REDACCIÓ/CULTURA. L’Associació Amics de la Música de SQV organitza audicions de música clàssica a través de grans intèrprets en sessions periòdiques a diferents espais de la ciutat, tant culturals com més socials. Així mateix, per tal de donar a conèixer els diferents estils musicals entre el gran públic, programa audicions d’òpera.
Avanç del programa per aquest proper trimestre 2018
8 de gener de 2018: CONCERT DE CAP D’ANY 2017 A VIENA
Dilluns, a les 17.30 hores
Projecció al Casal d’Avis
Orquestra Filharmònica de Viena
Dirigida per Gustavo Dudamel
El Concert de Cap d’Any de la Filharmònica de Viena és un concert que comença cada any, des de 1939, a les 11.15 hores del matí de l’1 de gener a Viena, Àustria.
Aquesta vegada va ser retransmès en directe a 93 països, amb una audiència de 50 milions de teleespectadors. Interpreta majoritàriament obres de la família Strauss. Aquest any, s’inclouen 7 peces que mai havien estat en el programa. Compta amb la intervenció del Cor d’Amics de la Música de Viena i el tradicional Ballet Estatal de l’Òpera de Viena, que actua en directe des del pati de butaques. Diferents peces rendeixen homenatge a l’emperadriu Maria Teresa I d’Àustria, en el 300 aniversari del seu naixement, a l’emperadriu Sisi, a l’Escola Espanyola d’Equitació, i al Museu Vienès del Rellotge. El concert acaba amb la interpretació del Bell Danubi Blau, que és considerat com el segon himne nacional d’Àustria, i amb la Marxa Radetzky que els espectadors aplaudeixen al compàs.
Es considera un honor dirigir aquest concert, que cada any fa un director diferent, triat entre els millors del món. En aquesta ocasió i per primera vegada, és el veneçolà Gustavo Dudamel, que amb 35 anys és el més jove que ho ha fet mai
La Filharmònica de Viena va ser creada el 1841. Compta aquesta vegada amb els concertinos Rainer Honeck i Albena Danailova.
DADES TÈCNIQUES:
Enregistrat en directe l’1 de gener de 2017 a la Sala Daurada del Musikverein de Viena per l’Orquestra Filharmònica de Viena, dirigida per Gustavo Dudamel i acompanyada algunes peces pel Cor d’Amics de la Música de Viena i el Ballet Estatal de l’Òpera de Viena. Duració: 2 hores i 20 minuts.
Aquesta audició, gratuïta pels socis d’Amics de la música, és oberta també a tot el públic, amb el preu d’entrada-donatiu de dos euros.
21 de gener de 2018: NOUS CLÀSSICS amb SIMON & GARFUNKEL
Diumenge, a les 20 hores
Projecció al Celler de Can Barra
Concert in Central Park
Aquest concert és el més multitudinari de la història, ja que el 19 de setembre de 1981, va reunir al Central Park de Nova York a més de mig milió de persones i és considerat com un dels esdeveniments més importants i emblemàtics de la història de la música. Simon & Garfunkel, molt arrelats a la ciutat de Nova York, aconseguiren l’èxit d’aquesta extraordinària assistència de públic. El concert, a l’aire lliure, es va oferir amb entrada gratuïta, i la molt important generació de beneficis a través de la seva edició en diferents formats i de l’emissió per televisió, fou destinada al manteniment del parc, deteriorat per manca de suficient finançament municipal.
Paul Simon (nascut el 13 d’octubre de 1941 a Newark, Nova Jersey) i Art Garfunkel (nascut el 5 de novembre de 1941 a Forest Hills, Nova York) es van fer amics a l’institut de Forest Hills. La vida del grup està plegada de desavinences. Començaren de molt joves, al mateix institut, formant el grup Tom i Jerry, i durant la seva carrera varen patir gairebé tantes separacions i reconciliacions com la parella cinematogràfica formada per Liz Taylor i Richard Burton. Són el principal referent de la música Folk Rock de tots els temps i les seves cançons varen ocupar, amb diferents títols, els primers llocs de les llistes d’èxit dels Estats Units i Anglaterra.
DADES TÈCNIQUES:
Concert enregistrat en directe el setembre de 1981. Pel·lícula filmada per a la televisió, dirigida per Michael Lindsay-Hogg, estrenada el 21 de febrer de 1982.
Duració: Una hora i 25 minuts
Aquesta audició, gratuïta pels socis d’Amics de la música, és oberta també a tot el públic, amb el preu d’entrada-donatiu de cinc euros. Hi haurà servei de càtering.
