slider cabecera autocares fuentes logo
slider cabecera autocares fuentes 3
slider cabecera autocares fuentes 2
slider cabecera autocares fuentes 1
Inici » a-ultimesnoticies » Entrevista a Jordi Cubino, productor musical de la Marató de TV3
sliderdiari DENTAL-SANT-QUIRZE1
sliderdiari Rebost-de-Vallsuau1
Sliderdiari segurosbilbaodef1
sliderdiari Autocares-Fuentes-actual1
sliderdiari-Art typing1
sliderdiari immo sq1
sliderdiari-Taller C58 1
sliderdiari Infinity1
slider portada 600x194 mis finques

Entrevista a Jordi Cubino, productor musical de la Marató de TV3

 CULTURA / MÚSICA / J. M. POLO 

La Marató de TV3 és un projecte que canvia dia a dia i s’adapta molt a les necessitats reals de la població a nivell mundial, perquè qualsevol descobriment que es faci aquí amb aquests diners és un benefici per a tot el món.

Jordi Cubino, compositor i productor de caire internacional. De formació clàssica, tens la carrera de música i piano i, a més, ets instrumentista de guitarra i baix.

Jo vaig estudiar tota la carrera de música (piano) i després de guitarra de jazz i baix; sóc una mica poli-instrumentista. Moltes vegades a les meves gravacions toco o bé el piano o combino amb la guitarra, o potser tot o res, depèn del tipus de producció que faig.

Abans de res, podries explicar-nos per a qui no ho sàpiga quina és la funció d’un productor musical?

Un productor agafa un artista i una cançó (que pot ser escrit per mi o escrita per l’artista) i li dóna vida. És el que diu com ha de sonar i quin estil ha de tenir, és a dir, són els que dirigeixen al cantant quan canta… Això és la feina d’un productor; el que li diu al violí com ha de tocar, o a la viola, etcètera. Jo sempre em comparo amb un director d’orquestra, però dintre d’un estudi de gravació. Moltes vegades m’arriben cançons que estan fetes només amb una guitarra i una veu (moltes vegades gravades amb un mòbil), i jo haig de donar tota la vida fins que es nota un canvi d’un 90 o un 100%.

Més de 22 milions de discos inclouen les teves cançons com a autor-productor d’artistes internacionals.

És el fruit de molta feina durant molts anys. Estem parlant que fa més de 30 anys que em dedico a la producció; llavors clar, en trenta anys dóna temps per a molt. Jo també he tingut molta sort però també molta feina darrera, perquè no tot és la sort.

S’ha de tenir una perseverança i jo sempre dic el mateix quan m’ho pregunten, que no sóc ni un 10 ni un 1, jo crec que sóc un 6, però molt perseverant i molt treballador. Aquí tenim el problema, que molta gent que potser és un 10 es rendeixen de seguida i ho deixen.

És difícil dur a terme aquesta combinació família i treball.

No, realment la combinem bé, perquè jo sempre m’he dedicat al que em dedico i ells han sabut sempre com era la meva feina, per la qual cosa mai hem tingut cap problema a l’entrar en aquesta dinàmica des de fa molts anys. Si fos una cosa recent o més propera sí que podrien dir que els hi costa acostumar-se, però no és el cas. És una dinàmica d’estar vivint aquí i haver de viatjar contínuament per gravar a Madrid, Tòquio Sevilla, on sigui… I a part de tot això, també tinc un estudi a casa. Jo ara visc a Sant Quirze del Vallès fa uns 20 anys, després d’estar a Sabadell, Barcelona, Tòquio, etcètera. La veritat és que estic molt a gust i trobo la tranquil·litat que em dóna estar a prop de Barcelona, però amb el relax del bosc i tinc casa meva pràcticament davant del bosc i m’inspira molt. L’estudi de gravació, de fet, el tinc (el que tinc aquí) amb una gran finestra al bosc i m’ajuda a inspirar-me.

De fet, ara que ho destaques, volia saber com ser la teva instància a Tòquio, on la cultura és tan diferent…

Sí, allà vaig estar gairebé dos anys entre una cosa i l’altra. Primer de tot, quan tenia setze anys ja gravava discos i cantava en uns discos que es deien Max Mix i allà vam ser número 1, de manera que vaig quedar-me durant un temps. Vam vendre un milió de discos d’un single meu i arran d’això van començar a sortir coses. De fet, allà va ser on vaig començar a produir a gent. Fins i tot, van venir després coses com Dragon Ball (Bola de Drac), de la qual he posat veu en castellà per a tota Centreamèrica i Espanya durant totes les primeres edicions. Totes aquestes coses, clar, la gent no ho sap perquè estem una mica darrere nosaltres.

La teva faceta no representa només un únic estil musical. Antonio Orozco, Vanesa Martín, India Martinez, Alejandro Sanz, Lola Indigo, etcètera… ¿Et podries decantar per un estil musical? Quin t’agrada més?

En general m’agrada tot, perquè cada cosa té el seu punt i a cada cosa li trobes sempre un punt de producció. Fins i tot, fent trap jo m’ho passo bé. És una manera diferent de fer música. No et dic que m’ho passi millor que fent una Vanessa Martín, un Antonio Orozco, un Beret o un Alejandro Sanz, sinó que sempre gaudeixo amb totes les persones i amb tots els estils musicals.

Parlaves també de la teva trajectòria a televisió i cinema. Entenc que és totalment diferent…

El món de les sèries, els programes de televisió no tenen res a veure, igual que el cinema (que també he fet moltes coses de cine). És un món diferent on no treballes per la música, sinó per la imatge. Jo vaig començar a fer totes les campanyes d’Estrella Damm i de Coca-Cola, que van ser després èxits discogràfics. Però aquí estàs molt més lligat de mans, perquè depens de l’equip creatiu, del dissenyador i el director, que et marquen molt el que sempre has de fer. A la música, en canvi, pots anar molt més lliure.

