-
Àlvar Masllorens és l’autor d’“En braços del pare” novel·la nominada per Òmnium Cultural com a una de les 24 millors novel·les en llengua catalana de l’any
CRISTINA REDONDO/ L’ENTREVISTA/LITERATURA: Àlvar Masllorens (Barcelona, 1962) Llicenciat en Història d’Art, llibreter, editor i escriptor. Com a llibreter el trobarem a la “Llibreria La Temerària” (Goleta,7 de Terrassa), una de les llibreries amb més encant i passió per la literatura de Terrassa. Però també, com a editor, el podrem trobar a l’editorial La Temerària, una editorial independent que realment sent compromís per la literatura, i a on trobarem exemplars d’autors publicats amb una gran qualitat literària. Com a escriptor, a més de participar en diverses obres col·lectives en els gèneres d’assaig i literatura infantil, és l’autor de “Rèquiem i altres poemes” (Deriva, 1996), la novel·la “El so inaudible de les estrelles” (Proa, 2002. Premi Roc Boronat, 2001) i l’obra de teatre Esquenes (inèdita). L’Àlvar Masllorens ha publicat “En braços del pare” l’agost del 2018, novel·la amb què enguany ha estat nominat per Òmnium Cultural com a una de les 24 novel·les en llengua catalana que opten al Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any, en el qual un jurat independent i de prestigi valora les millors novel·les de l’any, després d’una selecció prèvia per part d’un comitè, i escull les tres obres finalistes que es fan conèixer durant la festa de Santa Llúcia (desembre). L’objectiu d’aquest premi és prestigiar la literatura catalana (dins i fora del propi àmbit cultural), crear un cànon de les millors novel·les publicades i fomentar-ne les traduccions. Per aquest motiu, avui conversem amb l’escriptor, però sense deixar de banda el llibreter, i tampoc l’editor, perquè tot esdevé literatura, al final. Parlem de tot allò que significa per l’Àlvar Masllorens escriure:
CR : Com et va sorgir la idea per crear la història narrada a “En braços del pare”? Què et va motivar a escriure aquesta història?
AM: Normalment parteixo d’uns pressupòsits sobre els quals vull escriure, i això sol donar-te el to i el tema a partir del qual desenvolupar la trama mínima per donar sortida a les inquietuds sobre les quals vull parlar. A més, vaig tenir molt clars de seguida els personatges que havien de sostenir el discurs de la novel·la, i això sempre facilita molt el procés d’escriptura.
CR: Com definiries el procés creatiu que has viscut mentre escrivies “En braços del pare”?
AM : La novel·la està escrita al llarg de dos períodes diferents, separats en el temps. Això per una qüestió purament personal, laboral, de fet. Generalment tinc les idees del que vull dir molt clares, i la novel·la mentalment estructurada, amb la qual cosa el procés el vius intensament, sempre, acompanyant-te en el dia a dia, i fruint dels moments reservats per a l’escriptura. És més un procés racional, mental, que flueix durant els moments d’escriptura recollint els fruits d’allò que es pensa prèviament. Per a mi és un gaudir, perquè sóc molt lent a l’hora d’escriure, i corregeixo poc, tot i que és una part fonamental dins del procés!
CR: Quant de temps vas trigar a tenir completament acabat el llibre “En braços del pare”?
AM: Si sumem els dos períodes a què abans em referia, aproximadament entre un any i mig i dos anys. És una novel·la breu, però intensa.
CR: Vas planificar la història abans d’escriure o bé vas improvisar a mesura que escrivies la trama?
AM: Per a mi la trama ve a justificar allò sobre el que vull parlar. És el fil que condueix la història per al lector, i cal cuidar-la, però generalment ja la tinc força dibuixada quan inicio el procés d’escriptura. Sí que hi ha després, petits canvis que vas introduint al llarg del procés d’elaboració de l’obra, però mai canvien l’arquitectura de la novel·la.
CR: Quina va ser la teva major influència per escriure “En braços del pare”?
AM: Honestament, crec que no podria rastrejar influències concretes per a aquesta novel·la. Sí que tinc clares les influències rebudes en la meva manera d’escriure, que són diverses i, si m’ho permets, íntimes. El que sí que hi ha, i crec que ens passa a molts autors, són escriptors de referència que, mentre estem escrivint, ens els hem de “prohibir” llegir perquè poden marcar-nos en excés a l’hora d’escriure.
CR: Si haguessis de triar un personatge d’“En braços del pare” per escriure una altra novel·la, a qui triaries?
AM: No crec que mai recuperés un personatge que ja ha sortit a una de les meves novel·les, però si n’hagués de triar un, sens dubte, seria el de la Maureen, que em sembla que és el que podria donar encara molt de joc i que és, per passiva, el personatge protagonista de la novel·la.
CR: Parla’ns de les localitzacions que has triat per “En braços del pare”, tenen algun significat especial per a tu com a escriptor, hi has estat personalment? O bé els vas vincular a la història per algun motiu que creies esqueia a la història? Explica’ns i parla’ns sobre les ciutats i llocs que apareixen a la novel·la.
AM: De fet, tots els llocs que esmento i on passa l’acció, són llocs on he viscut o passat llargues temporades, i amb una significació especial per a mi. Llevat de la ciutat de Bristol, on no he estat mai, però per raons que esdevenen òbvies quan es llegeix el text, necessitava que hi sortís per un personatge real que hi apareix.
CR: A qui recomanaries llegir la teva novel·la “En braços del pare”?
AM: Penso que en el cas de la meva darrera novel·la, l’espectre de possibles lectors és molt ampli. Però molt especialment a totes aquelles persones a qui els agraden les obres intimistes, de reflexió, amb personatges amb conflictes de relacions que, al capdavall, és el més important als meus llibres.
CR: Quina escena del llibre és una de les teves favorites?
AM: Amb franquesa, em costaria molt de triar-ne una. Però si em fas decantar, potser em quedaria amb l’escena final, pel que suposa en el context general del llibre.
CR: Com et vas sentir quan et van informar que “En braços del pare” era seleccionada per Òmnium Cultural com a una de les 24 novel·les en llengua catalana de l’any? Com va ser aquell moment? Com t’ho van fer saber? Explica’ns el moment, les teves impressions, i la teva experiència amb aquesta nominació.
AM: Com que això és una cosa absolutament inesperada, va ser un moment molt especial! Contentíssim i orgullós alhora, perquè un comitè selecciona el teu llibre; per tant, hi veuen alguns valors en concret. És una gran satisfacció, certament. Vaig saber-ho arran d’una trucada, perquè volien contactar amb l’editorial per fer-nos-ho saber. I com que van trucar a la llibreria, vaig poder-hi parlar directament.
CR: Has llegit algunes de les altres novel·les nominades? Que et semblen?
AM: Sí, n’he llegit algunes, i puc dir que entre les 24 hi ha grans llibres. Honestament, però, crec que de moment no puc pronunciar-me sobre les que he llegit. Encara no.
CR: Tornem a tu com a escriptor, quan escrius, hi penses en un determinat grup de lectors, o et deixes endur per la història narrada sense pensar més enllà de qui ho llegirà?
AM: Mai penso en els lectors. Crec que això podria condicionar-me. En algun moment et qüestiones sobre com pot rebre el text, o alguna part del text, un lector tipus (inexistent, doncs). Però necessito estar molt segur del que faig. Quan dono el text per acabat ha de satisfer-me a mi. Aleshores n’estic segur i el fet que agradi o no, o bé a molta o poca gent, m’és indiferent en el sentit que no canviaria res per aquest motiu. Evidentment, però, a tots ens agrada que ens llegeixin i satisfer el màxim de lectors possibles.
CR: Quant de temps dediques a escriure normalment? Tens uns hàbits d’escriptura fixes, un lloc a on necessites escriure sempre, o bé pots escriure en qualsevol moment a qualsevol lloc, comparteix amb nosaltres una mica els teus hàbits com a escriptor.
AM : Procuro tenir sempre reservat un espai de temps fix setmanal, i això em permet sumar-hi diversos moments que esgarrapo al dia a dia. A més, procuro posar-m’hi una horeta abans d’anar a la llibreria, de 3 a 5 dies a la setmana. També duc sempre a sobre una llibreta on prenc notes o idees que se m’acudeixen, per poder desenvolupar quan estic escrivint. I això ho faig a casa, a l’estudi.
CR: Què sents que és el millor de ser escriptor?
AM: Per a mi, donar sortida a una necessitat vital.
CR: Quina és la seva màxima aspiració com a escriptor? El teu màxim somni que t’agradaria fer realitat com a escriptor?
AM: Com he dit abans, el propi procés d’escriptura és un gaudir en si mateix; I una necessitat. Per tant, l’aspiració és anar millorant a cada nou llibre, partint de la premissa que aquests no es donen per tancats fins que no et satisfan a tu com a escriptor.
CR: Tenim la sort que trobem en tu tres figures professionals del món literari en una única persona, per tant ens podries dir què és millor ser escriptor, llibreter o editor?
AM: Les visc totes com a diferents facetes de la meva vida. Però per a mi no hi ha res comparat a l’acte d’escriure. De tota manera, gaudeixo moltíssim de totes tres!
CR: Quines lectures t’agraden més llegir? I quins són els teus autors preferits?
AM: Generalment, a banda de poesia i assaig, llegeixo molta ficció. De caràcter intimista o no, però especialment aquelles que et descobreixen una mirada diferent i enriquidora sobre les persones, sobre la vida, sobre les relacions. Crec que la literatura ens ha d’interpel·lar, com a autors i com a lectors.
CR: Quina lectura recomanaries llegir a algú que no ha llegit mai però que vol agafar l’hàbit de la lectura?
AM: No hi ha una recepta única. Cal parlar amb el lector que arriba a la llibreria i veure què és el que més es pot adaptar a ell. Això és el que he fet sempre com a llibreter; és una premissa bàsica.
CR: Quin consell donaries a algú que es vol dedicar a escriure?
AM: Abans de res, que llegeixi molt i llegeixi bé, amb esperit crític i aprenent a treure l’entrellat del text en els seus diferents aspectes. El segon pas, per a mi imprescindible, és que s’exerciti tant com calgui fins que trobi la seva pròpia veu, cosa que no sempre es té en compte.
CR: i per últim, sabem que estàs preparant un nou llibre, ens podries avançar quelcom…
AM: De fet, continua parlant sobre aquells temes que ja han aparegut en les dues novel·les publicades i en la resta de la meva obra: reflexions tant sobre el fet creatiu, com de relacions humanes. Això darrer, ampliant o disminuint el focus segons el moment i les necessitats. M’interessa el qüestionament sobre què som, com ens relacionem amb el món que ens envolta i entre nosaltres. L’home és un ésser fantàstic, capaç del millor i del pitjor, i tots duem la llavor de tots dos extrems. Com ens relacionem sol indicar la pasta de què estem fets, sí, però hi ha molts condicionants externs que cal saber ponderar en la seva justa mesura.
Cristina Redondo.
[…] […]