J. A. AGUADO/CULTURA
Bruno Oro dóna vida a 30 personatges.
[dropcap]E[/dropcap]
l grup Balañá aposta aquesta temporada pel tàndem format per Bruno Oro i Marc Angelet. El primer a sobre l’escenari i el segon dirigint una de les comèdies més divertides dels últims temps: Immortal
A l’escenari del Club Capitol a partir d’aquest mes de setembre es representa aquesta comèdia escrita per Marc Angelet i Alejo Levis. Es tracta d’una comèdia futurista ambientada a la Barcelona del 2319 on Guardiola és el president de la Generalitat, en què Bruno Oro interpreta 30 personatges diferents. Tots recordem el treball de Bruno Oro al programa de TV3 Polònia, on va donar vida a Artur Mas, Maria Teresa Fernández de la Vega o Ángel Acebes, i en Crakòvia Cristiano Ronaldo. La comèdia comença amb el diàleg d’un pare i el seu fill al qual li ofereix una gominola d’osset que en menjar-la serà immortal i a partir d’aquí una sèrie de personatges entre els quals destaquen un enamorat neuròtic que no suportar la ruptura, un publicista que va al Vaticà a crear una campanya perquè la gent torni a creure en el paradís i vulgui morir-se en un món on tothom és immortal, apareix la pròpia mort amb tocs de transvestit, un estudiant de medicina que comparteix pis i estudia al metro, un argentí amb gran sentit de l’humor que ha treballat a llocs surrealistes, algú que truca per excusar-se per no anar a treballar, un futbolista cansat de la perfecció de Leo Messi, un pare cansat que el seu fill visqui a casa, el mateix actor que porta 300 anys interpretant la mateixa peça.
El teatre de Marc Angeleti i Alejo Levis no descriu la realitat sinó que la inventa, es mou entre la ficció i la realitat.
Bruno Oro conta històries extraordinàries. Immortal parteix de la idea de la immortalitat com un joc de ciència-ficció. Un dels moments més divertits de l’espectacle és quan la mort intenta suïcidar-se perquè ja no està de moda i rep una trucada telefònica perquè canviï de companyia telefònica. El mateix actor es desdobla i ens fa reflexionar sobre el teatre dins del teatre, en voler deixar de representar eternament la mateixa obra. El teatre dins del teatre serveix com a fil conductor de l’espectacle que va més enllà d’una sèrie de gags tancats units uns als altres. El sentit camaleònic de Bruno Oro es posa de manifest en la teràpia on va l’amo de l’empresa funerària que s’ha quedat a l’atur perquè no mor ningú. En un món on no mor ningú les dimensions temporals es multipliquen i s’eternitza els problemes dels personatges, no és positiu el fet de viure molts anys, sembla que és una tortura ens expliquen els personatges durant els 75 minuts que dura l’espectacle.
L’humor neix d’una realitat quotidiana, la realitat d’un actor, per conduir-nos a una realitat inversemblant que ens fa riure. Durant certs moments de l’espectacle el públic participa. La comèdia funciona perquè tan important és el text en la comèdia com el fet de dir aquest text, l’actor és fonamental, en aquest cas el treball de Bruno Oro sota l’ombra de Pepe Rubianes connecta amb una sala plena que no para de riure i que en acabar l’espectacle s’aixeca de les seves butaques aplaudint i reconeixent la feina del director, els dramaturgs i l’actor. El cercle es tanca de forma perfecta quan es deixa en l’aire una pregunta: vols ser immortal?
J. A. Aguado