M’agradaria destacar, però, que gràcies a anuncis com el d’Estrella Damm podem relacionar un número 1 musical amb un anunci. ¿Què penses d’això?

Estrella Damm li volia donar tota la volta al seu màrqueting i volia basar una estratègia en les cançons. Els que els vaig proposar va ser fer la cançó de l’estiu. És cert que ara han canviat l’estratègia de màrqueting, però en aquell moment van basar totes les campanyes en la cançó. Allà ja era al revés; l’espot anava basat en la música i no en la seva pròpia imatge, de manera que els realitzadors s’adaptaven al que era la música i no pas al revés.

I arran d’això, ara sempre és així.

Si, jo crec que va crear una tendència. Aquells anys van crear tendència. Mira aquest any la Marató de TV3, per exemple. Jo porto catorze anys fent la producció musical, amb altres companys, del disc i és la primera vegada en la història que fem un tema original.

Ara que ho destaques, és el moment perfecte per endinsar-nos dins la Marató de TV3. Ets el productor musical, m’equivoco?

Sóc un dels productors musicals. Som cinc productors (aquest any sis) i ens dividim les cançons. A la Marató treballem per separat on se’ns assigna una sèrie de produccions i cantants i després ho ajuntem tot i fem el disc.

Podries avançar-nos quines o quins artistes has produït?

Aquest any he fet al Beret, Sebastian Yatra, Rozalén amb l’Escolània de Montserrat i una cosa molt divertida amb l’Arrebato, que és l’himne del Sevilla en català i, per últim, he fet també la producció de la cançó Boig per tu de Sau, amb la Judit Nedderman i el Jackson Browne, que també és molt curiosa perquè està en tres idiomes. I després la cançó del Serem més forts de la Marató, evidentment.

Una lluita és la producció en català…

Sí. Al principi era més difícil. Jo recordo que fa 10 anys, quan no era tan conegut en l’àmbit internacional (perquè hem de tenir en compte que ara és el disc més venut a Espanya en un dia i és rècord mundial, però abans era conegut, però no tenia tant reconeixement internacional) oferies als artistes cantar en català i se sorprenien. Ara, en canvi, ja ho tenen molt assumit. Per exemple, les dues últimes vegades que he fet al Pablo Alboran ja ho tenia claríssim i quan va venir a l’estudi s’ho sabia quasi de memòria. Els cantants posen molt d’esforç i s’impliquen molt, més del que us penseu.

Hi ha cantants que ja ho tenen dominat i repeteixen any rere any. Antonio Orozco, per exemple.

Sí, l’Antonio ha repetit ja tres vegades. Hi ha d’altres que també han repetit, com el Pablo Alboran també. T’haig de dir que el tema d’Antonio Orozco ha sigut circumstancial, perquè quan vaig escriure la cançó pensava en una persona com Antonio, pel tipus de timbre de veu. Al principi no era una cosa predeterminada, però se li va presentar (com als altres artistes) i els hi va agradar. De fet, algú va saltar per tema d’agenda, perquè és molt complicat ajuntar a trenta cantants en un sol dia; a més de la pandèmia que estem vivint, on ens havíem de fer tots la prova PCR el dia abans per poder entrar a l’estudi. Recordo que vam anar tot l’equip, que érem vuitanta persones a fer-nos totes les proves pertinents i, clar, això dificulta tot. Al final va sortir tot molt bé, però va ser una gravació complexa la d’aquest any.

Aquest any sembla més especial perquè ens ha tocat a tots de ben a prop, no tothom ho veu de lluny.

Igual que cada any, igual que quan van pel càncer o per les malalties minoritàries o degeneratives. La Marató té aquesta màgia, que cada any presenta una cosa diferent on els artistes podem col·laborar aportant el nostre granet de sorra. De fet, aquest any no era ni estava plantejat, evidentment, que fos per la COVID-19, però les circumstàncies fan que s’hagi de canviar tot en últim moment, i precisament això és allò bonic que té la Marató. És un projecte que canvia dia a dia i s’adapta molt a les necessitats reals de la població a nivell mundial, perquè qualsevol descobriment que es faci aquí amb aquests diners és per tot el món.

Quina és la satisfacció que a tu, com a productor, t’aporta tot això?

A mi molta. La música és com un vehicle d’emocions que serveix per ajudar a la gent.

Quan la gent pateix malalties està molt sensible i ara més, imagina’t, perquè això ens està afectant a tots i ens toca a tots, com diu la campanya. T’escriu la gent i et diu que ha plorat, o que t’explica les seves històries personals i, realment, això és el més satisfactori de tot això, poder ajudar d’una manera o altra a la societat.

El més important de tot això. Quan surt aquest disc?

Doncs mira, el disc surt aquest diumenge, però ja el podeu trobar demà divendres a tots els quioscs, a la tenda online de TV3, evidentment per tenda física i també a Itunes per tot el món. A més, cal destacar que generalment es fa la venda durant només un dia, però aquest any de manera excepcional s’allargarà durant 10-12 dies, donades les circumstàncies que impedeixen comprar el disc de manera presencial.

Jordi, moltíssimes gràcies per haver-me permès aquesta entrevista. Sé que estàs en un moment de molt treball M’ha agradat conèixer més sobre el teu treball i presentar a la societat una faceta laboral que no és molt visible, però que mereix una bona visualització. Gràcies!!!

I jo us agraeixo a vosaltres per donar visibilitat; fins a la propera.

j. M. Polo

2020-11-26
02_Carta_agente_cast_SCO_03
02_Carta_agente_cast_SCO_03
previous arrow
next arrow

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator