PHIL CONNORS/CULTURA/ESPECTACLES
Hatsune Miku
Aquest dimarts 28 al vespre va actuar a Barcelona la jove cantant japonesa Hatsune Miku en un concert anunciat feia mesos i entrades a més de 50 €, en la seva gira arreu del món.
És probable que no sapigueu qui és Hatsune Miku ni per què té tants detractors com fans ni com ha arribat a ser un fenomen mundial per la nomenada Generació Z, o sigui els nascuts del 1996 cap endavant.
Us explico breument: Miku va néixer en 2007 i està clavada a l’edat de 16 anys, du els cabells blaus i va vestida com vinyeta de manga (ja sabeu que així se’n diu al Japó dels còmics) i es mou com si fos un anime (ja sabeu que així se’n diu al Japó dels dibuixos animats emesos per tele o al cine).
I és que és això: una imatge virtual que es projecta en un escenari. El que abans se’n deia un holograma.
És a dir, Hatsune Miku no existeix en carn i ossos. És un dibuix animat en 3D.
I d’aquí ve el soroll; la gent que la segueix diu que què importa, que quan vas a veure una peli els actors també són una representació i tampoc surten de la pantalla (tret que s’estigui projectant La rosa púrpura de El Cairo, clar) i la gent que no li agrada diu que és una enganyifa perquè no és una cantant de debò, i que és una animació realitzada per un programa de veu i imatge feta des d’un ordinador (com si la majoria dels efectes especials de qualsevol peli no es fessin així avui dia).
I què importa si la veu és enregistrada i emesa després? No ho van fer així a Cantando bajo la lluvia i des de llavors a un munt de pelis; i que és el doblatge si no?
I què importa si la imatge no és real, a cas ho són els dinosaures de Jurassic Park?
I en quant a si és una estafa, home estafa, estafa, doncs no, ja que es veu clarament que és una animació i no t’estan venent res diferent del que t’estan oferint. Per estafa musical la de Milli Vanilli o Boney M aquells que feien play-back amb una veu que ni tan sols era la seva.
Mireu, ni a favor ni en contra, cadascú té el seu gust i pot o no agradar aquest fenomen que està arrasant des del 2007, però no es pot atacar l’avenç científic (amb en Galileo Galilei ja es va cobrir la quota) per ser diferent o innovador, és tecnologia aplicada a l’oci i l’entreteniment i o la fas servir o passes d’ella, però no pots aturar el futur, ni que vulguis.
El motiu pel qual molta gent es resisteix als canvis donaria per més d’una tesi doctoral i cap en trauria l’entrellat: necessitat d’una rutina i uns automatismes, arrapats a la zona de confort, readaptació a nous patrons de conducta, por a no estar a l’alçada dels nous requeriments, pèrdua de poder…
La incertesa de no saber si es podrà controlar el que vindrà no pot ser argument per no avançar i mai pot ser raó per tornar enrere.
Per involució ja en tenim prou amb la representació al Parlament on hi ha partits que encara viuen al Juràssic i no, no són ni hologrames ni efectes especials, aquests sí que, lamentablement, són de carn i ossos.
Phil Connors.
Meteoròleg televisiu i metafísic ocasional, català de Pittsburgh, aquari del 2 de febrer de 1993.
