CARTES AL DIARI. Al llarg dels darrers anys, el moviment popular independentista (amb l’Assemblea Nacional Catalana com a catalitzador) ha viscut un canvi de paradigma que ens ha permès evolucionar i madurar. L’experiència del 2017 i la frustració de l’oportunitat perduda el 2019 ens ha portat a reflexionar sobre el paper que ens toca jugar com a actor polític de primer nivell. Aprendre dels errors i seguir avançant és, doncs, la clau per a l’èxit dels moviments d’alliberament nacional; durant la tardor del 2017 ens va afeblir no controlar determinats sectors de l’economia, el teixit associatiu, el moviment sindical, etc.
Aquest dèficit l’hem pogut copsar també en la crisi energètica que estem vivint. Lluny de viure una crisi pel conflicte entre la UE i la Federació Russa, el moll de l’os de la tragèdia que vivim a la major part dels Països Catalans i a la resta de pobles sotmesos al jou del Regne d’Espanya és l’estructura socioeconòmica de l’Estat, que, fruit de l’herència franquista, està irremeiablement al servei de les elits extractives. Aquí veiem la necessitat d’avançar cap a la sobirania (la independència) energètica, de forma acordada amb el territori.
Això no passa sols per avançar cap a la instal·lació de plaques i aerogeneradors en massa: passa també per posar al servei del país les instal·lacions estratègiques sota control de l’Estat i d’empreses de l’IBEX-35, i passa per planificar la transició energètica garantint que els beneficis del canvi de model energètic no cauen directament o indirectament en mans de l’Estat opressor.
Però no ens podem quedar mai més en el plany, la denúncia o la resposta. Ha arribat l’hora que l’independentisme mostri que ha vingut a fer país (a fer la independència). Per això hem de posar tota la llenya al foc per avançar cap a la sobirania energètica: el moviment popular independentista no serà al costat del Govern de la Generalitat per avançar-hi, sinó que fa anys que el vam avançar.
Així doncs, ha arribat l’hora d’arremangar-nos: posem-nos al servei del poble català per avançar cap a la sobirania energètica i -com ja fem amb la sobirania fiscal- prenguem la iniciativa de construir consciència sobre més sobiranies. Estic convençut que l’Assemblea instarà la resta d’organitzacions del moviment a treballar plegades en aquesta línia.
En el fons, és molt senzill: tota sobirania que no construïm nosaltres serà construïda contra nosaltres.
Martí Claret.
Secretari nacional de l’Assemblea Nacional Catalana.
Senyor Martí -ANC : Tot el que vostè proposa (independencia, sobirània energètica) son objectius d’una part de persones en Catalunya, però no estan validades per la resta. No poden parlar , bueno parlar sí, en nom d’uns inexistents paissos catalans, ni repúbliques, que només estan en la seva imaginació.
Quan atribueixen el fracàs del efecte de la DUI , declaració unilateral Independencia, a que no controlaven sectors econòmics, associatiu, sindicals, es veu clarament que la seva proposta posa en questió la participació dels ciutadans a partir de l’elecció democràtica dels seus representants i opten per una actuació conspirativa d’una part dels ciutadans per aconseguir els seus objectius, però no amb una validació democràtica.
Qui ha validat la seva proposta de Paissos catalans?, Vostès.
El protagonisme que ha agafat l’ANC , OMNIUM CULTURAL, ha estat basada en el recolzament i difusió partidista , utilitzant sempre recursos públics i mediatics que son pagats per tots. Les quotes associatives exclusivament, no els permetrien la seva presencia mediatica.
Tornem a la realitat, continuin en les seves propostes, però oblidis de controlar les institucions i entitats de Catalunya que es deuen mantenir al servei de tots. Això només es pot fer per unes eleccions democràtiques , a les que vostès com asociació ANC , no es presenten.
Les crides a la unilateralitat, a imposar els seus objectius a tots el catalans sense acceptar la seva validació democràtica, son formes insurreccionals de format conspiratiu, que encara son permeses en l’ordre constitucional que rebutgen, no estan legitimades per aconseguir-se per imposició.
Pot ser vostès podrien aclarir com a Sant Quirze i segur amb l’acord de la seva alcaldessa, amb fons públics i recursos municipals han canviat una bandera en blau, per altra en vermell , en la rotonda de l’estació dels FGC?? Quin criteri democràtic te aquesta actuació d’imposar en lloc públic una bandera que no sabem que representa i en nom de tots els quirzetencs?
Imposicions cap !!!.