CRISTINA REDONDO/ EL RACÓ DEL LECTOR
“Dolç esguard que crema, Joan Tamayo”. Cristina Redondo
[dropcap]L[/dropcap]
legir en Joan Tamayo és sempre agradable. El seu primer llibre “Dolç esguard que crema” s’ha escrit des del més profund del record, i per tant, del seu cor.
“Dolç esguard que crema” és un viatge interior a la infància de l’autor, als carrers encara sense asfaltar fets de camins de pols, a un caminar de la mà de l’àvia, a les nits d’hivern arreplegats a l’escalfor del braser familiar, a les tradicionals i a les mediterrànies fogueres de Sant Joan i als seus focs artificials… A totes aquestes sensacions que, a través d’un vers lliure i espontani, ens explica no només els records de Joan, sinó també els records que podrien ser els de molts dels seus coetanis.
Els poemes de Joan són poesies plenes d’una bellesa intimista, que emociona per la seva sensibilitat però també per l’afecte des del qual estan escrits. Llegir a Joan Tamayo és sentir la nostàlgia per un temps passat, ara llunyà, però també ens fa sentir l’amor per aquests petits moments que ens envolten, immortals en el temps, i que, imperceptibles, amagades en la magnitud del dia a dia, ens costa detenir-nos a valorar, però que tan importants són per a l’ésser humà.
“Dolç esguard que crema” de Joan Tamayo és un llibre breu però intens. Un poemari que calma l’ànima i asserena el cor, tal com succeeix amb els bons amics després d’una bona conversa, tal com succeeix amb els llibres que sempre volem tenir a mà per llegir i tornar a rellegir en moments inesperats. Per tots aquests motius, us recomano llegir a Joan Tamayo i el seu primer poemari “Dolç esguard que crema”.
Cristina Redondo.
“Dolç esguard que crema, Joan Tamayo”. Cristina Redondo
[dropcap]L[/dropcap]
eer a Joan Tamayo es siempre agradable. Su primer libro “Dolç esguard que crema” se ha escrito desde lo más profundo del recuerdo, y por lo tanto, de su corazón.
“Dolç esguard que crema” es un viaje interior a la infancia del autor, a las calles aún sin asfaltar hechas de caminos de polvo, a un caminar de la mano de la abuela, a las noches de invierno arrimados al calor del brasero familiar, a las tradicionales y mediterráneas hogueras de Sant Joan y a sus fuegos artificiales… A todas esas sensaciones que, a través de un verso libre y espontáneo, nos cuenta no sólo los recuerdos de Joan, sino también los recuerdos que podrían ser los de muchos de sus coetáneos.
Los poemas de Joan son poesías llenas de una belleza intimista, que emociona por su sensibilidad pero también por el cariño desde el que están escritos. Leer a Joan Tamayo es sentir la nostalgia por un tiempo pasado, ahora lejano, pero también nos hace sentir el amor por esas pequeños momentos que nos rodean, inmortales en el tiempo, y que, imperceptibles, escondidas en la magnitud del día a día, nos cuesta detenernos a valorar, pero que tan importantes son para el ser humano.
“Dolç esguard que crema” de Joan Tamayo es un libro breve pero intenso. Un poemario que calma el alma y serena el corazón, tal y como sucede con los buenos amigos tras una buena conversación, tal y como sucede con los libros que siempre queremos tener a mano para leer y volver a releer en momentos inesperados. Por todos estos motivos, os recomiendo leer a Joan Tamayo y su primer poemario “Dolç esguard que crema”.
Cristina Redondo.
