Slider
Inici » a-ultimesnoticies » Amics de la Música. Programa Donant la nota a Ràdio Sant Quirze. Ludwig Van Bethoven (3a part)
Slider

Amics de la Música. Programa Donant la nota a Ràdio Sant Quirze. Ludwig Van Bethoven (3a part)

CULTURA / MÚSICA. Com ja sabeu, vàrem iniciar la temporada de tardor-hivern amb un primer programa, en data de disset de setembre passat, dedicat al 250è aniversari del naixement de Ludwig Van Beethoven.

Vàrem continuar amb un segon programa en data de quinze d’octubre i ara fem el nostre particular homenatge radiofònic a aquest gran compositor i músic en aquesta tercera emissió d’avui i que continuarem en un 4t programa, en el que us parlarem sobretot de curiositats que hem anat recollint mentre preparàvem les tres primeres edicions.

Aquest és un treball conjunt amb idea i redacció de José Ourille i amb correcció lingüística i locució de Rafael Güell. Hem d’agrair al tècnic de ràdio Sant Quirze, Carles Serqueda, el seu teletreball de muntatge i posada en antena i a Internet, ja que a causa de la pandèmia encara no es poden gravar programes presencials a l’estudi de l’emissora.

Continuant amb la biografia de Beethoven, us recordem que la seva primera i única òpera Fidelio,  a la seva estrena va tenir poc públic, ja que en aquella mateixa setmana les tropes de Napoleó  havien envaït Viena.

En els anys següents, tot i que la sordesa anava progressant, Beethoven va compondre moltes obres, entre elles, la famosa Cinquena simfonia, la Sexta simfonia titulada com Simfonia pastoral, l’Obertura Coriolà i la més que famosa,  la bagatel·la per a piano Para Elisa.

Com que aquesta famosa peça Para Elisa i part de la Cinquena simfonia,  ja les hem escoltat en els anteriors programes, avui escoltarem la no tan coneguda pel gran públic, l’Obertura Coriolà (Donant la Nota: Opus 62,  en do menor!) obra que rememora la tragèdia del general romà del mateix nom, que va viure en el segle V abans de Crist i que després d’aconseguir grans victòries pel poble romà va ser desterrat.

Escoltarem una esplèndida i actual gravació de data d’u de juliol de 2020, que va fer una de les millors orquestres simfòniques del moment: l’Orquestra Simfònica de Galícia, dirigida pel jove director Dima Slobodeniouk. Ah!, si busqueu aquesta versió al YouTube podreu veure que el públic porta la imprescindible mascareta.

(Duració 9:42 minuts)

Com us dèiem, a causa de la sordesa, les aparicions de Beethoven en públic eren cada vegada més infreqüents. A finals de 1808 va oferir un dels seus últims concerts en directe, en una jornada maratoniana de més de quatre hores, en la que va incloure l’estrena de la Fantasia per a piano, orquestra i cor, Opus 80, les Simfonies Cinquena i Sisena, el Concert per a piano número quatre i tres moviments de la Missa en do major, Opus 86.

Realment, un concert increïble i  majestuós, que al parer de molts crítics i també del nostre, encara no ha estat superat per cap altre compositor i director, sobretot tractant-se d’un músic pràcticament sord. Beethoven era un músic heroic, i no és gens estrany que aquesta època de la seva vida s’hagi referit amb aquest qualificatiu.

Escoltarem ara el primer moviment de la Sisena simfonia, coneguda amb el sobrenom de Pastoral i que reflecteix el molt que Beethoven apreciava els seus passejos pel camp, lluny de la ciutat, de la gent i diguem-ne, que també dels seus problemes auditius que tant l’avergonyien i que el feien apartar de la gent. Gaudim de la versió de l’Orquestra Simfònica d’Israel, de l’any 2015, dirigida pel gran violinista i director Itzhak Perlman, que a causa de la seva paràlisi a les cames, dirigeix assegut.

Aquest primer moviment, Allegro ma non troppo, dur el títol de “El despertar  sentiments encalmats en arribar al camp” en el que Beethoven utilitza una melodia popular de Bohèmia com a base del moviment.

(Duració 10:00 minuts)

L’any 1809, Beethoven no estava del tot content amb la seva situació a Viena i es va plantejar de deixar la ciutat i anar-se’n a Westfàlia.

