-
IVO. Disseny d’un robot per ajuda ciutadana’ és un projecte de caracterització d’un robot per ajuda ciutadana en espais públics o exteriors. Aquest robot és un projecte d’investigació del Institut de Robòtica i Informàtica Industrial IRI de la Universitat Politècnica de Catalunya, dissenyat per un equip multidisciplinar de l’Escola Superior de Disseny ESDi, que ha estat presentat a l’Smart City Expo World Congress
-
El disseny i caracterització del robot IVO ha estat desenvolupat per un equip multidisciplinar de l’Escola Superior de Disseny ESDi
CIÈNCIA I TECNOLOGÍA. IVO és un robot programat per respondre als reptes de la robòtica col·laborativa en la qual els éssers humans i els robots treballen junts per aconseguir una tasca comuna. IVO ha estat dissenyat per resoldre situacions com ara l’acompanyament urbà de persones; la planificació, navegació i execució de rutes; l’exploració i el reconeixement d’espais o la manipulació d’elements (per a la qual cosa es fa servir els braços independents del robot), entre d’altres.
El robot IVO és un projecte d’investigació de l’Institut de Robòtica i informàtica Industrial IRI de la UPC, Universitat Politècnica de Catalunya. El disseny i caracterització d’aquest robot per ajuda ciutadana en espais públics o exteriors ha estat desenvolupat per un equip multidisciplinar de l’Escola Superior de Disseny ESDi, i ha estat presentat a l’Smart City Expo World Congress (SCEWC), que ha tingut lloc a Barcelona del 19 al 21 de novembre.
La recerca desenvolupada amb el robot IVO s’inscriu dins del programa estratègic d’investigació en robòtica centrada en humans de l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial IRI, pel qual aquest institut ha estat reconegut, per part de l’Agència Estatal d’Investigació, com a unitat d’Investigació d’excel·lència ‘María de Maeztu’ durant quatre anys.
Aquest programa pretén tenir en compte moltes situacions en les que els robots entren en contacte o interactuen amb els humans, no limitant-se a una robòtica social (interacció significativa entre persones i robots), sinó també una robòtica col·laborativa, en la que humans i robots treballen junts per una tasca comú; o una robòtica assistiva en la que s’explota la tecnologia per ajudar a les persones.
L’IRI va proposar a l’ESDi el repte de formalitzar un robot d’ajuda o assistència a persones al que qualsevol usuari tingui ganes d’apropar-se i interactuar amb ell”
Peces del robot dissenyades per l’ESDi, alumnes involucrades en el projecte i el robot IVO
Així doncs, l’IRI va proposar a l’ESDi el repte de formalitzar un robot d’ajuda o assistència a persones al que qualsevol usuari tingui ganes d’apropar-se i interactuar amb ell. Per limitacions pressupostàries, el projecte aprofita alguns components o parts del robots que són estàndard (ja dissenyades per altres robots existents), però es va partir de zero en la tipologia de robot que es volia dissenyar: més humanoide, inclús realista, o una aposta per una aparença més robòtica o més icònica. L’IRI també va transmetre a l’equip encarregat del disseny del robot el seu desig d’innovació en els materials a utilitzar.
L’equip de l’ESDI també es va encarregar del nom del robot, que havia de transmetre identitat territorial, connexió amb la marca IRI i valors socioculturals. El naming es va desenvolupar també a partir d’altres característiques com: no identitat de gènere, notorietat, connotació positiva i de servei, duració, facilitat de pronunciació i relat imaginari creat entorn del robot. De les propostes sorgides en les sessions de brainstorming es va fer una selecció, la qual es va treballar des de l’àmbit semiòtic fins arribar a la proposta final: IVO.
