PHIL CONNORS/TRIBUNA
Pas de vianants.
Segons assenyats estudis d’una prestigiosa e inexistent universitat del mig oest dels Estats Units, hi ha passos de vianants, altrament dit de zebra, que atreuen per als vehicles com la mel a les mosques.
I no es cosa d’algun component en la pintura sinó de la ubicació. Experts cervells han convingut després de anys d’investigació empírica que aquells passos de zebra que estan a prop d’un bar o d’un forner o un caixer automàtic o una escola o una bugaderia, es a dir aquells que son a prop d’un lloc d’entro i surto, només es un moment, exerceixen una força d’atracció molt superior a qualsevol altre pas de vianants que estigui en un lloc diferent.
Carai, aquests americans! a Sant Quirze l’haurien clavat.
Els pobrets cotxes se senten atrets per forces de desconeguda procedència i magnitud que els porta a ocupar els passos de vianants sense poder-s’hi resistir i acaben de quatre potes, perdó quatre rodes, escarxofats al damunt.
Però a l’ajuntament es veu que quelcom saben, d’aquí que a voltes protegeixen alguns d’aquests passos de vianants posant-los-hi abans, en mig i desprès uns cilindres de plàstic o metàl·lics que no deixen que el cotxes puguin entrar a fer les seves necessitats, provocant-los-hi un sentiment de frustració que contrasta amb el sentiment d’alegria dels vianants que veuen com el seu itinerari es manté lineal i no han d’esquivar obstacles en forma de xassís metàl·lic amb motor i rodes.
Ara que a Sant Quirze s’està refent asfaltat i repintant passos de vianants s’hagués pogut aprofitar per experimentar dissenys més creatius (al món està ple d’exemples): amb franges de colors, amb llums que s’activen quan passa algú, amb perspectiva 3D que fan que els cotxes frenin instintivament davant del que sospiten que pot ser perillós per la seva integritat, etc.
Amb això aconseguiríem, primer i més important, que reduïssin la velocitat al apropar-s’hi i desprès, que se’ls traguessin les ganes d’aparcar al damunt i si reincideixen sempre queda el pal, la multa vaja, quelcom que acaba tenint més efecte que bones paraules i intencions.
Els passos de vianants se’n diuen així per què son un espai reservat per què passin vianants, no es una plaça disponible de pàrquing pintada a franges.
Els cotxes, com els gossos quan deixen un regal damunt la vorera, no tenen la culpa: son els propietaris, els amos, els responsables per no dir culpables. Si no l’has de cuidar no el tinguis.
Ja sabem que els cotxes son criatures sense ànima però també pateixen i hem d’educar-los, a ells i als humans que els condueixen, per tal que entenguin que han d’evitar aparcar en un pas de vianants com si fos un sembrat de punxes. Es una qüestió de civisme i respecte.
Phil Connors.
