ECONOMIA I EMPRESA. El dijous 13, l’Ateneu Cooperatiu del Vallès va realitzar una roda de premsa informativa a l’Ateneu Candela de Terrassa, amb motiu de donar a conèixer els resultats del treball que aquesta entitat realitza al llarg de l’any per impulsar l’Economía Social i Solidària.
La taula dels conferenciants estava formada per Anna Belen Mesa, Coordinadora de l’Ateneu Cooperatiu de Terrassa; Maria Roser Fernández Gurrera, sots Directora d’Economia Social de la Generalitat, tercer sector; Beth Tena, Coordinadora de l’Ateneu Cooperatiu de Sabadell; Pep Forn, Regidor d’Economia Social de l’ajuntament de Terrassa i Berta Serra, Coordinadora de l’Ateneu Cooperatiu de Sant Cugat.
Els ponents van fer la presentació de la roda de premsa i a continuació van exposar les dades dels resultats i fites assolides al llarg del 2019, que detallem tot seguit.
Marc de Presentació
Des de fa 4 anys el Vallès Occidental compta amb l’Ateneu Cooperatiu del Vallès, fruit de la iniciativa promoguda pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i sorgida a partir de l’aliança de diversos actors públics i privats de l’economia social del territori, amb l’objectiu de donar a conèixer i impulsar l’economia social, el tercer sector i les cooperatives que generen un model d’economia transformadora que dóna resposta a la necessitat del territori, genera riquesa i ocupació estable i de qualitat.
L’Economia Social i Solidària la configurem un conjunt d’iniciatives socioeconòmiques de propietat col·lectiva arrelades al nostre entorn, democràtiques, responsables i compromeses amb les persones.
L’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental (ACVOCc) forma part d’un projecte més global, la xarxa d’ateneus cooperatius, format per 14 ateneus i més de 130 entitats públiques i privades amb gran experiència que, de manera coordinada, actuen per fomentar i enfortir l’economia social i cooperativa arreu del territori.
Conformat per 5 cooperatives i una associació, les entitats agrupades que s’ocupen de desplegar l’Ateneu Cooperatiu són Doble Via, l’Eina, Més Cooperativa, Filigrana, SprintCoop i el Teler Cooperatiu.
Són les antenes i els altaveus de l’economia social al territori, identifiquen necessitats i oportunitats del sector i ofereixen una àmplia cartera de serveis integrals per a l’aprenentatge, la reflexió col·lectiva, la cooperació i la transformació social.
Aquests serveis estan organitzats en eixos de treball que van des de l’acompanyament, la formació a prescriptors i prescriptores, formació al professorat i l’alumnat, activitats de sensibilització, jornades d’intercooperació o Taules Territorials.
La Xarxa de l’Ateneu del Vallès Occidental
El treball realitzat durant aquest temps ha creat una xarxa de col·laboracions, complicitats i convenis més enllà de les pròpies entitats agrupades.
S’ha establert convenis de col·laboració amb els Ajuntaments de Terrassa, de Sabadell i en breu es signarà amb l’Ajuntament de Sant Cugat, així com amb l’Ajuntament de Viladecavalls, Matadepera, Castellbisbal, Rellinars, Ullastrell, Sant Quirze i Barberà. La majoria en complicitat també amb la XES del territori i per enfortir i impulsar el nostre ecosistema cooperatiu mitjançant pols a tota la comarca. A més d’això l’Ateneu participa a través de les seves entitats agregades en el Pla Estratègic d’Economia Social i Solidària i el Consell Municipal d’Economia Social i Solidària de Terrassa i ha establert Punts d’Atenció a diferents municipis.
L’ACVOCc col·labora amb més de 30 entitats, amb major o menor implicació, i amb col·laboració de les pròpies XES (Xarxa d’Economia Solidària) de Terrassa, Sabadell i Sant Cugat. Alguns d’aquest vincles són l’Associació de Cal Temerari – Sincrocoop, Arqbag SCCL, Pol·len Edicions SCCL, l’Ortiga SCCL, l’Egarenca, la UAB i Fundació Autònoma Solidària. També gaudeix de representacions locals de Som Energia i Som Mobilitat.
