CULTURA / LITERATURA. El 24 de març de 2015, un pilot desequilibrat de Germanwings va fer estavellar conscientment un vol Barcelona-Düsseldorf i va matar cent quaranta-nou persones. Cristina era una prometedora doctora en Neurociència que treballava per a la farmacèutica Bayer, i va morir en aquell vol. Aquesta història ressegueix la seva vida i analitza les negligències i el dolor no reparat després d’aquell atemptat que no es va considerar mai com a tal.
Quan em va explicar l’encàrrec rebut vaig pensar que cap crònica de guerra m’hauria costat tant d’escriure. Massa a prop: es necessita més sensibilitat. Molta més; la tona de sensibilitat amb la qual Marçal ha escrit El vol de Cristina”.
Marçal Girbau i Garcia, nascut el 1988 a Sant Quirze del Vallès, és filòleg i occitanista. Publica regularment articles d’opinió sobre temes d’actualitat d’Espanya i França a mitjans comunicació com El Temps, Arao VilaWeb. Malgrat haver col·laborat i participat en publicacions anteriors, aquest és el seu primer llibre en solitari.
«”Macarèu! Aquest avió no passarà els Tres Bisbats”, va ser la frase que va pronunciar un pagès del poble en veure l’altura de la nau. L’autor de l’oració, però, no era l’home que teníem davant, sinó un conegut seu. Ell era el batlle del vilatge. “Aquell dia van morir més persones que habitants té el nostre poble. No permetrem que aquestes muntanyes es vegin lligades eternament a la mort. Poc després dels fets, vaig fer votar una ordenança municipal molt especial. Des d’aquell dia, a ca nostra ja no es pot matar res ni ningú. Al nostre poble queda terminantment prohibit d’assassinar qualsevol ésser viu, qualsevol cos amb ànima. Ni caça, ni ramaderia, ni llops. Aquí som un poble de vida.”»
SINOPSI
Marçal Girbau, va rebre un dia l’ardu encàrrec per part de la família de Cristina Muñoz Abellán d’escriure un llibre, un relat que retés homenatge a la seva curta vida, de la mateixa manera a com, en aquesta mena de vides robades, es decideix organitzar un esdeveniment esportiu o un gran acte rememoratiu.
«Des del bon començament ja vaig pressentir que això no seria pas un encàrrec qualsevol. Ni una biografia qualsevol. De fet, si això fóra estat un llibre més, dels molts que recullen la trajectòria vital d’algú, hauria estat senzill de resoldre-ho tot amb un petit resum de la seva vida i quatre anècdotes interessants que aportessin un polsim de color.»
Un llibre, com explica el seu germà Sergio en la introducció, com a objecte «perquè els qui l’estimem i la coneixíem, el fullegéssim com qui, inesperadament i per atzar, ensopega amb una antiga cinta de vídeo familiar dins un calaix oblidat de la casa. […] És exactament això el que volia d’aquest llibre. Com qui agafa una càmera i enregistra un vídeo de la Cristina fet de tinta i de paper. Un llibre. Per girar full. I tornar-hi els cops que calgui».
El relat d’aquesta vida trencada, i d’aquest terrible esdeveniment, és narrada per Marçal Girbau en primera persona, des del seu coneixement estret de la Cristina: la seva infantesa, el seu currículum acadèmic, la seva marcada personalitat, els seus primers amors, l’atracció pel món animal (el que la va portar a estudiar Biologia) i els seus somnis.
L’autor i Sergio, recorren aquells llocs en els quals ella va passar els seus dies abans del fatídic accident. Com molts doctorands, la Cristina va haver de buscar-se la vida fora de les nostres fronteres, la qual cosa la va portar a treballar per a la Bayer en uns laboratoris en Monheim.
No li van faltar oportunitats per a tornar a Barcelona, però les va rebutjar per «un niveld’autoexigència i un sentit de la responsabilitat i del compromís adquirit desmesurats. Segons ella, si s’havia compromès amb els alemanys a treballar-hi durant dos anys, no se’n podia anar abans, per moltes ganes que tingués de tornar a casa », relata el seu germà.
Dona endreçada i executiva en les seves decisions, una fatídica decisió d’últim moment va fer que agafés un vol que no tenia previst.
«Aquell cap de setmana de la fi de març del 2015, al Vallès ja hi feia olor de primavera. Feia un mes que el Carnestoltes ens havia dit passi-ho bé i fins a l’any que ve, i la Setmana Santa treia el nas a la cantonada següent. La previsió de la Cristina era de tornar a Colònia el dilluns 23, però s’esdevingué un inesperat canvi de plans. Una empresa de Barcelona, del seu sector de recerca, havia obert un procés de selecció per cobrir una vacant. Ella hi havia presentat candidatura, això sí, sense gaires esperances. Vet aquí, però, que l’empresa havia seleccionat el seu currículum i la volia entrevistar aquell mateix dilluns.»
Cristina Muñoz Abellán, de només 32 anys, va pujar a l’avió de Germanwings (4U9525/GWI9525) el 24 de març de 2015.
A partir d’aquest moment, amb gran delicadesa i alhora sever, Marçal Girbau es planteja, i ens planteja, seriosos interrogants sobre si les mesures de seguretat en els avions són les correctes, les recerques, els interessos de la companyia Lufthansa, la imatge del Madein Germany, i una interessant reflexió sobre les lleis aplicades per al reconeixement de les víctimes en aquest accident. Aprofundeix, de manera brillant, en una rigorosa investigació sobre els fets ocorreguts.
«No havia parat mai esment que la nostra vida valgués més o menys en funció del nom que rep la nostra mort: natural, suïcidi, homicidi, genocidi, assassinat, atemptat…»
El vol de la Cristina és relat escruixidor i dolorós, sí, però que no furga en les ferides ni cau en el sensacionalisme. Una història esquitxada de reflexions que, ara que es compleixen sis anys d’aquell accident, ens permetrà repensar en un atemptat que es podria i s’hauria d’haver evitat.
DATA DE PUBLICACIÓ: 24 de març
FORMAT: 12 X 17 (rústica)
PÀGINES: 114
PREU: 14 €
ISBN: 978-84-18022-82-1