5 de febrer de 2018: CONCERT de JULIA FISHER, violí i piano
Dilluns, a les 17.30 hores
Projecció al Casal d’Avis
Saint-Saëns, violin concerto núm. 3
Grieg, piano concerto
Julia Fischer, filla de Viera Krenková, pianista d’origen eslovac i de Frank-Michael Fischer, matemàtic provenient d’Alemanya de l’est, nasqué a Munic el 1983. És en l’actualitat una de les violinistes més destacades del panorama mundial de joves intèrprets. Però hem de dir que aquesta dona, va començar a tocar el piano amb 4 anys amb la seva mare, ha resultat ser també una destacada pianista.
A 12 anys, va guanyar el Concurs Internacional de violí Yehudi Menuhin i des d’aleshores, va tocar amb destacats directors i orquestres de renom mundial. A quinze anys, entrà al mercat discogràfic, aconseguint el guardó d’Artista de l’any 2007, atorgat per la prestigiosa revista Gramophone i també el títol d’Instrumentista de l’any el 2009 en el Midem Classical Awards.
És un gran plaer, pels Amics de la Música, d’oferir aquesta projecció del doble concert que Julia Fisher va fer, l’any 2008, amb 25 anys, tocant primer el violí i després el piano.
En primer lloc, veurem el Concert per a violí núm. 3, en si menor, Op. 61, del compositor francès Camille Saint-Saëns, autor d’obres tan conegudes com El Carnaval dels Animals.
A continuació veurem la interpretació del famós Concert per a piano, Op.16 en la menor, del compositor noruec Edvard Grieg, autor d’obres tan conegudes com la música incidental de Peer Gynt, basada en l’obra del dramaturg Henrick Ibsen.
DADES TÈCNIQUES:
Enregistrat l’any 2008 a la sala Alte Oper de Frankfurt. Julia Fischer, violí i piano solistes, amb l’orquestra Junge Deutsche Philarmonie, dirigida per Matthias Pintscher. Duració: 1 hora i 3 minuts.
Aquesta audició, gratuïta pels socis d’Amics de la música, és oberta també a tot el públic, amb el preu d’entrada-donatiu de dos euros.
19 de febrer de 2018: CONCERT, SIMFONIES NÚM. 2, 6 i 7 DE BEETHOVEN
Dilluns, a les 17.30 hores
Projecció al Casal d’Avis
Leonard Bernstein
Orquestra Filharmònica de Berlín
Ludwig van Beethoven (1770-1827) compositor, director i pianista alemany que deixà un llegat musical que s’estén des del Classicisme fins als inicis del romanticisme. És considerat com un dels compositors més importants de la història de la música, influint de en l’evolució posterior d’aquest art.
La Simfonia núm. 2 és una de les últimes obres del “estil primerenc” de Beethoven. S’aprecia una maduresa incipient en l’expressió romàntica, que preconitza els seus èxits posteriors, amb la Tercera simfonia Heroica en el punt de mira.
La Sisena simfonia (pastoral) va rebre el subtítol de “Records de la vida campestre”. Beethoven va ser un amant de la naturalesa i passava part del seu temps caminant pel camp. Com va dir ell mateix, aquesta simfonia és “més expressió de sentiments que pintura de sons”.
La Simfonia núm. 7 és una obra que evoca espontaneïtat; les notes semblen fugir de la partitura, en una onada d’inspirada invenció. El mateix Beethoven s’hi va referir com una de les seves millors obres.
Leonard Bernstein (Lawrence, Massachusetts, 1918 – Nova York, 1990) fou un dels grans músics dels Estats Units, el primer director d’orquestra d’aquest país que va obtenir èxit i reconeixement internacional, per la seva activitat al davant de l’Orquestra Filharmònica de Nova York i com a compositor d’obres com el musical West Side Story, l’opereta Candide, i Un dia a New York.
DADES TÈCNIQUES:
Simfonies enregistrades al Muskverein de Viena el noviembre de 1978
Edició Deutsche Gramophon 2008.
Aquesta audició, gratuïta pels socis d’Amics de la música, és oberta també a tot el públic, amb el preu d’entrada-donatiu de dos euros.
5 de març de 2018: ÒPERA, LA FLAUTA MÀGICA
Dilluns, a les 17.15 hores
Projecció al Casal d’Avis
Wolfgang Amadeus Mozart
L’Òpera La Flauta Màgica és una de les obres més importants de Wolfgang Amadeus Mozart i tal vegada sigui la universalment més coneguda. Es va estrenar a Viena, el setembre de 1791, sota la direcció del compositor, dos mesos abans de la seva mort. El llibret fou escrit per Enmanuel Schikaneder, gran amic de Mozart. L’argument de l’òpera ha estat molt discutit. Mentre que molts investigadors la veuen simplement com un conte de fades, altres hi troben simbolisme i referències a la maçoneria, associació a la que Mozart i Schikaneder pertanyien.
En aquesta òpera trobem la música més sublim que havia sortit fins aleshores de la ploma de Mozart. Sense haver de seguir les normes més rígides de l’òpera italiana, va emprar música de ressò popular i elements afins al gust alemany, amb ressons folklòrics i moments encisadorament «nòrdics» com les escenes en les quals intervenen les campanetes màgiques.
Mozart, compositor i pianista austríac, nasqué a Salzburg el gener de 1756 i morí a Viena el desembre de 1791. Mestre del Classicisme, estil preromàntic, va rebre influència de Haydn, Händel i Bach. La seva música va deixar forta empremta, entre altres, a Beethoven, Chopin, i Tchaikovsky. La seva obra comprèn tots els gèneres musicals amb més de sis-centes creacions en simfonies, òperes, concerts, música sacra, coral i de cambra.
DADES TÈCNIQUES:
Enregistrat el 2000 per l’orquestra i coro de la Zurich Opera House, dirigida per Franz Welser-Möst. Actual edició Planeta DeAgostini, 2003.
Duració: 2 hores i 30 minuts.
Subtítols en castellà
Aquesta audició, gratuïta pels socis d’Amics de la música, és oberta també a tot el públic, amb el preu d’entrada-donatiu de dos euros.
19 de març de 2018: MÚSICA SACRA, MISSA DE RÈQUIEM
Dilluns, a les 17.30 hores
Projecció al Casal d’Avis
Giuseppe Verdi
Dirigida per Herbert Von Karajan
El gran compositor d’òperes, Giuseppe Verdi també va compondre una missa de rèquiem, pot ser no tan famosa com la de Mozart, però d’una gran qualitat i riquesa musical. És un gran plaer oferir aquesta versió del prestigiós director Von Karajan, magistralment filmada pel cineasta Clouzot i on tindrem també el privilegi de veure a un joveníssim Luciano Pavarotti. Després de l’èxit d’Aida, Verdi es va retirar durant un llarg període de la composició operística. No es va retenir, tanmateix, de compondre un altre tipus d’obres i la més important d’aquest període és la Missa de Rèquiem. Verdi va quedar molt impressionat per la mort del seu compatriota, el poeta Alessandro Manzoni, el 1873. Verdi i Manzoni estaven molt compromesos amb la unitat d’Itàlia duta a terme uns anys abans, compartint ambdós els valors típics del Risorgimento, la justícia i la llibertat. La mort de Manzoni va esperonar Verdi a continuar el vell projecte de compondre un rèquiem, que ja havia començat conjuntament amb Gioachino Rossini, però que restà suspès per la mort de Rossini el 1868. El rèquiem de Verdi es va presentar a la ciutat de Milà el 22 de maig de 1874, a l’església de Sant Marc, coincidint amb el primer aniversari de la mort de Manzoni. L’èxit va ser enorme i la fama de la composició va superar les fronteres nacionals.
DADES TÈCNIQUES:
Filmació en directe al Teatre de la Scala de Milan, l’any 1967, dirigida pel cineasta Henri-Georges Clouzot. Editat en DVD l’any 2005. Solistes: Leontyne Price, soprano; Fiorenza Cossoto, mezzo-soprano; Luciano Pavarotti, tenor i Nicolai Gjiaurov, baix. Cor i Orquestra del Teatre de la Scala de Milan.
Duració: 1 hora i 23 minuts.
Aquesta audició, gratuïta pels socis d’Amics de la música, és oberta també a tot el públic, amb el preu d’entrada-donatiu de dos euros.
Vaig llegir en algun lloc que hi havia programada l’opera Madame Butterflay. Posrieu dir-me si us plau sies veritat i per quant?
Moltes gràcies, no m’he la voldria perdre.
Sra. Esther; traslladem la seva pregunta a l’Associació d’Amics de la Música i tan aviat com responguin, us ho farem saber contestant al seu correu.
Salutacions i gràcies per el seu interès.