TRIBUNA / PHIL CONNORS.
Analfabetisme, a nalfabe tisme, an alfa betisme
[dropcap]L[/dropcap]es llavors del totalitarisme, troben en la democràcia, el microclima adequat per créixer, desenvolupar-se i pitjor: reproduir-se.
Les persones demòcrates ho volen ser tant que acaben essent més papistes que el papa. Es pensen, beneïda ingenuïtat, que els altres es comportaran igual. Es pensen que si els totalitaris arriben al poder, tindran el mateix respecte i els mateixos miraments que han rebut.
A cas no saben d’història? Diuen que si s’oblida el passat, s’està condemnat a repetir-lo.
Permetre que un grup de hooligans es constitueixi en partit polític, que aquest es presenti a unes eleccions, que guanyi representació i que amb aquest suport es llenci a dictar proclames que atempten contra la igualtat, legalitat i fraternitat, i després queixar-se d’aquest comportament és tenir poques llums.
L’analfabetisme, la incultura, una educació a partir de premisses primitives, un egoisme infantil no reconduït, una predisposició a la violència per resoldre disparitat d’opinions, una supèrbia mal gestionada… dibuixen el perfil dels votants. Hooligans voten hooligans.
Què esperàveu? Heu engendrat monstres i voleu que es comportin com persones? Cria corbs i et trauran els ulls.
A l’alemanya nazi van començar igual fins que van guanyar el poder. I aquest va recaure en algú que va considerar que era més lògic, fàcil i còmode que una sola persona decidís el que era bo i el que no per tothom. I llavors van acabar les rialles i van començar les ploralles.
Progressivament van acabar amb la llibertat de culte, la llibertat d’expressió, la llibertat de decidir, la llibertat de manifestació i van discriminar per edat, per sexe i per raça. I com que no en tenien prou van posar fi a vides de milions de persones de forma sistematitzada i terrorífica en una guerra absolutament egocèntrica.
D’això se’n diu totalitarisme.
A Espanya se’n sap molt d’això, el passat està a tombar de la cantonada i no s’ha d’oblidar, però el dia de l’examen devia ser nefast perquè si tot continua així hi ha molts números de suspendre i repetir l’assignatura.
I això treu cap a què, ara que s’estan posant de moda, malgrat molts que ho troben indecent i provocador, les mugroneres, preferiblement daurades, en les dones, per poder lluir bruses transparents cal recordar el cartell de la pel·lícula Madres Paralelas de l’Almodóvar.
Aquest estiu la mobilització en xarxes socials va aconseguir que es tirés enrere una decisió de l’empresa privada Instagram que censurava el cartell de la darrera pel·lícula de l’Almodóvar (apa que no ha escandalitzat ni res al llarg de la seva vida i de la seva carrera cinematogràfica perquè ara li busquin les pessigolles). Els mals temps per la llibertat d’expressió no semblen acabar-se i cada cop va a pitjor.
Partits reaccionaris es van apressar a celebrar la restricció, com també a impulsar denuncies contra altres cartells de festes populars i contra actes culturals en una onada de puritanisme retrògrada que el PP va tornar a posar de moda i que a VOX, a bodes em convides, li va de perles per punxar indiscriminadament a tort i a dret, o sigui als d’esquerres i als de dretes, abanderats amb la religió.
De fet és tant tabú el mugró femení, que no pas el masculí, que les fotos de roba interior es retoquen abans de publicar-se per tal que la protuberància del mugró ni s’endevini.
El govern també ha d’actuar de forma immediata contrarestant aquestes accions tot adequant les lleis perquè estiguin a joc amb el seny i refrenar aquest retorn inquisidor.
El cartell de l’Almodóvar mostra un mugró del qual li vessa una gota de llet. On és la provocació? Que no sabem el que és alletar? Que no hem mamat tothom? És que no han mamat els que han considerat el cartell irreverent i pertorbador?
HI ha molta mala llet en aquest país.