La seva antiga amiga,  comtessa Anna Maria Erdödy, el va convèncer perquè es quedés a Viena rebent l’ajuda dels seus més rics admiradors, entre ells l’arxiduc Rudolf, el príncep Lobkowitz i el príncep Kinsky que li van oferir una pensió anual de quatre mil florins, que li va permetre viure sense preocupacions econòmiques, a canvi de quedar-se vivint a Viena.

Donant la Nota, us diem que aquesta més que modesta pensió, el va convertir en el primer artista i compositor independent de la història, ja que anteriorment la majoria de músics, com per exemple Mozart i Haydin, eren com servents a les cases de l’aristocràcia i moltes vegades component i interpretant segons els gustos dels seus senyors. Tot al contrari dels benefactors de Beethoven, que li van donar total llibertat per a compondre la música que ell volgués, sense més contraprestacions.

Per aquesta època Beethoven va establir contacte amb l’inventor Johann Mäzel, el qual li va construir alguns instruments com cornetes acústiques per ajudar-lo en els problemes auditius i també li va aconsellar un sistema per escoltar el piano, sembla que a través de la cadena òssia del cap.

De totes maneres l’invent de Mäzel que més va impressionar a Beethoven va ser el metrònom, i va començar a fer anotacions a les partitures amb els temps del metrònom perquè les seves composicions es toquéssim amb el temps que ell havia concebut.

Beethoven, també va escriure cartes de recomanació d’aquest instrument als seus editors de partitures. Per altre costat, les seves composicions van ajudar a fer que els constructors de pianos  féssim més innovacions tècniques a aquest instrument, donant-li una major sonoritat i versatilitat d’ús.

Tot i l’acord econòmic que hem esmentat fa poc,  Beethoven va començar a tenir problemes econòmics quan va morir el príncep Kinsky i els hereters no es van fer càrrec del mecenatge. El príncep Lobkowitz va tenir una fallida financera, fet que va comportar no poder mantenir l’acord que havia contret  amb el músic.

El 1814, Beethoven va acabar la Setena i la Vuitena simfonia i va reformar l’òpera Fidelio, que finalment va aconseguir un gran èxit, tant de públic com econòmic. Aquest mateix any es va fer el Congrés de Viena on es va decidir el futur d’Europa després de la derrota de Napoleó. Beethoven va participar en nombrosos concerts i va ser rebut amb admiració i reconeixement.

Segons sembla, l’últim concert públic de Beethoven va ser aleshores i va consistir en l’estrena del Trio opus 97 per a piano, violí i violoncel, més conegut amb el nom de Trio de l’Arxiduc, dedicat a l’Arxiduc Rudolph d’Àustria.  Donant la Nota, us diem que va ser el més jove dels dotze fills de l’emperador Leopold II i un dels mecenes i amics de Beethoven.  

Escoltem el tercer moviment d’aquest tema en la gravació de Rubinstein al piano, Heifez al violí i Feuermann al violoncel. En aquest vídeo de YouTube hi ha una nota que ens diu que el trio de músics eren coneguts com “El Trio del milió de dòlars”. Si algú coneix l’anècdota, ens agradaria molt que ens l’expliqués.  Gràcies!

(Duració 10:31 minuts)

El 1815, Beethoven, després de la mort del seu germà Kaspar, va prendre la decisió de ser el tutor del seu nebot Karl, de nou anys,  en contra de l’opinió de la seva cunyada. Entre 1815 i 1820 va dedicar moltes energies, temps i diners per guanyar la custòdia de Karl, tot i que no va deixar de compondre, sembla que durant aquests cinc anys, no va escriure molta més cosa que sis cicles de Lieders i la sonata Hammerklavier.

Després d’obtenir la custòdia es va dedicar a la formació musical de Karl, ja que tenia posades moltes esperances en el seu nebot, que malauradament no tenia massa dots musicals.

Un dels professors de Karl va ser un antic alumne de Beethoven, que més tard va ser professor de Franz Liszt. Donant la Nota afegim que Liszt sí que tenia dots musicals, tal com ha quedat més que demostrat. Per exemple, el jove Liszt, a onze anys, va conèixer al gran mestre i  va ser sempre un gran admirador d’ell, sent el músic que va emprendre la titànica obra de  transcriure  les nou simfonies de Beethoven per ser interpretades al piano, a més i més de ser un destacat intèrpret de tota l’obra de Beethoven.

