desesperació
a la ciutat del desencant,
on fa temps que la pluja pretenia encadenar
a les tristeses que un dia no vam saber derrotar.
I somiàvem esclaus amb l’anhelada llibertat
davant la rutina que ens enfonsava i ens acovardia
ofegats a la latitut sempre de la dura realitat.
Resiliència frustrant que trenca les cadenes
Fins destruir-les i alliberar l’alba
De la foscor condemnada a la nit,
Ara el temps no decideix el futur
Sinó només les mans que tenaçes
llueixen diamants de qualitat en un firmament sense límit.
3
Distreu la remor de qui no entenen res
més que el que mai van poder viure
per si mateixos, en un moment llunyà ja.
Evita el soroll infernal dels que trenquen la bellesa
dels instants que mai van ser seus,
aquests que infectats pel rancor
oprimeixen la seva superioritat en mentides
perquè mai van sentir la fortuna pròpia.
Corre i fuig on les paraules enterboleixen
Els sentiments que el cor
allibera i agosarat clama a l’amor.
SUITE DE POKER
(del poemario)
por Cristina Redondo
1
Me importan tus gestos bañados de horror
cuando tus palabras no son suficientes
para cubrir mi dolor.
Pretendo olvidar el sentimiento real de terror
porque no hay nada mas humano
que no querer vivir en ese continuo error.
Y encima te muestras a regañadientes
como si fuera yo el abusador
de tus aspiraciones, el que te clava los puñales
y te causa los dolores.
Ahora permiteme huir bien lejos de tu veneno
intravenoso inyectado y de cianuro intoxicado.
2
Burda oscuridad encima de nuestras cabezas
bañadas por la lluvia de nuestra desesperación
en la ciudad del desencanto,
donde hace tiempo que la lluvia pretendía encadenarnos
a las tristezas que un día no supimos derrotar.
Y soñábamos esclavos con la ansiada libertad
ante la rutina que nos hundía y nos acobardaba
ahogados en la latitud siempre de la dura realidad.
Resiliencia frustrante que rompe las cadenas
Hasta destruirlas y liberar el amanecer
De la oscuridad condenada en la noche,
Ahora el tiempo no decide el futuro
Sino sólo las manos que tenaces
lucen diamantes de calidad en un firmamento sin limite.
3
Distrae el rumor de quiénes no entienden nada
más que lo que jamás pudieron vivir
por si mismos , en un momento lejano ya.
Evita el ruido infernal de quienes rompen la belleza
de los instantes que jamás fueron suyos,
esos que infectados por el rencor
oprimen su superioridad en mentiras
porque jamás sintieron la fortuna propia.
Corre y huye donde las palabras enturbian
Los sentimientos que el corazón
libera y osado clama al amor.
POKER SUITE
(from the poems) by Cristina Redondo
1
I care about your gestures bathed in horror
when your words are not enough
to cover my pain.
I pretend to forget the real feeling of terror
because there is nothing more human
that does not want to live in that continuous error.
And above you reluctantly
as if I were the abuser
of your aspirations, the one that stabs you the daggers
and it causes you the pains.
Now let me flee well away from your poison
intravenous injected and cyanide intoxicated.
2
Burda darkness over our heads
bathed in the rain of our despair
in the city of disenchantment,
where the rain tried to chain us for a long time
to the sorrows that one day we did not know how to defeat.
And we dreamed slaves with the longed for freedom
in the face of the routine that was sinking us and intimidating us
drowned in the latitude always of the harsh reality.
Frustrating resilience that breaks the chains
Until destroy them and release the dawn
From the darkness condemned in the night,
Now time does not decide the future
But only the hands that tenacious
they look like quality diamonds in an unlimited sky.
3
Distract the rumor of those who do not understand anything
more than they could ever live
by themselves, at a distant moment already.
Avoid the infernal noise of those who break the beauty
of the instants that were never yours,
those who infected by rancor
they oppress their superiority in lies
because they never felt their own fortune.
Run and run where the words blur
The feelings that the heart
Libera and daring cries out to love.
POKER SUITE
(dalle poesie)
Di Cristina Redondo
1
Mi importa dei tuoi gesti bagnati dall’orrore
quando le tue parole non sono abbastanza
per coprire il mio dolore
Faccio finta di dimenticare la vera sensazione di terrore
perché non c’è niente di più umano
che non vuole vivere in continuo quell’errore.
E sopra di te con riluttanza
come se fossi l’aggressore
delle tue aspirazioni, quella che ti pugnala i pugnali
e ti provoca i dolori.
Ora lascia che fugga bene dal tuo veleno
iniettato per via endovenosa e cianuro intossicato.
2
Burda oscurità sopra le nostre teste
bagnate nella pioggia della nostra disperazione
nella città del disincanto,
dove la pioggia ha cercato di incatenarci per molto tempo
alla tristezza che un giorno non sapevamo come sconfiggere.
E abbiamo sognato schiavi con la tanto desiderata libertà
di fronte alla routine che ci stava affondando e intimidendoci
annegato nella latitudine sempre della dura realtà.
Resistenza frustrante che spezza le catene
Fino a distruggerli e rilasciare l’alba
Dal buio condannato nella notte,
Ora il tempo non decide il futuro
Ma solo le mani che tenace
sembrano diamanti di qualità in un cielo illimitato.
3
Distrarre le voci di coloro che non capiscono nulla
più di quanto potrebbero mai vivere
da soli, in un momento lontano già.
Evita il rumore infernale di chi rompe la bellezza
degli istanti che non sono mai stati tuoi,
quelli che sono stati infettati dal rancore
opprimono la loro superiorità nelle menzogne
perché non hanno mai sentito la propria fortuna.
Corri e corri dove le parole si confondono
I sentimenti che il cuore
Libera e audace grida di amare.