JAVI QUINTANO
23/3/2023 | 15:30:32 |
El cantant santquirzenc Cesc Triquell, conegut amb el nom de Triquell, publica aquest divendres el seu primer disc ‘Entre fluids’ (Halley Records). Triquell canta a realitats externes a ell que vol ressaltar i a realitats més introspectives i ho fa a través de la llibertat creativa. La carrera de Triquell es va veure marcada per la participació ‘Eufòria’, on va quedar segon. Es mostra molt agraït al programa per l’experiència viscuda i les persones que hi va conèixer, però es mostra crític amb el concepte d’indústria i de televisió, i els continguts mediàtic-massius. En una entrevista amb l’ACN, assegura que hi ha dies en què se sent “empoderat i orgullós” i altres en què té dubtes i la síndrome de l’impostor”.
‘Entre fluids’ és el primer disc del cantant amb el concepte ‘Triquell’, però recorda que va publicar ‘Mindset’, un àlbum autoeditat d’Alter Soma, que és el grup que tenia abans d’entrar a ‘Eufòria’ i que són els mateixos components que formen part del projecte ‘Triquell’ i que faran gira amb ell.
En el procés de creació de l’àlbum, Triquell ha transitat per “molts estats emocionals a la vegada” i ha volgut estar present en tots els passos de la proposta, en la composició de les cançons, la preparació dels videoclips o l’estètica.
Les composicions són filles de la inspiració de l’artista. Triquell escriu els seus pensaments i després els intenta estructurar, aplicar-los-hi una mètrica, posar una guitarra acústica i aquell pensament es transforma en una cosa més treballada. “Cada cançó té una cronologia i uns ritmes diferents, algunes surten d’una nit de creació espontània i altres tenen un procés de maduració més lent. Les cançons plasmen l’estat emocional que tenia en cada un dels moments en què es va fer”, afegeix.
Triquell remarca que hi ha composicions on el focus se situa més en la lletra i altres cançons que tenen “més dibuixos melòdics”. També aposta per alternar-ho amb versos “més estructurats i mètrics”. Confessa que no és pioner en l’experimentació ni pretén abanderar-ho, però no volen que els temes sonin igual, sinó que tinguin aures diferents.
Si generalitza, engloba les cançons d’’Entre fluids’ temàticament en dues mirades o tendències diferenciades. Una és quan Triquell porta a l’extrem la sàtira i dona veu a realitats que vol ressaltar i que li criden l’atenció. I l’altra, escriu o canta d’una forma més introspectiva i vulnerable. “L’àlbum té dues cares, la primera són les lletres de ‘Jugular’, ‘CBD i espardenyes’ o ‘Evangeli’ que són més racionals i després de l’interludi hi ha un punt d’obertura i de confessionari”, assegura.
“M’encanta sentir que no m’haig d’abanderar de res ni pertànyer a una tribu urbana ni a un segment molt tancat com a gènere”. Triquell assegura que el gènere està molt diluït i ja no és tant d’on treu un músic les referències, sinó com les transforma, les fa pròpies i cap a on les porta. “Em sento lliure de ser una contradicció en potes i tenir llibertat creativa amb la sensació que estem en el procés embrionari i que s’aniran trobant noves formes”.
Davant la publicació del seu primer disc, assegura que hi ha dies en què esta empoderat, orgullós i motivat per tirar endavant el carro, mentre que altres està més baix d’ànim, amb dubtes i la síndrome de l’impostor. Reconeix que passa per molts estats d’ànim i que el manté tranquil saber que està “ben rodejat” i que el seu cercle confia en ell i que “hi ha amor” i que “estem fent una cosa en la qual hi confiem i això té molt valor per a mi”.
La importància de l’equip
El cantant defensa que al disc hi participen artistes heterogenis, de diferents disciplines que han treballat amb ell per crear un univers sonor i visual. “Tot i que hagi estat defensant un ego a un programa de televisió, vull donar veu a un equip audiovisual, musical i creatiu en general. Volem demostrar que tenim coses al cap i que hi ha amor pel que fem”, apunta.
El disc inclou les col·laboracions amb la cantant Ven’nus a ‘L’espai que et crema’ o amb Vernat a ‘Aliviat’. Les cançons també tenen la producció d’Arnau Vallvé, dels Manel.
Eufòria
Pel que fa el seu pas per la primera edició d’’Eufòria’, el cantant indica que tot té una cara A i una cara B. La cara A de la seva participació pel programa es tradueix en un enorme agraïment per l’experiència viscuda i les persones que hi va conèixer. “És una etapa que m’ha donat la possibilitat de viure d’allò que el meu nen interior sempre ha somiat”.
Per contra, la cara B, afegeix, és el concepte d’indústria i de televisió i el contingut mediàtic-massiu que “estigmatitza i fa que un senti que es deu a una persona i a un repertori que no és propi o el fet de no pagar”, que el cantant ja va criticar en més d’una ocasió.
El concert del Palau Sant Jordi, diu, és el punt àlgid d’un “procés preciós”, però també “el símptoma que el procés és com un miratge i s’ha de saber tancar per fer un projecte que a mig termini funcioni”.
La gira de presentació del nou disc arrencarà el 15 d’abril al Festival Strenes de Girona, continuarà el 22 d’abril a la Llotja de Lleida; el 5 de maig a Sitges; el 6 de maig al Tarraco Arena TGN i el 13 de maig a la Sala Apolo en el marc del Guitar BCN, entre d’altres cites. El cantant ha fet sold out a Barcelona i Girona.
D’altra banda, Triquell també ha participat recentment en el disseny de so i la música del curtmetratge ‘Provocadora’, d’Èlia Lorente. El curt es va estrenar al Festival de cinema de Màlaga i passarà pel festival D’A.