El 1816, Beethoven va fer el primer esbós  de la Novena simfonia i dos anys més tard, el seu alumne i benefactor, l’arxiduc Rudolph, va ser nomenat cardenal, raó per la qual Beethoven va començar a compondre la Missa Solemne, tot i que no va estar acabada fins després de l’entronització de l’arxiduc com cardenal.

Beethoven va passar els últims anys de la vida gairebé aïllat, a causa de la sordesa i relacionant-se solament amb alguns amics fent servir els “quaderns de conversació” com mitjà de comunicació.

El seu últim èxit va ser la Novena simfonia, acabada el 1823 i estrenada l’abril de 1824 a pesar de les dificultats tècniques i novetats que va aportar, ja que per primera vegada una simfonia incorporava la veu humana amb l’avui famós poema “Oda a l’alegria” de Schiller.

Hem trobat a YouTube un documental de tretze minuts de duració, en què el director Iñigo Pirfano, impulsor del moviment “A Kiss for all the world” ens explica de manera magnífica cada un dels moviments de la novena de Beethoven. Per no excedir-nos en el temps destinat a aquest programa, no incloem les explicacions i música del documental per antena, però us en recomanem la recerca a Internet, demanant:  YouTube documental 9a sinfonia.

El trobareu directament en el següent enllaç:

(Duració 13:02)

Ja estem acabant la biografia de Beethoven, del qual la salut va decaure inexorablement l’any 1827, durant la seva estada a la casa rural  de l’últim dels seus germans vius, Nikolaus Johann,  malgrat les cures que tota la seva família li van dedicar.

Tenia edemes als peus i es queixava contínuament de tenir set, dolors de ventre i pèrdua de gana. En aquella època va començar la composició de la Desena simfonia, que mai va poder acabar, quedant la llegenda de la “maledicció de la 9a simfonia”, ja que també músics posteriors no van poder arribar a compondre mai una desena simfonia.

Tres dies després de la seva mort, a cinquanta-set anys,  va tenir lloc el funeral. Es va celebrar a l’església de la Santa Trinitat, a prop del domicili de Beethoven, i s’hi va interpretar el Rèquiem de Wolfgang Amadeus Mozart.

Hi van assistir més de vint mil persones, entre les quals es trobava Schubert, gran admirador seu, i del que Beethoven va dir en els seus últims moments, “és veritat que aquest Schubert té una espurna divina” recordant les paraules que Mozart va dedicar també a aquest altre gran músic. La tomba de Beethoven  es troba al cementiri de Viena, que actualment és anomenat el Parc de Schubert.

Al desordenat escriptori de treball de Beethoven, es va trobar el testament de Heiligenstadt, redactat el 1802, és a dir vint-i-cinc anys abans de la seva mort,  en què explica als seus germans el perquè de la profunda amargor que tenia a causa de la pèrdua auditiva que, com tothom sap, el va deixar totalment sord. Donant la Nota última, us fem la pregunta a tots els nostres oients,  podia haver-hi més infortuni, per al més gran dels músics de tots els temps?

Per anar acabant el programa,  us oferim un breu fragment de solament tres minuts, titulat “In Gloria dei patris” de la Missa Solemnis de Beethoven, dirigida el 1979 per Karajan amb la Berliner Philharmoniker Orquestra.

(Duració 3:05 minuts)

Hem finalitzat aquesta breu biografia de Beethoven, amb el present tercer programa de Donant la Nota, que hem dedicat al 250è aniversari del seu naixement.

Amb un quart i últim programa (en data prevista d’emissió de deu de desembre) intentarem complaure vàries peticions musicals d’alguns amics de la música, a la vegada que oferir-vos una sèrie de curiositats i anècdotes que hem anat descobrint aquest 2020 sobre el gran músic Ludwig Van Beethoven. Estem segurs que us interessarà.

Res més, agraïm la vostra atenció i ens acomiadem esperant retrobar-vos dijous vinent en una nova edició de Donant la nota, a càrrec del nostre company Joan Pastor, nou col·laborador d’aquest programa en l’estil de Jazz.  Estem segurs que els seus programes no us deixaran indiferents i ho podreu comprovar escoltant la seva primera emissió, que durà el títol de La tercera orella. Un passeig pel món del jazz.

Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès.

2020-11-10

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator