JAVI QUINTANO
22/5/2023 | 17:05:32
Avui entrevistem el Juan Antonio Pérez, candidat a l’alcaldia de PSC. Viu a Sant Quirze des de 2011 encara que té un passat ben connectat amb el poble. Des de 2019 és regidor de PSC i pel 28 de maig en serà el candidat. Es dedica a la promoció econòmica local a Cerdanyola. Creu que a Sant Quirze hi falta ambició i seny: fer les coses quan toca, no abans ni després.
Qui és el Juan A. Pérez?
Qui sóc jo? Soc una persona de 51 anys, estic casat, jo tinc un fill i la meva dona té un altre fill. Estem reajuntats, venim d’una experiència anterior. Soc una persona que vaig estudiar en el seu moment Ciències de l’Educació i posteriorment vaig estudiar un màster en recursos humans i un altre en desenvolupament econòmic local, un postgrau. I a més, un seguit de cursos que he fet durant tota la meva vida professional… i encara continuo perquè soc una persona, com pedagog que soc, que entenc que la persona s’ha de formar contínuament al llarg de la vida.
Un hobby, per exemple, que tinc, és que m’agrada molt caminar… i per què t’explico això? Perquè soc una persona curiosa. M’agrada molt anar per la muntanya i iniciar camins que no conec i que no sé on em portaran. Són aventures. M’agrada variar molt la rutina i caminar pels camins. Soc de naturalesa curiosa. Un altre hobby que m’agrada molt i que és la meva vocació frustrada és la cuina. M’agrada cuinar pels meus i veure com gaudeixen. El meu pare havia sigut sempre cap de cuina i no em va deixar dedicar-m’hi, perquè sabia el què era… i gràcies a això vaig estudiar i estic aquí ara amb tu.
Tu, a Sant Quirze, sempre hi has viscut?
No. Jo visc oficialment des del 2011. Però Sant Quirze, fent una retrospectiva de la meva vida, sempre ha format part de la meva vida… fins fa poc no me n’he adonat. De petit venia molt a casa d’uns amics dels meus pares a Can Pallàs – Llovateras. Jo venia d’un poble que estava llunyà (sempre he sigut de Cerdanyola). Posteriorment, a primer de carrera, vaig estar durant una temporada treballant de voluntari a un lloc que molt poca gent coneix que és… on està el Centre Comercial Alcampo… hi havia una necròpolis, si no recordo malament, neolítica. I quan van fer el disseny del Centre Comercial van dir que donaven un mes per treure tot el que podíem treure i jo amb 18 anys em vaig plantar aquí a treure ceràmica neolítica a l’esplanada on és actualment l’Alcampo, en concret, on és la benzinera. Em van donar un metre quadrat i allà vaig estar amb l’espàtula rascant. I després, posteriorment -i crec que és important explicar també històries de fracàs (no va arribar a ser un fracàs perquè soc una persona bastant amb els peus a terra)-, vaig estar a punt de muntar un negoci aquí a Sant Quirze, una escola Bressol, però el lloguer dels espais se’m menjava el sou i finalment no vaig fer-ho… I després, per coses de l’amor, vaig acabar aquí a Sant Quirze casant-me amb una dona de tota la vida del poble i venint aquí a viure.
I a la política a Sant Quirze des de quan n’estàs ficat?
Mira, jo a la política oficialment vaig entrar el 2011 també perquè jo des de ben jove havia estat vinculat a Comissions Obreres i últimament a UGT. O sigui, que tenia cert neguit social d’intentar millorar el meu entorn. I suposo que d’aquesta llavor sindicalista em va venir. En concret l’any 2011 quan estava governant en M. Rajoy, que va fer una retallada molt important en sanitat. I aquí, com hem de ser millors i més, el senyor Mas amb el senyor Boi, que era l’expresident de les Patronals de les Mutues, van retallar doblament i allò em va fer bullir la sang i em vaig dir, “jo aquí al sofà no faig res”. Aleshores vaig apropar-me aquí a l’agrupació i vaig apuntar-me i m’hi vaig implicar i des del moment vaig entrar com a militant i com a membre de l’executiva, com a secretari d’Economia.
I com va ser el pas de ser el candidat?
El pas de ser el candidat… Jo sempre dic que els projectes necessiten diferents coses per portar-los a terme. El tema econòmic, el tema tècnic, el tema de la maduresa… Quan arribes a un punt que creus que ja realment tens una maduresa (i una cosa molt important per mi: els nens ja tenen una edat que funcionen sols), aleshores vaig donar el pas de presentar-me… perquè la companya que estava actualment com a candidata, treballa a dos llocs i portava també la secretaria i vam arribar a un pacte. Per ser operatius, li vaig plantejar a ella i va dir que sí. “Tira endavant que… que et dono el meu recolzament”. I així va ser. Va ser molt suau, molt facilitat, el tema. No hi va haver cap moment de tensions… A més jo ja era el secretari d’Organització de l’Agrupació, estava darrere, movent temes, com a “fontanero” de l’Agrupació, mobilitzant la gent, etc. Amb la qual cosa vaig tenir molt bona acollida per part de tota l’agrupació.
Has estat al govern, de l’11 al 15?
No, no. Jo vaig incorporar-me com a regidor l’any 2019. Va haver-hi un canvi dels anteriors regidors, un va marxar a Terrassa i l’altre va plegar i vam entrar la companya i jo, el 2019. Vam entrar com a regidors, la Linda com a primera, jo com a segon i al mateix temps vaig agafar les responsabilitats de la Federació del Vallès Occidental Sud, també de l’Executiva com a secretari d’Economia.
El PSC ha anat baixant de regidors, per què ha sigut això? Què ha passat?
Aquí a Sant Quirze havíem arribat a tenir 5. Sí que és veritat que hi ha hagut diferents temes que han pogut afectar la intenció de vot. I un molt clar ha sigut arran del 2011 que va entrar la deriva del procés… Jo crec que aquest ha estat un dels motius…
Va haver-hi algun motiu més? El PSC va fer alguna cosa malament? Hi ha algun tipus d’autocrítica de dir, mira, realment això ho vam fer malament i la gent no ho va entendre o va haver-hi dins del govern… perquè estaven al govern, fins al 2015, no?
Hi havia una regidora que era la Sílvia i estava en coalició si no recordo malament amb PP i CiU. Va haver-hi un canvi. Amb la Montse Mundi. I de sobte va pujar Esquerra Republicana, que sempre havia sigut una força residual, aquí a Sant Quirze.
I va haver-hi un canvi perquè hi havia malestar amb el govern de PP, CiU i PSC?
No sabria dir-te, perquè desconec, eh? Si no t’ho diria amb tota transparència, perquè ja saps que jo explico les coses amb transparència.
Quins són els tres problemes més grans de Sant Quirze?
Sant Quirze té un potencial brutal. Hem de pensar que estem situats geogràficament en un punt estratègic. Tenim tres entrades d’autopista. O sigui, estem ben comunicats. Tenim cinc polígons industrials. Tenim un bon teixit empresarial i comercial. Fa falta una miqueta d’ambició. Si em permets utilitzar el símil, posar els ingredients en una batedora amb un raig de bones idees, millor voluntat i el resultat que pot sortir d’aquí és un Sant Quirze on viure i treballar. Falta una mica d’ambició.
Aquest seria un problema, ambició?
Sí, ambició per arribar i transformar Sant Quirze en el que ha d’arribar a ser. Té molt potencial i aquest potencial no està explotat.
Aquest seria el primer problema. Un segon problema…
Un segon problema són els espais públics. Algú no ha sortit del seu despatx en vuit anys. Si tu t’agafes i dones una volta per Sant Quirze veuràs l’estat de les voreres. Pots anar pel Camí del mas, pots anar per Can Pallàs – LLobateras i veuràs que les voreres és un dels problemes crònics d’aquest poble i no s’ha fet cap tipus d’actuació. En aquests últims sis mesos, sí. No sé per quin motiu, desconec. Si em permets la ironia. Però un dels problemes és l’espai públic. Les voreres necessiten un manteniment molt fort, que no s’ha vingut fent durant molts anys i ara requerirà de més inversions que si s’hagués fet en el seu moment. Els parcs i jardins estan deixats. I també requereixen d’un manteniment… que és precisament aquest manteniment dels espais verds la nostra carta de presentació i de símbol de bona qualitat de vida. Per exemple, el Parc de les Morisques o el Parc de la Batzuca que està molt deixat. I aquest ha de ser la nostra carta de presentació com a municipi. I no sé per quin motiu, ho desconec, no hi ha hagut cap tipus d’inversió en aquestes àrees.
I un tercer problema del grans, quin seria? Si hem dit ambició, espais públics, quin seria el tercer problema?
Podríem dir, sense ser alarmistes, però fa falta una miqueta de civisme i de seguretat. Sense ser alarmistes, eh? Perquè hem de ser conscients que estem en un municipi segur, que estem en una mitjana d’aquest indicador per sota. Però podríem arribar a ser molt millors en aquests temes.
Quines coses o quina cosa diries, mira, això, el govern actual, ho ha fet bé?
Planificar. Pensa que porten 8 anys el govern i un exemple clar és que no han construït cap habitatge. Això què significa? Que no teníem un projecte. No teníem un projecte definit que han anat elaborant una vegada han arribat a governar el municipi. Per tant, han tingut 8 anys per planificar i el resultat és el que és. Zero habitatges públics construïts. Han planificat molt bé. Això s’ha de reconèixer.
Quines són les propostes estrella del PSC?
Nosaltres hem planificat o hem presentat el nostre programa des de 5 punts de vista: el Sant Quirze actiu i segur, precisament. El Sant Quirze de progrés i de futur. El Sant Quirze compromès i viu. El Sant Quirze de tothom. I el Sant Quirze que toca de peus a terra. I tots aquests punts estan alineats per la consecució d’un únic objectiu que és posar accent a Sant Quirze. Una cosa molt senzilla, que és el sentit comú, però de vegades el sentit comú és el menys comú dels sentits.
I jo crec que fa falta aterrar moltes coses i deixar de fer volar coloms i donar respostes reals a necessitats reals de la ciutadania.
D’aquestes 5 pilars, algunes propostes concretes?
Sí. Un dels, per exemple, del punt número 1, el Sant Quirze actiu i segur, és impulsar un pla director per a la instal·lació de càmeres de seguretat.
En el punt número 2, que seria el Sant Quirze de progrés i de futur, establir un pla director de promoció econòmica que faci anar de la mà a empreses, comerços i societat, o municipi. Hem d’anar i hem d’evolucionar conjuntament. No puc entendre un municipi que no avança conjuntament amb el teixit productiu i comercial cap endavant.
Un tercer punt, que seria el Sant Quirze compromès i viu, seria que els serveis que tenim actualment són els mateixos que teníem quan Sant Quirze tenia 5.000 habitants. Ara ja passem de 20.000. Necessitem una cartera de serveis que pugui donar respostes a les necessitats actuals del nostre municipi. Tot i que no és competència municipal, en el tema de sanitat, nosaltres el que farem és reclamar la construcció de l’hospital Ernest Lluch entre Cerdanyola, Moncada i Ripollet. Per què entre Cerdanyola, Ripollet i Moncada? Perquè si es construeix aquest hospital descongestionarà els nostres hospitals de referència, que són el Taulí i l’Hospital de Terrassa. Per tant, tindrem millor assistència sanitària.
El Sant Quirze de tothom volem recuperar la neutralitat dels espais públics. Una cosa que malauradament no ha existit. Estan segrestats per una minoria (o per una majoria, com vulguis veure-ho). Però una persona quan arriba a l’alcaldia l’han votat els seus, evidentment. Però tu quan estàs governant governes pels que t’han votat i pels que no. I el que no pots fer és utilitzar l’espai públic de forma partidista. Volem recuperar la neutralitat dels espais públics on tots els ciutadans i ciutadanes de Sant Quirze es sentin representats i puguin utilitzar els espais públics i se sentin identificats.
I en l’últim punt, que és el Sant Quirze que toca de peus a terra… Els projectes necessiten diferents coses per tirar-los endavant. Uns són els recursos econòmics, els recursos tècnics, els recursos humans i una cosa molt important que és el moment òptim per posar-los i tirar-los endavant. Estic parlant del pavelló esportiu. És una cosa que venim sentint des de fa molts anys i a data d’avui encara no s’ha posat una totxana. Et diré més: en el pressupost municipal d’aquest any la partida pressupostària dotada per la construcció del nou pavelló esportiu és de 0 euros. Entenc que hi ha alguna cosa que no funciona.
