slider cabecera autocares fuentes logo
slider cabecera autocares fuentes 3
slider cabecera autocares fuentes 2
slider cabecera autocares fuentes 1
Inici » a-ultimesnoticies » A terrassa cal repensar el model de serveis socials. Joan Tamayo Sala
sliderdiari DENTAL-SANT-QUIRZE1
sliderdiari Rebost-de-Vallsuau1
Sliderdiari segurosbilbaodef1
sliderdiari Autocares-Fuentes-actual1
sliderdiari-Art typing1
sliderdiari immo sq1
sliderdiari-Taller C58 1
sliderdiari Infinity1
slider portada 600x194 mis finques
Joan Tamayo Sala. Advocat, activista pels DDHH, membre Junta d’Institut Drets Humans de Catalunya, i de la Comissió de Defensa dels DDHH del Col·legi d’Advocats de Terrassa.

A terrassa cal repensar el model de serveis socials. Joan Tamayo Sala

TRIBUNA / JOAN TAMAYO SALA

A Terrassa ja fa molts mesos que està aflorant sota la crisi sanitària una gran crisi social (de fet la que arrosseguem des del 2006-2007) però encara molt més agreujada Les desigualtats es fan presents de maneres molt diverses, i els efectes, encara que molt invisibilitzats, cada dia es fan més evidents.

S’estan permetent des de les administracions (totes), situacions intolerables d’infrahabitatge, de famílies i infants que no tenen cobert ni el més bàsic, de col·lectius vulnerabilitats, oblidats… L’accés a les tecnologies és una escletxa que discrimina, la informació no arriba igual a tothom i els recursos per fer-hi front ho condicionen tot. (massa burocràcia per a poder accedir a ajuts de primera necessitat).

La crisi del coronavirus trigarà molt a passar i, per evitar una fractura social profunda, calen actuacions contundents i canvis estructurals (valentia política) La crisi econòmica, no la poden tornar a pagar els mateixos. Com a societat, hem de reflexionar i abordar la transformació necessària per superar la crisi sistèmica que arrosseguem (de forma conjunta i comunitària, sense arbitrarietats del poder polític).

A Terrassa, necessitem un pacte social per posar les persones i les cures al centre de tot. El nou paradigma socioeconòmic s’ha de fonamentar en la justícia social. I per això cal REPENSAR LES POLíTIQUES SOCIALS (TOTES) I SOBRETOT ELS SERVEIS SOCIALS.

Els treballadors i treballadores de Serveis Socials de l’Ajuntament de Terrassa, fa massa anys que estan abandonats, sota les directrius d’un sistema que només sap generar accions reactives caracteritzades per un cert assistencialisme i un paternalisme desfasat, poc adaptat a la realitat, i amb una mancança greu de recursos i d’una organització valenta i innovadora que faci possible uns serveis eficaços, eficients i de qualitat (tot cau sobre les espatlles del voluntarisme i de la professionalitat dels treballadors i treballadores, els quals ho estan pagant amb un cost molt alt; 30% de baixes mèdiques, manca de formació i promoció professional i de sensibilitat cap a les seves condicions laborals, especialment a la salut mental o “riscos psicosocials” que comporta està sempre donant la cara i a la “trinxera”…).

A la ciutat ens trobem amb un empitjorament de les desigualtats entre barris, i a un increment de la demanda social, amb una població més vulnerable i amb risc d’aïllament social, a causa de la complexitat més gran actual de les necessitats socials que pateix la població.

És necessari facilitar l’accés a la informació del sistema de protecció, evitant escletxes digitals i una mirada estigmatitzant i culpabilitzadora de la persona que necessita ajuda, evitant l’atenció assistencialista que crea dependència, i trobant un sistema de reciprocitat voluntària amb la comunitat, tot recomanant i promovent la solidaritat i el bé comú.

El dret a l’habitatge, preocupa i molt a Terrassa. La represa dels desnonaments pendents i els nous que s’esdevindran (es preveuen situacions molt dures de cara als mesos vinents) agreujaran la situació. Mentrestant, la tercera ciutat de Catalunya no compta encara amb habitatges socials suficients per a tots els, suposadament “destinataris” de la taula d’emergència de l’habitatge que està “sobrepassada”. (per cert amb un funcionament poc transparent i clar). Tampoc hi ha suficients alternatives d’habitatge pels que, han vist reduir els seus ingressos, i no poden seguir pagant un lloguer a preu de mercat. Algunes d’aquestes persones poden incrementar el sensellarisme, que malauradament els darrers temps ja havia augmentat.