Els objectius del projecte
El projecte de disseny i caracterització del robot es va plantejar amb dos tipologies d’objectius. D’una banda, objectius en quant a formalització, els quals eren: aconseguir acceptació emocional i cultural, comunicar vocació de servei, identificar amb el context d’ús, significar la naturalesa robòtica i aconseguir fotogènia i pregnància. D’altra banda, objectius en quant a la interacció amb el robot, que eren: fer una bona descripció d’escenaris i actors que ajudi a detectar oportunitats de cara a proposar usos/accions/activitats en les que el robot pugui ser d’utilitat, definir l’experiència d’usuari en relació a la interacció de les persones amb el robot, i aconseguir recolzar l’acceptació emocional amb elements d’interacció i amb l’ús de materials amables al tacte.
L’equip multidisciplinar de l’ESDi que ha desenvolupat el projecte IVO està format per professors i alumnes de diferents especialitats relacionades amb el disseny”
Equip participant del projecte IVO
L’Escola Superior de Disseny ESDi va configurar un equip multidisciplinar de professors tutors, per a guiar als alumnes en el desenvolupament del projecte i dissenyar la metodologia més adient per a aconseguir els objectius. L’equip està format en aquest cas per la Dra. Encarna Ruiz, Doctora en Periodisme especialitzada en Sociosemiòtica, que ha focalitzat la seva recerca en anàlisi de tendències socials; Mireia Puig Poch i Juan Alberto Favaro, dos dissenyadors de producte experts en ergonomia, un d’ells fent tesi doctoral en ergonomia i disseny i l’altre amb recorregut en el disseny de robots i màquines o tecnologia amb les que han d’interactuar persones; Miguel González, dissenyador de moda que està fent la seva tesi doctoral sobre la generació de roba intel·ligent i wearables destinats a ús d’interacció social; i Elizabeth Ferrandiz, Doctora en Psicologia i Llicenciada en Belles Arts, orientada a la recerca en hàbits i tendències de les noves generacions. També han participat els professors especialitzats en patronatge i confecció: Sofia Hernández, Juan Carlos Grao, María Bordas i David Malakian. En el cas dels set alumnes pertanyen a segon, tercer i quart curs de diferents itineraris curriculars oferts a l’ESDi del Grau de Disseny: producte, gràfic, audiovisuals i moda. Es tracta de: Cecilia Solé, Inés Herranz, Ivette Sabanés, Paula Aguilar, Francesc Català, Emma Lafoz i Ainara Navarrete.
L’equip de professors compta amb dos experts en ergonomia per la importància especial que se li ha donat a aquesta característica en el projecte. El dissenyador necessita entendre com funciona l’ésser humà perquè dissenya objectes per aquest, i ho ha de fer de forma que els pugui entendre i utilitzar amb facilitat i de forma que no el perjudiquin. La ergonomia es preocupa de tot això: des d’aspectes fisiològics i antropomètrics, passant per la biomecànica i l’anàlisi d’esforços, fins aspectes cognitius i mediambientals. Sempre des d’una base científica, que la fa fiable, ens dona una visió global del món. En el disseny d’aquest producte aquesta informació és vital, tant per la interacció física/postural de l’usuari respecte al robot, com en la interacció que provoqui una vinculació emocional relativa a aspectes cognitius.
Sobre ESDi
ESDi (Escola Superior de Disseny) és un centre adscrit a la Universitat Ramon Llull (URL). És un centre referent en estudis universitaris de disseny, amb 30 anys d’experiència formant dissenyadors. El seu campus, situat en una antiga fàbrica tèxtil del centre de Sabadell, està equipat amb tecnologia innovadora i les millors eines per a l’aprenentatge i la pràctica del disseny. Únic centre amb sis especialitats del disseny (moda, gràfic, producte, interiors, audiovisuals i gestió), és pioner a Espanya en estudis d’Smart Design i Humanitats Digitals. L’Escola Superior de Disseny ESDi és també la primera universitat en oferir la doble titulació de Grau Oficial Universitari en Disseny + Bachelor en Smart Design, així com la possibilitat de realitzar aquests estudis en anglès.
