-
La superació de l’amor romàntic feta poesia
CULTURA/LITERATURA. Cristina Merino, poeta de Terrassa, encara que ja fa dos anys que viu a Madrid per la feina i els estudis, acaba de treure el seu segon poemari amb Editorial Pluma Verde, ja disponible a La Casa del Llibre i pròximament a La Central.
“Saudade, el jardí de les roses blaves” tracta sobre la superació de l’amor romàntic fet poesia, com aquesta Saudade, o nostalgia, i l’impossible intrínsec que hi ha a cada rosa blava d’aquest jardí.
La presentació tindrà lloc a Terrassa el dia 27 de desembre a Bauhouse Bar (av. de Jacquard, 1) a les 19 hores, conjuntament amb Joel Reyes, músic i poeta, que presentarà el seu nou disc i el seu nou llibre “No tardes en suceder”.
Posteriorment, el dia 10 de gener es presentarà Saudade a Madrid, a la Fundación Iberocamericana Europea. Serà a les 21.30 hores en Obert Espai Cultural on tindrà lloc un recital músic-poètic que servirà de presentació al poemari “Saudade, el Jardí de les Roses Blaves” de Cristina Merino.
Saudade, el Jardí de les Roses Blaves
Saudade és una paraula portuguesa per a la qual no existeix una traducció directa en el nostre idioma. Es tracta d’una paraula complexa que expressa el sentiment de nostàlgia cap a l’estimat i la malenconia que això produeix, sabent que allò que estimem no tornarà a nosaltres ni a ser el mateix. La idea d’aquesta impossibilitat es reforça amb l’ús en el títol del poemari de la imatge de les roses blaves, que simbolitzen precisament l’impossible. Cada poema és una rosa blava que en el seu conjunt formen un jardí que ens portarà a través d’una història d’amor romàntic i la seva superació.
Cristina Merino
Cristina Merino, nascuda a Terrassa (Barcelona), ha encaminat la seva vida cap a l’estudi de les Arts i la pràctica de la Poesia, passions ambdues que conviuen i es complementen és els seus versos. Graduada en Història de l’Art, Crítica de l’Art i Conservació del Patrimoni Artístic per la Universitat Autònoma de Barcelona, a més de Taxadora d’Art i Antiguitats per la Universitat d’Alcalà, continua de forma incansable formant-se i creixent com a professional tant en el món literari com en el del mercat de l’art i les indústries culturals. Inicia la seva marxa literària a través del seu blog Distorsions en el Cel en el qual publicarà de forma periòdica els seus poemes des de 2013, llançant un poemari homònim en 2015 de la mà de l’editorial Cercle Vermell. A més, associat a aquest projecte editorial trobem la gira músic-poètica que realitza per la geografia espanyola juntament amb el músic Joel Reyes.
Per a Merino, la música és essencial en molts sentits, l’empra tant en el procés creatiu com a l’hora de recitar els seus poemes, donant lloc a aquest format tan interessant que combina música en directe amb els seus versos. En aquesta línia de treball i expressió trobem també la col·laboració de l’artista, entre 2016 i 2018, en tres vídeos de DW& DEMONS CREATIVES. En ells a més de música s’afegeixen moviments de ball urbà krump, donant com a resultat una sèrie de vídeos socialment compromesos des de la perspectiva de gènere.