D’altres xarxes i col·laboracions que s’han establert amb el teixit de l’economia solidària serien col·laboracions en l’àmbit de la sobirania alimentària, on s’està intentant crear una xarxa de productors/res, distribuïdors/res i botigues sorgides de les cooperatives de consum.
També amb l’habitatge cooperatiu, on s’està creant un laboratori territorial per l’habitatge posant en comú a tots els agents que treballen per un habitatge digne: cooperatives d’habitatge, PAH’s, sindicats i agents afins.
I finalment amb l’impuls del cooperativisme en les seves diferents possibilitats (formació per a aturats, per a prescriptors i acompanyament i consolidació d’empreses coop.), això implica cooperatives de tot el territori com Arqbag, l’Ortiga, l’Egarenca, el Rodal.
Diagnosi d’entitats socials del territori
Seguint la metodologia de la campanya “ensenya el cor” des del balanç social de la xes, s’han identificat al Vallès Occidental un conjunt de 999 entitats pertanyents a les fórmules jurídiques de l’economia social i solidària amb activitat econòmica.
Però què és el balanç social de la XES?
El Balanç Social és una eina de rendició de comptes i mesura d’impacte social, ambiental i de bon govern. Les organitzacions que el fan poden fer servir els resultats per millorar internament i ens permet tenir dades agregades dels estàndards ètics de l’Economia Solidària i el Mercat Social.El balanç social avalua de forma sistemàtica, objectiva i periòdica cinc grans característiques de tota empresa o entitat que vulgui ser socialment responsable: la democràcia, la igualtat, el compromís ambiental, el compromís social i la qualitat laboral.
Així doncs, seguint una eina més bàsica que el balanç social usat per la XES i en una primera selecció, hem considerat aquelles tipologies d’entitats susceptibles de ser considerades economia social i solidària sobre la base del tipus d’activitat declarada, els contactes previs amb les entitats per conèixer la seva activitat i el nostre coneixement del territori. Una vegada realitzat aquest, si els valors es troben dins dels valors substantius de l’ESS, hem obtingut 524 entitats que poden ser considerades com a pertanyents a l’ESS.
D’aquestes, 142 són cooperatives, 26 són societats laborals, 342 són associacions i fundacions, 1 mutualitat i 13 són altres tipus d’entitats considerades també economia social i solidària, com empreses d’inserció i centres especials de treball que no tenen com a fórmula jurídica cap de les anteriors, és a dir, són societats limitades o anònimes, a més d’aquelles encara sense fórmula jurídica però que es poden considerar iniciatives sociocomunitàries.
En la identificació d’aquest tipus d’iniciatives sociocomunitàries que no apareixen en cap dels llistats oficials una diagnosi com aquesta té el màxim nivell de potencialitat, perquè serveix per visibilitzar iniciatives emergents molt invisibilitzades que necessiten el coneixement de la comunitat per al seu creixement.
Per sectors, el sector d’activitat que més ha contestat al qüestionari són entitats que es dediquen als àmbits de (per ordre de quantitat) salut i cures, cultura i oci i educació i recerca. La resta es distribueixen entre alimentació, espais i xarxes, habitatge i gestió de l’entorn, subministraments, assessorament, restauració i hostaleria, logística, i tecnologia i electrònica, finançament i moneda social i comunicació.
Per gènere, és rellevant que del total de les persones sòcies de les organitzacions el 52% són dones i el 48% homes, percentatge similar al de les persones treballadores (53% dones i 47% homes). La mida de les entitats de la mostra determina un nombre mitjà empleats de 17,6 persones.
En conjunt les 80 entitats del Vallès Occidental que van completar aquest procés d’auditoria social del 2019 van aconseguir, el 2018, una facturació global propera als 30 milions d’euros, amb una facturació mitjana de 348.000 euros.
El 78,2% dels ingressos són derivats de la venda de béns i serveis. Per tant, la dependència de subvencions, quotes de sòcies o aportació de patrones és inferior al 22% dels ingressos.
Pel que fa a la igualtat d’oportunitats, les diferències salarials en la mostra donen una ràtio d’1,55. La distància mitjana entre el salari més alt i el salari més baix dins de les entitats mostra en la gràfica 12 una major distància de sous mitjans en el cas dels homes que entre les dones i un sou mitjà una mica més alt en el cas d’aquests.
Les respostes de les entitats de l’ESS de la mostra aporten valuosa informació sobre el seu impacte en el medi ambient. Les pràctiques lligades a la recollida i prevenció de residus estan presents en un elevat percentatge de les organitzacions. Moltes de les entitats han comentat en l’enquesta que han canviat la il·luminació general per il·luminació LED a les oficines i també que minimitzen l’ús de paper i l’ús de paper reciclat. També trobaríem que un 76% de les entitats contractarien tota l’electricitat de fonts renovables, i si fos possible d’empreses cooperatives, per un 24% que han pogut fer el canvi de companyia elèctrica però que encara no ho han fet.
En l’anàlisi de les condicions laborals i el desenvolupament personal de les treballadores, tres quartes parts de les entitats de l’ESS de la mostra indiquen preveure mesures per fomentar la seva formació. Pràcticament la meitat de les organitzacions fomenten la formació de les persones de l’entitat, i assenyalen que compten amb hores de formació en l’horari laboral de les persones contractades i ajuden a cobrir el seu cost o el cobreixen íntegrament.
Sota el prisma de la corresponsabilitat de les organitzacions i les treballadores, un percentatge elevat del 65% de les entitats de l’ESS assenyala comptar amb mesures de suport que milloren els permisos establerts per la llei en temes de conciliació del treball.
Són nombroses les iniciatives socials de la mostra en què el principi de compromís de cooperació de les entitats de l’ESS es posa de manifest a partir de diverses col·laboracions en què participen de manera permanent i activa. Aquest enfocament de cooperació amb altres entitats de l’ESS porta a participar de manera activa en el foment dels intercanvis amb altres entitats socials i no lucratives, amb la creació del mercat social.
Resultats del treball de l’Ateneu edició 19
Les dades mostren el treball d’enxarxament i generació d’economia a la comarca. Amb totes les accions fetes, hem obtingut una participació de 2034 persones.
58 projectes acompanyats, dels quals s’han creat 6 cooperatives i 26 llocs de feina
En aquest aspecte hi ha dues pràctiques diferenciades, en funció del grau de maduresa dels projectes, la seva solidesa i els seus antecedents.
Així, per una banda, es realitza un acompanyament personalitzat i específic per aquelles protocooperatives que ja han treballat satisfactòriament el Pla de viabilitat, o que ja estan operant però individualment, o que ho estan fent com a associació.
I per altra banda, s’ha construït l’Itinerari d’Acompanyament Carme Obradors per tal de dotar de solidesa a la idea, a la formació dels seus participants i antecedents en la viabilitat del producte (tasteig) a persones i col·lectius que parteixen d’idees poc definides, molt àmplies o amb molts pocs recursos. Aquest model s’ha replicat aquest 2020 en les tres ciutats de Sabadell, Terrassa i Sant Cugat.
D’aquests 58 projectes acompanyats, 4 projectes són de creació per la transformació a la fórmula cooperativa, 12 projectes acompanyats per a la seva consolidació i 42 projectes de nova creació.
Els tempos i les casuístiques de cada projecte marquen el ritme i la necessitat, havent projectes que es detenen o segueixen com estaven i que desprès poden tornar quan es veuen més preparats per assumir el temps que es necessita per fer-ho.
D’altres, en una sola edició no tenen l’acompanyament suficient i necessiten seguir la següent edició amb altres tipus.
Les Cooperatives creades són: Tecutat, Sphere 4, Vímet Cooperativa, Pla Estel, Can Carner i Psicoop. Ara incloem també Communia.
20 Formacions a estudiants que han donat 4 cooperatives d’alumnes constituïdes
La valoració és positiva tot i que reconeixem que la nostra implementació a nivell de tallers d’ESS i cooperatives d’alumnes, i les activitats en general, estan realitzades majoritàriament a les grans ciutats de la comarca. Així doncs, a les poblacions més petites és on costa més arribar, per desconeixement de les activitats que s’ofereixen.
Els tallers es centren en el model cooperatiu. La metodologia que emprada solen ser tallers que combinen una part teòrica, amb una part pràctica, tot i que es tendeix cada vegada a fer més tallers dinàmics perquè creiem que és la manera que les nenes i els nens rebin i entenguin millor els conceptes. També a l’hora de trobar-se amb alumnat que, no sol tenir tantes classes teòriques, s’intenta adequar la dinàmica fent-la quasi totalment centrada en diversos tallers o activitats.
De les 20 formacions, s’han realitzat 3 tallers a centres de primària sobre finances ètiques, que han estat molt ben rebuts.
A aquestes 20 formacions cal sumar la segona edició del curs d’estiu per a professors: Educació i ESS, celebrat al juliol a la UAB; i la taula de professorat de Terrassa que ha contribuït a la signatura d’un conveni amb l’Ajuntament de Terrassa per impulsar diferents actuacions a escoles locals.
51 Activitats de promoció de l’ESS
Entre les 51 activitats, a banda de les formacions a l’alumnat trobem diferents tipologies:
Taules Territorials
Es van dur a terme tres taules territorials temàtiques: la primera entorn a la mesura del balanç social (29/03/19), la segona entorn a l’habitatge cooperatiu (24/10/19) i la tercera entorn a la Sobirania alimentària (29/10/19).
La V Taula Territorial de l’ESS al Vallès Occidental es va centrar en diferents eines de Mesura de l’Impacte Social. L’objectiu principal de la taula era unificar criteris a l’hora de mapejar el territori per part d’ens públics i privats o comunitaris. Així mateix, va servir per debatre entorn a com fer més efectiva i senzilla la contractació pública responsable, lligant-ho amb la necessitat de que les entitats que opten a la contractació pública hagin de presentar balanços.
La valoració general de la Taula Territorial sobre Habitatge Cooperatiu va ser molt positiva ja que es va aconseguir una representativitat considerable del sector. Van acudir representants de l’ETSAV Sant Cugat (on es va celebrar l’acte), les entitats més expertes representatives del territori pel que fa a habitatge cooperatiu (cessió d’ús) vinculades als projectes promotors d’habitatge cooperatiu existents a la comarca i administracions públiques (Aj. de Barcelona, de Sant Cugat, Terrassa i altres municipis de la comarca). A banda, representants de les entitats financeres que actualment estan compromeses amb la concessió de crèdits als grups promotors, així com una representant de l’Institut català de Finances que ha fet aportacions molt valuoses a la taula.
Es van treballar dues línies relatives a temes complexos com és el finançament i la normativa i la seva aplicació a la cessió d’ús, a més s’ha presentat el treball realitzat pel Laboratori Territorial per l’Habitatge, amb el suport de l’Ateneu.
Pel que fa a la Taula Rural al voltant de la Sobirania Alimentària, va ser una iniciativa duta a terme amb la complicitat d’alguns dels principals agents cooperatius i institucionals del territori, i vinculada a necessitats treballades amb aquests. La preparació la va liderar l’Ateneu però sempre amb el vist-i-plau d’aquests agents. La Taula va comptar amb una part teòrica, una part de xarxa i informació de projectes del territori, i finalment una part dinamitzada a partir de metodologies àgils de resolució de reptes, de la qual en van sortir propostes a les que volem donar continuïtat enguany amb una nova Taula Rural.
Les aportacions fetes a totes les taules territorials han estat incorporades al pla de treball 2019-20 de l’Ateneu.
Fires
Hi ha dos models d’activitats en aquest sentit, les que impulsem directament i de manera conjunta, amb presència al llarg del procés d’organització de l’activitat o en les que participem donant suport tècnic puntual durant el procés i amb la nostra presència el dia o dies de l’activitat, a les quals hem participat a 14.
En tots els casos el nostre paper és de facilitador i suport per tal que s’esdevinguin activitats sòlides i amb el màxim de contingut des de la perspectiva cooperativa. Així com la importància de ser un referent tècnic, pràctic i polític per a totes aquelles persones, entitats i institucions que volen impulsar aspectes relacionats amb l’Economia Social i Solidària.
Entre les fires, estan la Fira d’Economia Social i Solidària de Terrassa, Festa del Comerç Just i les Finances Ètiques de Sant Quirze del Vallès, Festa del Medi Ambient i la Sostenibilitat a Vacarisses, la Fira d’Economia Social i Solidària de Rubí o la Fira de Consum KM0 de Sabadell.
Tallers de dinamització
En la majora d’ocasions aquests tallers tenen o bé una vessant de “sector”, és a dir, estan relacionades amb un àmbit temàtic i/o sector productiu. O bé sorgeixen de sol·licituds d’Ajuntaments i entitats.
Així es poden trobar tallers com “Una bona gestió d’equip”, “Blockchain”, “Taller de Protecció de Dades” o “Taller de licitacions”.
També s’han treballat sobre les línies estratègiques amb diferents tallers i activitats:
● Sobirania Alimentària
● Habitatge
● Cultura
● Feminismes
Acompanyament per al creixement
En aquest sentit entre d’altres hi ha tres línies de treball. Per una banda, pràctiques de suport i acompanyament personalitzat a projectes a partir de la demanda expressa. Per altra banda, la formació específica en aspectes societaris, de finançament, i/o de gestió. I per últim, enguany hem introduït la possibilitat de donar suport especialitzat en l’elaboració del Reglament de Règim Intern, com a eina per a la consolidació i cohesió dels equips cooperatius.
Col·laboració entre empreses
Es va celebrar una taula d’intercooperació al territori al novembre, a Terrassa. Durant els processos de la diagnosi realitzats a través dels PATs amb empreses dels diferents municipis es lliura informació sobre les jornades d’intercooperació realitzades i s’anima a intercooperar amb altres entitats de l’ESS que tinguin finalitats comunes.
Destaquem també les diferents activitats entorn a l’habitatge cooperatiu com a eina comunitària, celebrades a Sant Cugat del Vallès.
Així mateix s’ha participat a l’organització de jornades centrades en les bones pràctiques com la Trans Laboral per l’ocupació i la intermediació laboral de les persones trans, en que s’ha tractat l’economia cooperativa com a possible via per a la inserció de persones amb especials dificultats; o les xerrades del Cicle Cultura Coop, cercant donar eines al sector.
Formacions a Prescriptores:
L’edició passada vam abordar-ho des d’una doble vessant. Per una banda centrada en tècnics/ques municipals; i de l’altra en gestories i assessories. Aquesta estratègia ens permet afinar més en les actuacions d’acord amb les necessitats i respostes a les diferents inquietuds.
– Pel que fa l’administració pública,
Els/les tècnics/ques municipals a través de l’establiment d’ un canal de comunicació estable, que també s’utilitza pel suport tècnic en l’assessorament a cooperatives i en un intercanvi d’informació mútua. En aquest sentit les principals inquietuds detectades estan en el com utilitzar l’Economia Social i Cooperativa com a eina per a la generació d’ocupació per a persones excloses del mercat, i per sectors productius determinats amb moltes dificultats.
– Pel que fa a les gestories,
S’han fet tres sessions de formació en profunditat en aspectes de caràcter fiscal i/o societari de fórmules jurídiques menys esteses, en la transformació d’associacions i SCP’s a cooperativa. Les formacions estan reconegudes amb el segell “Aquí es coopera!”, que les visualitza i alhora ens situa com a referents tècnics i socials de l’àmbit cooperatiu per a elles.
Així mateix, s’ha optat per realitzar visites i contactes individualitzats a prescriptors del territori, per tal de generar sinèrgies.
Conclusions
El conjunt de dades exposades mostren com l’ACVOCc s’ha convertit en un referent a la comarca en relació a la formació i sensibilització de l’Economia Social i Solidària, així com un agent generador d’economia local al territori.
La nova edició hem pres nota dels resultats de les accions dutes per continuar per continuar les línies de treball i impulsar encara més l’economia.
El proper 5 de març realitzarem la primera Taula Territorial on es treballarà el mercat social, esteu tots i totes convidades a venir.