I un exemple molt clar de què les coses s’han de fer quan toquen i no abans o després és la municipalització de l’empresa de l’aigua. Nosaltres sempre ho hem dit, hem estat d’acord que és un tema que s’ha de municipalitzar, però en aquest moment no tocava. No tocava perquè era una cosa de sentit comú, era una cosa de seny. Les canonades de Sant Quirze ja tenen més de 40 anys. Jo no soc un expert en tema de canonades d’aigua, però si busques una mica d’informació per la xarxa, veus que el flux continu d’aigua va deteriorant les canonades de fibrociment, que és un gran percentatge dels que tenim aquí a Sant Quirze, a raó de 0,1 mil·límetres per any. Per tant, la vida mitjana d’una canonada de fibrociment és de 40 anys. Aquí les canonades que tenim a Sant Quirze tenen més de 40 anys. I dius, ostres, aquí això potser no toca. L’evidència són totes aquestes fuites que hem tingut des que hem agafat nosaltres ( i dic nosaltres, perquè nosaltres estàvem, encara que estiguéssim en l’oposició, al govern, i vam votar abstenció). Vam ser els únics que ens vam abstenir i els únics que vam presentar al·legacions a la municipalització de l’empresa de l’aigua… Per què? Perquè era una cosa de seny i de sentit comú. Ara no tocava, però les presses electoralistes i el fet de voler penjar-se una medalla ha fet que se segresti a una part de la ciutadania que ha vist com deixaven de percebre una qualitat de servei òptima com la que tenien abans. I jo no dic que el que ho portaven abans fossin millors, però almenys coneixien la xarxa i no tenien problemes. Fuites, clar que teníem, però no s’havia tallat mai l’aigua com s’ha tallat en aquests darrers mesos. Per tant, aquest punt seria l’últim que sintetitzaria el nostre programa electoral. Posem seny a Sant Quirze, fem les coses quan toquen i on toquen, ni abans ni després.
Si haguéssim de mirar el pressupost municipal, que són uns 23 milions d’euros, què canviaria el PSC en aquest pressupost?
Nosaltres apostaríem molt per la inversió en promoció econòmica. Ja he dit que teixit productiu, econòmic, comercial, han d’anar agafats de la mà. La gent es pensa per desconeixement que els serveis que es reben com a ciutadans provenen dels impostos de l’IBI, i en part és correcte, però amb l’IBI no es cobreixen les necessitats de serveis que necessita el municipi. Per això cal invertir en empreses. Jo crec que Sant Quirze ha d’esdevenir un pol d’atracció empresarial. Tenim 5 polígons, hi ha naus buides, hem d’aconseguir la plena ocupació i atreure noves empreses perquè si portem noves empreses com a municipi millorem la facturació i podrem donar millors serveis.
Hi ha alguna proposta concreta? Hi ha algunes converses amb algú? Hi ha coneixement de com es podria fer?
Justament aquest matí he estat reunit amb la Diputació de Barcelona en l’àrea de promoció econòmica perquè el què necessita Sant Quirze són més recursos econòmics a nivell de promoció econòmica. Necessitem més recursos econòmics, tècnics i materials per poder portar això a terme, atreure més empreses.
El govern de Sabadell, el govern de Terrassa i ara potser no, però abans sí, són de PSC. PSC ha estat darrere de la B40. No sé si el PSC de Sant Quirze té alguna reivindicació que també ha fet el PSC d’aquí al costat.
El tema de la B40 és un tema que, com és un canvi que transformarà els municipis, sempre genera resistències. Però darrere d’aquesta construcció, d’aquesta nova xarxa viària, hi ha una humanització de les ciutats. Perquè una de les coses que s’aconseguiran amb això serà tancar la Gran Via de Sabadell… Si això, que és una de les principals artèries de Sabadell, és tanca al trànsit, la qualitat de l’aire millorarà, la salut dels sabadellens millorarà i disposaran d’un espai que abans no disposaven. Això crec que s’ha de fer i és la tendència natural: pacificar el centre de les ciutats. I d’una altra banda, el que és molt important és que hi haurà una derivació del trànsit cap a aquesta autovia i això descongestionarà també Sant Quirze. Pensem que Sant Quirze tenim el problema, i l’avantatge de tenir la C-58 al costat. Són molts cotxes al dia que estan passant per aquí al costat. Hem de millorar. I per una altra banda, tots els que es queixen, mai els he sentit que reivindiquin una millor infraestructura de transport. Mai. Aquí no arriba la Renfe. Si jo, per exemple, vull anar a Cerdanyola en transport públic trigaré una hora i mitja o dues hores. Quan son deu minuts en cotxe. Tenim el problema de la xarxa de comunicacions. A Sant Quirze li fa falta millorar molt la xarxa de comunicacions.
Quan el PSC arribi al govern, si arriba al govern, què passarà els propers quatre anys? Quines són les coses, a part d’aquestes que han sortit, quines coses veurem palpables? Perquè hi ha uns plans directors, però hi haurà diferències substancials en el carrer o en el dia a dia en els quatre primers anys?
Nosaltres plantegem el nostre pla de govern com una política de donar resposta a les necessitats reals de la ciutadania. Ens centrarem en la gestió del dia a dia, i en transformar el municipi cap a un referent en la comarca. Sobretot dinamitzant els polígons empresarials, que estan molt deixats. És una de les queixes que tenim per part dels empresaris. No se’ls escolta i no se senten identificats amb l’actual govern municipal. Per tant, nosaltres treballem, per una banda, donant resposta a les necessitats reals de la ciutadania, treballant en el que dèiem d’instal·lar un pla director de càmera de seguretat, millorar els espais verds, que són la nostra carta de presentació, millorar els serveis a la ciutadania en tema de salut i després treballant des de la perspectiva del desenvolupament econòmic.
Les Fonts és un barri que està una mica lluny del centre però que és Sant Quirze. No sé quina proposta hi ha per Les Fonts des del PSC.
Nosaltres sempre hem considerat Les Fonts com part de Sant Quirze. Les Fonts té un tarannà especial. Ells, abans de tot, són fontins. Però jo crec que se s’hauria de preguntar a ells què volen ser. Perquè aquí es va prendre una decisió unilateral que jo crec que és molt greu. Si jo fos fontí jo m’indignaria. Perquè d’això es van assebentar en el ple de desembre del 2019 i per la premsa: que aquell matí que feien el ple l’alcaldessa de Sant Quirze, la senyora Oliveras i el senyor Jordi Ballart de Terrassa, van signar un preacord per iniciar un expedient de segregació, de forma unilateral, sense consultar-ho primer amb els ciutadans de Sant Quirze i segon amb els partits polítics. Per tant, va generar un problema on no n’hi havia. I jo crec que els polítics venim a donar solució a problemes, no a generar-los. Sant Quirze és Les Fonts i Les Fonts és Sant Quirze. De fet, el Paco, que és la tercera persona que porto a la candidatura, és fontí.
Si haguéssim de definir el que porta el PSC en el seu programa en paraules o en adjectius, quins serien?
Justícia social, redistribució de la riquesa i igualtat.
Que això es tradueix… com? És a dir, com es faria això?
Té múltiples variables que es poden executar des de diferents punts de vista. Per exemple, des del punt de vista de les ordenances fiscals. Marcariem, per exemple, una clara bonificació per a aquells que menys tenen i menys bonificació o sense bonificació per a aquells que més tenen. Perquè Sant Quirze és un municipi amb un nivell socioeconòmic mig-alt. Però això no vol dir que tothom pugui tenir aquest nivell econòmic, sinó que hi ha desigualtats. I aleshores s’ha de redistribuir. I s’ha de redistribuir com? Mitjançant els impostos en els quals l’Ajuntament té competència. Amb això no vull dir, i és important remarcar-ho, i que quedi ben clar, que pujaré els impostos, però sí que serien més equitatius.
I després, per una altra banda, fer més particep, i integrar a tots els barris en la vida diària de Sant Quirze. Un dels problemes que manifesten els fontins i les fontines és que se senten, i sobretot arran de desembre del 2019, se senten expulsats per la seva alcaldessa. No, millor dit, per l’alcaldessa, perquè no l’identifiquen com seva. Perquè ella va voler renunciar a una part de la ciutadania i va ser la primera vegada en la història de la democràcia que a Sant Quirze es va aprovar un punt en el ple pel vot de qualitat de la senyora alcaldessa.
Qui hi ha a la llista de la PSC?
Hem fet una llista molt equilibrada: en què hi ha gent jove -hem fet una aposta per la gent jove del municipi- i gent amb més experiència al darrere, com un consell assessor. Però les cares visibles i els que estan al front del projecte seran la gent jove, que són el futur del poble. Són gent del barri, d’aquí de Sant Quirze, com tu i com jo, que se senten implicats en un projecte transformador i que creuen que hem de canviar Sant Quirze. Jo he vist algunes candidatures que diuen que “som gent del poble”. Tots som gent del poble i el que volem és millorar el nostre entorn. Aleshores, som gent del carrer, tots som treballadors, treballadores, algun empresari, alguna empresària, però som gent que podria ser la teva veïna. Per tant, som gent del poble que volem defensar un projecte que l’únic que pretén és millorar Sant Quirze.
Aquesta gent ha estat en temes de política o en temes de gestió municipal?
Hi ha de tot. Hi ha gent que ha estat davant i ara ha donat un pas al costat, deixant pas a les noves generacions i, per tant, aquest expertise mai podem deixar-ho de banda. Hi ha gent que tenim molt preparada, com, per exemple, podríem parlar de la Lorena, que és una persona que és llicenciada en turisme i parla cinc idiomes. O sigui, són gent jove, preparada i amb ganes de canviar Sant Quirze. Per tant, jo em sento molt agraït a totes aquestes persones que m’han donat el seu recolzament. Primer, la meva postulació com a candidat i, segon, donar el pas endavant socialment, identificar-se en una llista i tot el que representa donant aquest pas. Estic molt content amb la llista que hem aconseguit organitzar.
En aquests últims quatre anys, a l’oposició, com a regidors, què heu fet?
L’altre dia parlava amb una companya d’un altre grup polític i em deia “quan estàs a l’oposició, el què has de fer és oposar-te”. Dic… “no”… aquesta no és la funció. Si tu fas un seguiment, des que hem entrat nosaltres en l’actual grup de municipals de PSC, nosaltres, quan feia falta estar al costat del govern, hem estat al costat del govern. Perquè això el que fa és revertir en la ciutadania. I després, en allò que crèiem que no havíem de donar recolzament, hem fet una crítica constructiva, com per exemple les alegacions que vam presentar en el tema de la municipalització de l’empresa de l’aigua. Hem fet una oposició constructiva i responsable, estant on havíem d’estar en el moment adequat. Pensa que nosaltres ara mateix som dos regidors i en algun posicionament hem votat en contra, però amb dos regidors contra un govern municipal de nou… hem sigut molt coherents amb la nostra ideologia i amb la nostra forma de ser. Fins i tot, aguantant crítiques. Però això a nosaltres no ens importa, perquè per això estem. I si el nostre posicionament és aquest, nosaltres hem sigut lleials. I sempre, sempre, sempre hem posat els interessos de la ciutadania per sobre de la nostra ideologia.
De quines coses, en els últims quatre anys, podeu dir “estem molt orgullosos d’haver fet això”?
Una de les coses que jo entenc que qualsevol govern, qualsevol partit polític que està governant, és que tu quan fas el pressupost tens una intenció. I després, la gestió del dia a dia et marca la necessitat de fer modificacions pressupostàries. Si no recordo malament, en l’últim any, han sigut com unes 20… t’estic parlant de memòria, eh? En aquelles que feien falta i que eren un bé per la ciutadania, hem estat al costat. I en aquelles que creiem que eren per interessos partidistes, hem votat en contra. Hem donat un toc d’avís. I aleshores, si l’equip de govern, que ho ha sigut, ha estat atent, el que ha fet és redireccionar la seva estratègia.
