Opinió de
JOSEP COLL,
Regidor del Grup Municipal Junts per Sant Quirze – ERC
7/6/2024 | 16:40:32
La dreta ideològica, en qualsevol de les seves graduacions, ha utilitzat, des de temps ancestrals, la ignorància com a arma cruel contra les classes populars. Una conducta humana, la de la representació política dels poderosos, que no ha tingut cap vergonya a l’hora de sotmetre a la majoria de la població a la infradotació educativa, a la dificultat per accedir al coneixement i a la formació cultural. Històricament els hi ha fet més por que una pedregada, que a les que volen sotmeses i obedients, és formessin i assolissin suficient capacitat de discernibilat crítica. En qualsevol latitud planetària, amb més o menys encobriment per part de les elits polítiques i econòmiques, trobem exemples del reiteratiu i uniformador “genocidi de la integritat humana”, en forma d’analfabetisme ( en la seva plasmació més crua ) o en la de la d’homogeneïtzació cultural fàctica en la seva versió més ligth.
Aquest exercici de “castració d’intel·lecte” persona a persona, tan recurrent en les pràctiques de l’ampli catàleg de la violència oligàrquica de la dreta, pren una dimensió específica quan s’hi afegeix el factor “nacional”, el concepte de “unidad de destino” o, en versió domèstica, el sobre utilitzat “constitucionalismo”. Exemples nostrats en tenim per fer-ne una enciclopèdia. Des de l’educació impregnada de nacionalcatolicisme en el franquisme, que convidava a l’abandonament escolar a edats ben promptes, fins la bel·ligerància contra la llengua catalana imposada actualment pels vàndals del País Valencià, les Illes o la Franja de Ponent. Són els de sempre. Els mateixos que ens abocaven, fa dècades, amb el seu pacte de fam física a una fam de coneixements de la nostra canalla, ara ens imposen l’espoliació de la nostra llengua. Els mateixos “criminals” que ens furtaven l’accés a lectures “inadequades” de determinats autors clàssics, ara no permeten la incorporació de determinades bibliografies en biblioteques públiques de la nostra nació.
El més esgarrifós de tot plegat , d’aquest “delicte”, és que paradoxalment, els seus executors ho fan amb una evident incultura xulesca. Seguint amb les comparatives, hem passat del “consell paternalista” del burgès o terratinent dels anys cinquanta del segle XX “millor que la teva filla deixi els estudis i es posi a treballar, així us ajudarà a casa”, a un “ no dejaremos que el pancatalanismo contamine a nuestros niños y jovenes”. Una visió del món bastit a base d’un argumentari que, no tan sols impedeix l’accés al coneixement de la immensa majoria de la població, sinó que posa en solfa l’absoluta, reincident i intemporal incultura del “señorito” de torn.
En el darrer Ple municipal, del 30 de maig, tinguérem la nostra ració local de la pèrfida ignomínia, amb una intervenció prou “il·lustrativa” ( que no il·lustrada) del regidor del grup municipal del Partit Popular (PP). En el torn de precs i preguntes, el Sr. Baratech ens va obsequiar amb una arenga, on entre altres coses, qualificava de “xiringuito” al servei “ del imperialismo separatista de los Països Catalans” al setmanari d’informació independent “La directa”.
Per “guinguetes” ( forma catalana de xiringuito) podríem destacar per ordre de proximitat (que no necessariament d’importància i rellevància) algunes que el regidor del PP representa amb cert “orgull”. Xiringuito és una escola classista i misògina que, trobant-se fora del nostre terme municipal s’aprofita, precisament quan el PP governava el nostre poble, del nostre clavegueram municipal per resoldre una històrica i irregular situació mediambiental. Xiringuito és muntar organismes pseudocientífics per negar . contra tota evidència, ara sí científica – la unitat de la llengua catalana al País Valencià i a les Illes. Xiringuito es crear una “Oficina del Español” a la Comunitat de Madrid (!), muntada ad hoc perquè l’ínclit Toni Cantó abandonés Ciutadans i passes al PP. Xiringuito és subvencionar, amb diner públic, “colegios mayores” on els seus acomodats alumnes ens “regalen” espectacles d’autèntica potoleria, pujant i baixant persianes mentre insulten i denigren a dones. Xiringuito és tenir contents (òbviament amb recursos públics) a determinades editorials i mitjans de comunicació perquè, entre altres coses distorsionin l’actualitat i la història, amb especial fixació malaltissa per tot el que faci olor a català.
Aquests són exemples de l’estil actualitzat del “muera la inteligencia !” del Milan Astray. A dia d’avui, i no per falta de ganes sinó per una qüestió d’imatge, no poden cometre les atrocitats educatives a “sang i foc” d’altres èpoques pretèrites. Però la seva visió mercantilista i sectària de l’educació i l’incòmode accés a la cultura de la classe treballadora, continua intacta.
Per tant, senyors i senyores de la dreta ideològica, convidar a una persona com en David Fernández, membre de la cooperativa La Directa, a una taula rodona perquè ens il·lustri sobre com és d’important donar suport al Comerç Just com a alternativa humanista i respectuosa amb valors de justícia social i preservació de drets, no és en cap cas un xiringuito. Estic convençut que el senyor Baratech hagués preferit un altre relat i uns altres ponents. Segur, s’hagués sentit més còmode amb una xerrada il·lustrativa sobre competitivitat empresarial. Amb l’Amancio Ortega explicant com de barat és produir al sud est asiàtic i quina imatge més tendra la de centenars de nens i nenes cosint en naus infectes, o de com agraeix una caixera de Zara la seva enorme generositat a final de mes després de treballar un munt d’hores i festius. Tota una reflexió del “gallec d’or“ rematada amb unes paraules del Xavier Sala Martin ( perquè vegi el Sr. Baratech que la dreta no té bandera ) sobre el lamentable refrany de “el que no són pessetes són punyetes “. Perquè ara sí, ja som al final del carrer : l’educació i la cultura i el dret d’accés a elles, independentment de l’extracte social de la persona, per la dreta són punyetes.
Tampoc forma part de cap xiringuito que, des de l’ajuntament, es paguin 120€ anuals d’una subscripció anual al setmanari “La directa”. Ho fem amb d’altres revistes i diaris per garantir la informació ( informació !!!!) al veïnat. De ben segur, el Sr. Baratech preferiria que el nostres veïns i veïnes rebessin la informació a partit de capçaleres que no tenen escrúpols en publicar, dia sí i dia també, noticies falses, intencionadament filtrades des dels cossos repressius de l’estat o directament per jutges i fiscals d’aquells “que afinen les coses”, per fer mal a persones i col·lectius. Ja no hi ha alcazares, ni arribas, però hi ha una extens repertori, i en diversos formats, d’autèntics hooligans de la distorsió i la mentida informativa al servei dels de sempre.
En resum, ens volen com sempre : mudes i ignorants. Però contra la seva maldat , totes i tots nosaltres, hem de respondre amb la dignitat i seguint ferms en la convicció d’en San Martin per fer front al colonialisme espanyol : “la biblioteca destinada a la educación universal , es más poderosa que los ejercitos”.
