-
L’atleta màster acumula un palmarès de 113 medalles, de les quals, 87 són medalles d’or i 32 records assolits, dels quals encara estan vigents 12.
ESPORTS. L’atleta santquirzenca Carme Garcia frontons acaba de guanyar el seu cinquè títol mundial als Campionats del Món d’Atletisme Màster celebrats a Torun, Polònia. Carme a Revalidat el títol en la prova de 3.000 m marxa per majors de 55 que va assolir a Daegu 2017 (Corea).
A la prova de 10 km va estar segona, aconseguint la medalla de plata, sent la campiona la Italiana Manuela Lucaferro.
Carme Garcia Frontons, és considerada com a l’atleta catalana amb més medalles individuals i ocupa una de les primeres posicions en el medaller espanyol.
Per la seva aportació al món de l’esport, va ser guardonada amb el Premi Dona Sant Quirze 2015.
Quedem per fer l’entrevista prenent un cafè. Mentre parlem, Carme desborda energia, és una persona senzilla, amable, molt propera; de seguida iniciem una conversa molt agradable, les seves experiències són molt enriquidores. Ens explica com fa per aconseguir ser una atleta i alhora treballar en una empresa 8 o 9 hores diàries. Una superheroïna que es calça les sabatilles a migdia, surt a entrenar sola, sigui hivern o sigui estiu, i que quan surt del treball encara té temps per arribar a casa i dedicar a la seva família.
Dona, treballadora i esportista incansable. L’atletisme és per ella la seva manera de viure.
Qui és Carme Garcia Frontons?
Una dona que fa el que vol. Córrer des de molt jove i no m’ha importat mai córrer per al carrer. Sempre he pogut fer el que més m’ha agradat. Sóc una dona amb empenta, atrevida. Fins i tot quan em vaig llançar amb paracaigudes a 50 anys i vaig pesar: “què fas tu aquí dalt?” em vaig dir: “gaudir del moment”, És una sensació única veure tota la Costa Brava des del cel.
Quant de temps fa que vius a Sant Quirze?
Des de 1987, ja fa 32 anys. Jo vivia a Barcelona, sóc nascuda a Barcelona. De petita vivia en una casa amb pati, quan em vaig casar vam anar a viure a un pis, però jo necessitava veure un trosset de cel, de jardí i vàrem decidir venir a viure aquí.
Com és Carme en el dia a dia?
Matinar molt per anar a treballar fora de Sant Quirze i a l’hora de dinar me’n vaig a córrer. Arribo a casa després de les set del vespre; si hagués de córrer a la tarda, no podria. Tinc moltes coses a fer quan arribo i a més a més, està aquest sentiment de culpabilitat que tenim les dones.
Quantes hores entrenes al dia i com són els teus entrenaments?
Sempre entreno al carrer. Durant la setmana, surto a córrer tres dies al migdia i després els caps de setmana procuro fer una hora o hora i mitja. La marxa atlètica és molt tècnica, no tothom la pot fer. Jo la tècnica la domino molt bé, és per això que no es necessiten moltes hores, sinó saber marxar bé.
Com vas entrar al món de l’atletisme i quan?
De petita m’agradava molt veure esports per televisió. Sempre ho estava fent.
A 18 anys vaig conèixer al meu marit, era atleta, molt guapo i campió d’Espanya i em va demanar que l’acompanyes a una cursa per ajudar-lo amb l’avituallament. Jo vaig anar molt ben vestida, amb sabates de taló, amb vestit jaqueta.; durant la cursa va començar a ploure molt, en va caure una de ben grossa!. Al principi vaig obrir el paraigua, però plovia tant que vaig acabar ben xopa. Quan va arribar a la meta li vaig dir: “la pròxima vegada no t’acompanyaré amb l’avituallament”; es va quedar molt sorprès pensant que m’havia perdut. Jo el vaig mirar i li vaig dir: “la pròxima vegada, m’acompanyaràs tu a mi”. Des de llavors hem marxat junts.
Recordes la primera competició, com la vas viure?
La primera cursa va ser una cursa de muntanya a Pineda de Mar, de 25 km. Em vaig apuntar amb molta il·lusió. El pla era córrer durant 5 km i caminar 5 km més, i anar alternant, per tal d’arribar al final. Però quan portava els primers 5 km vaig pensar que per què havia de parar, que aniria corrent mentre pogués. I vaig arribar al final. Va ser molt divertit, i era tot nou per a mi.
De marxa per al món, quants països has visitat com atleta?
He marxat a vint països. Fora d’Europa he competit vuit vegades. He estat tres vegades als EUA; dues vegades a Nova York i una a Sacramento, Califòrnia. He marxat a Austràlia, Corea del Sud, Malàisia, Turquia. L’últim Campionat del Món ha sigut a Torun, Polònia.
Quants km han recorregut les teves sabatilles?
Ara porto 420 curses. En curses, porto 2.500 km en 238 hores. En entrenaments, més de 40.000 km
Ets l’atleta catalana amb més medalles individuals i la tercera espanyola més guardonada en individuals i relleus. Quantes medalles tens i que signifiquen per a tu?
En total porto guanyades 113 medalles. De les quals, 87 són medalles d’or, 21 medalles de plata i 5 medalles de bronze.
En campionats del Món, 5 medalles d’or, 7 de plata i 3 de bronze.
A Europa, 11 medalles d’or, 9 de plata i 1 de bronze
A Espanya, 25 d’or i 1 de bronze en mitja marató.
A Catalunya, 46 medalles d’or, 5 de plata (2 absolutes i 3 de córrer) i 1 de bronze d’absoluta.
Per mi la competició és una superació personal i guanyar és la satisfacció de saber que he fet tot el que havia de fer. M’ho passo molt bé i gaudeixo molt; quant guanyo o perdo, sé que ho he donat tot.
Quants rècords has assolit?
Porto 32 records assolits, dels quals encara estan vigents 12.
Els més durs per batre que tinc al meu poder són, el de 20 km W45, 1h51:30” (la vigent campiona W45 del món ho ha intentat sense aconseguir-ho) i el de 10 km. W55, amb 59:19′.
Et consideres una esportista d’elit?
No, jo competeixo perquè m’agrada i gaudeixo molt. De fet no competeixo contra les altres, competeixo contra mi, per superar-me i donar-ho tot. Si ho dono tot de mi en una cursa, sóc feliç i no m’importa qui guany.
Quin suport et donen les institucions per afrontar els nous reptes? Espònsors, subvencions,…
Els corredors veterans o Màsters no tenim dret a subvencions, perquè no tenim futur olímpic. No tenim espònsors, les marques també aposten per esportistes de futur. L’ajuntament en dona una subvenció anual d’uns 300 €, per la que els hi estic molt agraïda. Sempre és una ajuda perquè a més de pagar els viatges i les estades, s’han de pagar les inscripcions de les curses, les analítiques antidòping i les curses en si. Això, de mitjana, vénen a ser uns 150 € per competició i a vegades són diverses curses en un mateix campionat.
Com anècdota us diré que, fins i tot, el gravat de les medalles en les proves internacionals també són a càrrec dels atletes guardonats. Cosa que aquí almenys no passa.
Que penses del món de l’atletisme i de l’esport en general?
Cada vegada hi ha més varietat d’esports. Encara que les dones ens hem incorporat més a l’esport, en atletisme pot ser que hi hagi menys practicants ara que fa 20 anys, si s’exceptuen la varietat de running; però, cal dir que en l’últim campionat del món indoor érem més de 4.000 atletes de tots els països.
En l’àmbit proper, el pròxim Campionat Màster d’Europa estava previst que es fes a Sabadell, però amb la qüestió d’Espanya / Kosovo, ens han vetat en l’organització de competicions i no es podrà fer.
Sacrifici, disciplina, voluntat. Quin és el teu secret per a l’èxit?
Tots tres. Sacrifici, disciplina i voluntat. S’ha de sortir a córrer cada dia, faci el temps que faci, plogui, nevi o faci calor. Ser atleta és una forma de viure.
Un consell per als joves atletes que comencen ara?
Que s’ho passin bé, que gaudeixin. Al principi dóna igual ser el primer que l’últim, és qüestió de constància, perquè els que guanyen avui s’aniran retirant de la competició i si continuen donant-ho tot, acabaran per guanyar.
Quins projectes tens?
Aquest any competiré a l’agost a Sagunt, amb 59 anys, serà molt difícil perquè estic al tram final d’edat de la competició de 55 a 60 anys.
L’any vinent aniré al Campionat del Món Màster de Toronto, Canadà.
A qui t’agradaria conèixer?
A tothom; m’agrada parlar amb tothom. Jo també sóc jutge d’atletisme i penso que tothom és important.
La teva major satisfacció?
Compartir la vida i l’afició amb el meu marit. És el millor.
Sempre he pogut compartir tot amb ell. Al principi vam estar amb el club Canaletes i amb el club del Barça. Em vaig cremar molt perquè no teníem vida de parella. No coincidíem en les competicions, cadascun anava a una ciutat diferent. Quan vàrem decidir tenir fills, vam decidir deixar la competició. L’hem reprès anys després. Ara sempre podem anar junts i això és una gran satisfacció.
Enhorabona Carme per aconseguir el cinquè títol mundial als Campionats del Món d’Atletisme Màster.
Per Diari Sant Quirze és una gran satisfacció haver pogut compartir amb tu aquesta estona tan agradable i et desitgem que puguis continuar fent tot allò que més t’agrada.