Per exemple, volien construir una pista al Living. I allà els veïns es van posar en contra. Nosaltres vam fer un toc d’atenció i vam presentar alegacions. I van saber rectificar perquè, si no, haguessin tingut responsabilitats a nivell legal. Hi hauria hagut alguna altra denúncia. Però jo crec que això no ha de formar part de la política. La política és arreglar les coses on toquen i parlar-ne. El que passa és que de vegades es predica en el desert. I això és una de les coses que nosaltres, per exemple, ens sentim més identificats.
El tema de la municipalització de l’empresa de l’aigua. Tot el que ha passat, ja ho havíem avisat a la Comissió de Constitució o del Grup de Treball, que això passaria. El que passa és que, mentre estàs en una comissió, no pots treure això a la llum. Però a partir de la comissió que es va dissoldre i es va començar a l’empresa el 3 de gener, tot el que dèiem que passaria, va passar. Què passa? Que des del nostre punt de vista nosaltres tenim la consciència molt tranquil·la i vam avisar. Tot i així no se’ns va fer cas. Perquè de vegades les majories són sordes i cegues. I el que no pots fer és segrestar una part de la ciutadania perquè tu creus que el que t’està dient un partit polític de l’oposició és perquè tu no treguis rèdit polític d’això. Res més allunyat de la realitat.
La nostra missió com a partit polític és donar respostes a la necessitat de la ciutadania. No posar pals a les rodes. Hem sigut un partit que ha tingut una oposició constructiva. I això de vegades no s’entén. Però quan estàs en un equip de govern, encara que estiguis a l’oposició, has de ser responsable. No has de dir que no a tot el que digui l’equip del govern actual. Jo entenc la política com una forma de tendir ponts. No de dinamitar-los. Hi ha gent que aquest posicionament de dinamitar els ponts els agrada. Per què? Perquè jo crec que és aquesta… Dins de la meva formació he tingut alguna cosa de psicologia. Però el jovent arriba un moment de la seva etapa vital, que és l’adolescència, que necessita negar els seus progenitors per reafirmar-se. I jo crec que hi ha partits polítics o hi ha persones que neguen l’adversari polític per reafirmar-se a ells. I jo crec que això és una forma molt equivocada de fer política.
En temes d’habitatge, que ha sortit el tema de l’habitatge, què farà el PSC amb el tema de l’habitatge?
Nosaltres tenim molt clar que una de les necessitats que ha tingut Sant Quirze des de fa molts anys és el tema de la construcció d’habitatges. No entenc, i no m’hi cap, que en 8 anys no s’hagi construït cap habitatge. Això en què que ha degenerat? Ha degenerat en que el nostre jovent ha de marxar del poble. Ha de marxar del poble per què? Perquè primer, els lloguers d’aquí de Sant Quirze estan desorbitats. I l’empresa municipal, que és la Comu, que és la que té les competències de poder fer habitatge social i protegit per als nostres joves, no ha construït cap habitatge. Per tant, nosaltres apostarem per fer habitatges de protecció oficial amb lloguers assequibles per als nostres joves i que no hagin de marxar del nostre municipi.
Això és factible? Es pot fer en els propers 4 anys?
Això ho hem d’estudiar econòmicament. Però jo entenc que sí. I de vegades, les polítiques que ha d’impulsar una administració no sempre han de tenir guanys econòmics, han de ser sostenibles. Però no pensem des del punt de vista de guanyar diners. De vegades hem de fer inversions de la part pública perquè això són serveis o són coses molt primàries com és un habitatge per al nostre jovent.
El tema de l’esport, que abans ha sortit el pavelló… Quant costaria un pavelló?
Aquest que tenim actualment pressupostat està entre 12 i 14 milions d’euros, si no m’equivoco. Estic parlant de memòria. Estem parlant d’un tema important econòmic. I és el que deia al principi, m’ha sobtat o ens ha sobtat que la dotació pressupostària per la construcció d’aquest pavelló ha sigut de 0 euros. No sé d’on pensen treure els diners. És el que comentava al principi. Quan tu encetes un projecte necessites diferents temes i un d’ells és el tema econòmic.
Però l’alternativa llavors del PSC quin és?
Sant Qirze necessita un pavelló perquè anem tard. Hi ha municipis del voltant més petits (no cal entrar en detall)…
Si governa el PSC hi haurà un pavelló d’aquí 4 anys?
