J. A. AGUADO/CULTURA
Salva Sanchis moviment continu
[dropcap]E[/dropcap]
l treball d’Àngels Margarit (Terrassa, 1960) al capdavant de la programació del Mercat de les Flors està donant els seus fruits, convertint els espais del Mercat a la Casa de la Dansa més important d’Europa, referent per a molts teatres europeus amb una tradició de gestió artística més gran. Àngels Margarit es dedica a la dansa en els diferents vessants de ballarina, pedagoga i coreògrafa per això tria des de la seva racionalitat kantiana companyies plenes de vivesa i plasticitat i produeixen moments commovedors als espectadors que divendres, dissabte i diumenge omplen les butaques grises i còmodes. De les últimes propostes destaquem en aquest article el treball d’un ballarí, coreògraf i pedagog català: Salva Sanchis.
Salva Sanchis (Manresa, 1974) es va graduar el 1998 amb la primera generació de l’Escola P.A.R.T.S. a Brussel.les. Des de llavors ha creat més de 20 produccions. Al període 2003-2007 va ser coreògraf resident de la companyia Rosas. Des de 2009 Fins al 2017 va dirigir la seva pròpia companyia. En l’actualitat té dues peces en gira internacional: Racial Light (2016) i Love Supreme (creat el 2005 en Col·laboració amb Anne Teresa de Keersmaeker i Recreat el 2017).
Al Mercat de les Flors aquest cap de setmana hem vist Radical Light (2016) ballen sobre un linòleum de color taronja, cinc ballarins en moviment continu amb els peus descalços, quatre homes i una dona. Amb l’energia d’un sol taronja quan apareix els primers breus moments de lluny a l’horitzó. Salva Sanchis balla en el seu espectacle Radical Light, un espectacle intens és fugaç i breu, un espectacle en transició. Es dibuixen els estats momentanis del moviment continu d’aquesta llum radical que enlluerna l’espectador. Dansa abstracta perquè no representa res més que ella mateixa, és una dansa no representativa.
Els cinc ballarins tenen com a teló de fons la música tecno minimalista i electrònica dels compositors Senjan Jansen i Joris Vermeiren (Discodesafinado). Un ritme continu que no sobrepassa la imatge del ballarí en moviment, sinó que la complementa i li marca o no el sentit de les seves decisions coreogràfiques amb un sentit de l’harmonia torbador i seductor, uns fluorescents i una projecció difosa a la paret.
Els ballarins: Iga Huld Hakonardottir, Peter Savel, Stanislav Dobak, Thomas Vantuycom, Gabriel Schenker i el mateix propi Salva Sanchís executen una peça amb un bell estil sinuós, que busca la unió entre la disciplina i el moviment propi creant una partitura coreogràfica en la qual prima la plasticitat dels ballarins per sobre d’una dramatúrgia d’argument o intencions que vagin més enllà de la pròpia dansa en estat pur.
J. A. Aguado
