NATURA. Avui he rebut un vídeo que m’ha il·lusionat molt i m’ha arribat al fons del meu cor, per la història tan bonica i tendre que explica, i que m’ha semblat ser digne de posar-la dins les pàgines del diari perquè tothom la conegui.
Els protagonistes són el Sr. Stjepan Vokic i una cigonya femella que ha anomenat Malena, recollida fa 25 anys al seu poble de Croàcia, ferida per als trets d’un caçador que li va provocar el que no pogués volar mai més.
Estimant els animals i la natura, pot sorgir un gran canvi a la teva vida”.
L’impactant d’aquesta història, és la relació que es va establir entre l’Stjepan i la Malena (que vol dir “la petita”), que li va construir un niu a la teulada i un altre dins d’un cobert, perquè és sentis còmode i segura. També l’Stjepan li pesca peixos regularment per alimentar-la amb la seva alimentació natural.
El cas és que Stjepan considera a Malena com a un fill adoptiu, que s’ha incorporat a la seva família ara fa 25 anys…
Però veieu el vídeo, que explica tota la història al complet i estic segur que també ús arribarà a algun racó del vostre cor:
https://www.facebook.com/sitioeldodo/videos/1147036828813572/
De cert que és una història molt bonica, que serveix com a exemple d’amor i respecte per la fauna que ens envolta i que és un tresor que hem de cuidar tots plegats per no perdre el nostre millor patrimoni.
La llàstima és que encara queden persones desaprensives que no dubten en eliminar aquest gran tresor que ens dóna la natura, vulnerant les lleis internacionals de protecció de la fauna caçant les espècies protegides, per al mateix lucre econòmic o vés a saber per quin altre motiu ho fan.
Entenem que en algunes parts del món on els recursos alimentaris són escassos i difícils d’aconseguir, la cacera d’alguns d’animals diversos fos una solució per poder menjar, però aquest no és el cas, ja que les cigonyes no són precisament un plat conegut que formi part de l’alimentació de cap població europea.
Cap a la possibilitat que la finalitat del caçador que va disparar sobre aquesta cigonya, fos la de dissecar-la i exhibir-la en algun racó de la seva llar, pràctica que avui en dia ens posa els pèls de punta per la seva crueltat i per la imatge desagradable de veure un animal mort exposat a les mirades de tothom.
Per sort, també hem de dir que cada vegada més, la població mundial està més conscienciada amb el respecte a les espècies animals i que cada vegada sorgeixen més plataformes i associacions en defensa de la fauna en general. També a les escoles, es fomenta als alumnes el respecte per la natura i tot el que la compon, com la fauna, la flora, els boscos, els rius, els mars, etc. per tal que els nens i nenes prenguin consciència que ho han de cuidar, perquè representa el seu futur i la sostenibilitat del planeta.
Els animals els hem de veure vius i en el seu ambient; és molt més agradable i ens ensenya a grans i sobretot als més petits, a estimar i valorar el tresor que tenim i que hem de cuidar entre tots perquè és un factor clau per la bona salut del nostre planeta i per poder créixer com a éssers humans.
De respectar i estimar als animals i la natura, pot esdevenir un canvi a la teva vida, com li ha passat al Stjepan.