Hi haurà un pavelló i el posarem en marxa. El que no sé si per interès de la ciutadania serà el mateix projecte que hi ha actualment o tindrà alguna modificació. El que sí que és veritat és que necessitem un pavelló ja. I el que neixi ja neixerà obsolet. Per tant, farà falta dotar d’un pla director esportiu que doni resposta a les necessitats de Sant Quirze.
Els plans directors del PSC són el mateix que la “planificació” que es queixa del govern actual?
És un pla estratègic parcial d’un tema com el tema de seguretat o el tema de… podria ser polígons, podria ser el pavelló esportiu… i hi ha més possibilitats que estan sense utilitzar i es podrien posar sobre la taula per poder donar resposta a les necessitats que tenen les entitats esportives de Sant Quirze.
La vida social o la vida a Sant Quirze…
Sant Quirze, una de les seves característiques és que té un cultural i associativament parlant molt ric. Té un ampli ventall d’entitats culturals i associatives que ofereixen un ventall tan ampli que és molt difícil no trobar una resposta a les necessitats que tu tinguis. Per tant, nosaltres del PSC el que continuarem fent és donar recolzament a les entitats culturals i associatives del municipi perquè, al cap i a la fi son les que doten de vida al nostre municipi.
Per acabar, per què la gent de Sant Quirze ha de votar el PSC?
Bàsicament, pel que et comentava abans. Durant molt de temps, crec que s’han fet polítiques que no donaven respostes o no responien a les necessitats reals de la ciutadania. I responien bàsicament a criteris ideològics. Per tant, en el nostre programa, com a resposta a aquestes necessitats de la ciutadania, el que hem de fer és els cinc punts. Un Sant Quirze actiu i segur. Un Sant Quirze de futur i de progrés. Un Sant Quirze compromès i viu. Un Sant Quirze on tothom se sent representat. Per tant, un Sant Quirze de totes. I un Sant Quirze que toqui de peus a terra. El que nosaltres proposem és posar seny a Sant Quirze, que és el que li cal.
Molt bé. No sé si hi ha alguna cosa més que no hagi sortit…
Jo és que, precisament per això que t’explicava abans, que jo he estat veninit a Sant Quirze de forma discontinua, per dir-ho així, he vist com s’ha anat depgradant el poble de manera progressiva. I això em m’entristeix molt. Jo crec que hem de reprendre i retornar la dignitat dels espais públics, des del punt de vista de millora de les infraestructures, del seu manteniment, que sigui la nostra carta de presentació i, sobretot, que sigui un espai on tothom se senta representat i no només una part de la ciutadania. Per tant, jo crec que Sant Quirze té un potencial molt important i falta ambició per impulsar-ho i posar-ho en marxa.
Alguna cosa més?
Sí, algunes coses que ha fet aquest ajuntament son una falta a la intel·ligència dels ciutadans i ciutadanes de Sant Quirze. Com a exemple, això dels “prop de 5 mil arbres a Sant Quirze” (m’enseya una portada de l’Informem). Això és una cosa que va sortir a l’informem al febrer de 2023, aquest any, i justament un dels nostres simpatitzants va anar al mateix lloc on estava feta la fotografia i hi havia ni els arbres de la foto. Per tant, jo crec que això és una falta de respecte cap a la intel·ligència dels ciutadans i ciutadanes de Sant Quirze. Tothom que surti del seu despatx i es doni una volta pel nostre municipi veurà el deteriorament que hem tingut en el nostre poble. Això no és de rebut. Aquest tipus d’informació per a la ciutadania de Sant Quirze… s’està donant una imatge que no és la real. I això està molt bé des del punt de vista polític, ho puc arribar a entendre i a respectar, però és una falta de respecte cap a la ciutadania. I qui diu això, si tu et dones una volta per Sant Quirze, veuràs que hi ha molts forats al terra on hi hauria d’haver arbres i estan tallats o estan tapats per tant, això no respon a la realitat. I a mi em sap greu que s’utilitzi de manera tan instrumental una institució neutra com hauria de ser l’Ajuntament per manipular la ciutadania d’una forma poc intel·ligent.