I amb això ens seguim preguntant, per què a Terrassa no tenim, encara, una Política d’Habitatge com cal, valenta i amb projecció de futur?, per exemple davant la invasió dels Fons Voltors que s’han fet “amos” i senyors d’una gran part dels habitatges “buits” de la ciutat?

L’escletxa digital, per exemple, és un tema que s’ha de tractar molt més enllà de la simple creació d’una nova Oficina Virtual. La gent necessita atenció personalitzada, propera, i sobretot “empatia” i ser ESCOLTADA (i això vol dir una aposta clara per destinar més personal, més recursos i més imaginació a l’hora d’organitzar).

També preocupa de forma especial, la manca de suport municipal cap a les persones immigrades en situació irregular. És una població invisible que s’ha vist afectada molt fortament per la pandèmia i que també es preveu que creixi durant els mesos vinents. ¿Hi ha una previsió seriosa davant d’això?

No podem oblidar tan fàcilment, el que ha significat aquesta Pandèmia Un abans i un després (que no pot ser el mateix). “Cal replantejar a fons les condicions en què volem cuidar i ser cuidats” partint de la base que totes les persones necessitarem cures en un moment o altre de la nostra vida.

En aquest sentit, un altre “patata calenta” que tenim a la ciutat és la situació precària en què es troba el SAD Servei d’Atenció Domiciliaria, privatitzat i en mans d’empreses molt grans especialitzades a sotmetre als seus treballadors i treballadores a la “precarietat” més indigna. A Terrassa quasi 300 treballadores (perquè no oblidem que és un sector molt “feminitzat”). La propera lluita serà aconseguir la “municipalització “d’aquest servei, en la línia d’anar prioritzant uns Serveis Públics i de Qualitat com a únic eix vertebrador per una societat més Justa i Equitativa.

Però no s’acaba tot aquí, hi ha nous reptes també, Per exemple, està preparat el sistema de Serveis Socials que tenim ara, per a fer front a reptes com aquests?:

1. ¿Què passa amb el risc d’una major presència del racisme i populisme polític que podria (i ja ho està fent), penetrar en els sectors més crítics socialment i en els territoris on es concentren la major part de les problemàtiques descrites?

2. Tenim eines suficients per a fer front a l’existència d’una certa dependència i manca d’autonomia personal per problemes derivats de dèficits de salut i trastorns de conducta, violència i agreujament de situacions que requeriran protecció i/o intervenció socioeducativa.

3. El context del confinament ha provocat un desinterès escolar per part dels adolescents amb el consegüent agreujament de les dinàmiques d’absentisme i de fracàs escolar en el futur immediat. Ho tenim present això?

4. Estem preparats per a potenciar els processos de participació veïnal i de les entitats dels barris per a fer front a les necessitats emergents, per exemple: cuines comunitàries per temes d’alimentació, treball col·lectiu amb escoles i equipaments per enfortir projectes educatius i poder afrontar la situació, entre altres projectes comunitaris?

5. Sabrem connectar la ciutadania diversa, creant vincles i donant respostes col·lectives a les necessitats socials.

6. Sabrem donar suport a les xarxes comunitàries de solidaritat que han sorgit en aquest temps i fer una aposta clara pel suport a l’acció comunitària és a dir, desenvolupant un sistema comunitari de polítiques socials que cal entendre com una nova manera de treballar conjuntament professionals, serveis i població (…) sota una estratègia comunitària compartida?

En definitiva tenim un Ajuntament disposat a fer front al compliment del que diu la Carta europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, signada per ell mateix, l’any 2000, on diu que:

Els principis de les administracions de cara a les Polítiques Públiques de Serveis Socials han de ser:

  • La responsabilitat publica en garantir la disponibilitat dels Serveis Socials.
  • La subsidiarietat, que implica que l’administració més propera ha de prestar el servei.
  • La coordinació o acció coordinada entre els diversos sistemes de Benestar social i la societat civil.

Bé ho veurem, les pròximes setmanes i mesos. Ara tenen una oportunitat d’or de demostrar si creen de veritat en una “Democràcia real” profunda i participativa, treballant de s de Baix amb les entitats i moviments ciutadans (una riquesa natural molt desaprofitada).

JOAN TAMAYO SALA
Advocat, pels DDHH , membre Comissió DDHH –ICATER , Espai Drets i de l’Institut de Drets humans de Catalunya.

2021-06-02
02_Carta_agente_cast_SCO_03
02_Carta_agente_cast_SCO_03
previous arrow
next arrow

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator