-
La mitjana d’edat de la primera cerca a internet d’aquests continguts és d’entre 15 i 16 anys
-
Aquest marc legal ampliarà la responsabilitat als intermediaris de les xarxes socials, que passen a ser també responsable de la difusió d’aquests continguts.
-
L’incompliment d’aquestes obligacions suposarà una infracció greu del Codi de consum, que es podrà sancionar amb multes de fins a 100.000 euros.
SALUT. El Consell Executiu ha aprovat el decret llei que modifica el Codi de consum de Catalunya, amb l’objectiu de dotar la Generalitat d’un marc legal per perseguir i sancionar els continguts que fan apologia dels trastorns alimentaris, com l’anorèxia i la bulímia, a internet.
Amb aquest decret llei, el Govern dona compliment al compromís subscrit de lluitar eficaçment en aquest àmbit, fruit dels treballs de la Taula de Diàleg per a la Prevenció dels Trastorns Alimentaris (TCA) —liderada pel Departament d’Empresa i Coneixement, a través de l’Agència Catalana del Consum (ACC)— que van posar de manifest la necessitat urgent d’adoptar mesures de protecció i prevenció davant la informació potencialment perjudicial present a pàgines web, blocs i xarxes socials, sobre trastorns com l’anorèxia i la bulímia.
Aquesta modificació del Codi de consum permetrà vigilar, investigar i, si és el cas, sancionar les empreses, plataformes i serveis digitals que, tot i tenir coneixement de l’existència d’aquest tipus de contingut en les seves plataformes, no duguin a terme accions per eliminar-los. D’aquesta manera, s’amplia la responsabilitat als intermediaris de les xarxes socials, que passen a ser també responsable de la difusió d’aquests continguts. L’incompliment d’aquestes obligacions suposarà una infracció greu del Codi de consum, que es podrà sancionar amb multes de fins a 100.000 euros.
Modificacions legals introduïdes al Codi de consum
Concreta la definició de “trastorn alimentari” als efectes del Codi de consum, entenent com a tals l’anorèxia i la bulímia, entre altres.
S’inclouen dins dels col·lectius que requereixen especial protecció les persones susceptibles de patir trastorns alimentaris, com l’anorèxia i la bulímia, en les relacions de consum.
Dins els deures que han de complir les empreses, s’introdueix l’obligació de no dur a terme activitats relacionades amb la posada en el mercat de béns i serveis que fomentin o indueixin en les persones consumidores hàbits no saludables o trastorns alimentaris. En cas de no complir aquesta obligació, les empreses cometran una infracció de Codi de Consum.
Es tipifica específicament com a infracció greu del Codi de consum realitzar activitats de promoció, publicitat, oferta o qualsevol altra que fomenti o indueixi a les persones consumidores a l’adopció d’hàbits relacionats amb els trastorns alimentaris, com l’anorèxia i la bulímia entre altres. Com a infracció greu, es pot sancionar amb multes de fins a 100.000 euros.
S’amplia als intermediaris en els serveis de la societat de la informació la responsabilitat de la veracitat i la legalitat de la informació que publiquen referent a l’àmbit dels trastorns alimentaris, des del moment en què coneixen o poden haver conegut –emprant una diligència normal— la manca de veracitat o la il·licitud dels continguts, i sempre que no actuïn de manera ràpida per procedir a la retirada de les dades o facin impossible llur accés. Així, s’estén la responsabilitat a les empreses que ofereixin allotjament web a aquest tipus de pàgines, blocs, o xats, quan tinguin coneixement que estan allotjant aquest tipus de continguts incitadors dels TCA.
Complementant l’anterior modificació, s’estableix que les persones, plataformes digitals o serveis en línia que cooperen o encobreixen una conducta infractora referent a l’àmbit dels trastorns de conducta alimentària en són responsables, com a cooperadors o encobridors. Qualsevol persona, plataforma digital o servei online que actua com a intermediari, que conegui o pugui conèixer una conducta infractora, n’és responsable si no adopta les mesures necessàries per suprimir o retirar els enllaços o els continguts afectats. Aquestes modificacions permetran perseguir aquest tipus de continguts a la xarxa, actuant directament contra els hostings, de manera que siguin aquests el qui controlin els continguts que allotgen.
Els trastorns alimentaris a les xarxes
L’apologia de l’anorèxia i la bulímia nervioses a la xarxa (col·loquialment coneguts com continguts pro ana i pro mia), des de diferents pàgines web, blocs, xats i xarxes socials, s’ha convertit en un dels factors de risc més consultat i perillós, per la seva fàcil accessibilitat i reproductibilitat, pel que fa al desenvolupament i manteniment d’aquests trastorns. En els darrers 8 anys s’ha donat un increment significativament elevat dels continguts pro ana i pro mia.
Al 2017, la Taula de Diàleg per a la Prevenció dels TCA, presidida per la Generalitat a través de l’Agència Catalana del Consum (ACC) i que aplega entitats, universitats, associacions i professionals de la salut, va realitzar un estudi sobre l’impacte de les xarxes socials i internet, en general, en malalts amb TCA.
L’estudi revela que el 59,2% dels malalts accedeixen a través d’internet a continguts no saludables, i que un 40,8% ho fa directament a continguts sobre el trastorn i consells sobre dietes. Així mateix, situa la mitjana d’edat de la primera cerca en els 15,51 anys, i afegeix que el 85% dels que busquen aquest tipus de continguts són menors d’edat. L’estudi apunta també que el 71,3% reconeix que consultar aquests continguts repercuteix negativament en la seva recuperació i contribueix a desenvolupar i mantenir el trastorn. D’altra banda, l’estudi assenyala que el 87,3% de les famílies no coneixien que la persona malalta havia fet aquestes cerques a internet.
Els trastorns de la conducta alimentària (TCA) representen la tercera malaltia crònica en dones adolescents després de l’obesitat i l’asma. A Catalunya, els TCA afecten actualment el 5% de la població adolescent i jove, i un 11% realitza conductes de risc. El grup més vulnerable són les noies joves i adolescents (entre 12 i 24 anys), ja que 9 de cada 10 casos es donen en aquesta franja. Tot i l’elevada taxa de recuperació —el 70% dels afectats es recuperen— la mortalitat se situa al voltant del 5% i la mitjana de tractament ronda els 4-5 anys.
