Sens dubte, el públic adolescent és el gran oblidat sobre els escenaris dels programadors teatrals. La companyia La Brutal intenta posar remei a aquest problema amb una versió del clàssic de Romeu i Julieta protagonitzada per Emma Arquillué, Nil Cardoner, Guillem Balart, Anna Barrachina, Albert Baró, Pau Escobar, Adrian Grösser, Xavi Ricart i Andrew Tarbet sota la direcció de David Selvas. Per descomptat, tot el que sigui acostar els clàssics als joves és molt ben vingut en aquest sector de públic tan necessitat d’obres i d’incentius per anar al teatre.
L´espectacle que aquests dies calorosos d´estiu podem veure al Teatre Poliorama, es programarà durant la temporada amb l´objectiu dels professors omplin autobusos d´adolescents que acostin la paraula del dramaturg anglès adaptada per Joan Yago i traduïda al català per Yannick García Porres al públic dels Instituts. Quan el producte es fa amb rigor el resultat es un èxit com ha passat amb A.K.A. (Alonso Known As) de Daniel J. Meyer.
Nil Cardoner i Emma Arquillué són Romeu i Julieta, Guillem Balart al paper de Mercutio, tres joves actors per aquesta versió reduïda de la guerra oberta entre dues famílies de Verona, on les coses no acabaven de rutllar. El tema de la violència està present a la versió actual no tan sols relacionat amb l´amor, sinó amb les relacions familiars. Una denuncia del patriarcat, la repressió del pare sobre la filla que es passa l’obra com espantada fins que l’amor li dona coratge i determinació. L’actor Xavi Ricart fa de pare Capulet, dictador davant d´una Julieta que només es compresa per la seva Dida Anna Barrachina. Una Julieta controlada que ha de demanar permís per sortir, un permís que no li concedeixen gaire sovint, amb l’excepció de les visites al capellà.
L’elenc d’actors joves és sens dubte el primer reclam, l’ham del qual ha de pescar la productora per atraure el públic. Durant la funció alguns personatges caminen pel passadís central i pugen a l’escenari, trencant la quarta paret. Aquest Romeu i Julieta incita a la interacció amb l’obra que flueix a la velocitat de la Fórmula 1, les entrades i les sortides són ràpides, sense temps a respirar l’escena anterior, l’espectador ja es troba a la següent i en un moment de l´obra es creuen les escenes d´aquesta religió de l’ amor. Dos màrtirs d´una època convulsa, de confrontaments i guerres civils, on la vida podria ser un somni: “Oh nit feliç. Tinc por que tot sigui només un somni de la nit, massa afalagador per ser real”.
La banda sonora incorpora artistes propers als joves com Billie Eilish, Becky G. Bad Bunny, Boris Brejcha, Sen Senra, …fa seductor el text al públic que reconeix les cançons: “a mí me gustan mayores”. No podia faltar la humorística versió del Romeo And Juliet de Dire Straits en aquesta festa continua que viu el protagonistes en les poques hores en què es desenvolupa l´acció de la tragèdia. El final clau de l’obra té com a punt de reflexió la cançó Everything Must Change de Nina Simone. Tot ha de canviar, diu. Els joves es fan vell. L’hivern es converteix en primavera. Aquesta versió de Romeu i Julieta obre portes, com fa cada intent actualitzar el clàssic: “Tant de bo caigués la peste sobre les vostres famílies”.
Velocitat, música, unes dosis d’humor i passió amorosa com a mosques que voletegen sobre el tema de la incomprensió del pare de la sang calenta dels joves. Els amors furtius dels joves davant de la idea de l’amor de la gent gran. Pare davant de filla. Vells davant de joves. La idea del dramaturg i del director és simplificar l’obra en funció d’una idea de furor patern, escombrant personatges de la tragèdia original.
En aquest Romeu i Julieta no hi ha espases, ni escenes d’esgrima, sinó navalles i ganivets de cuina, hi ha verí, s’ha substituït el balcó per l’habitació, la lluna per una bola de discoteca, uns armaris polivalents que poden ser hivernacle d’herbes o un moble bar signat per Alejandro Andújar.
Un Shakespeare accessible a l’abast dels joves espectadors ple de música, humor, sexe i bones intencions. Com un final que no desvetllarem per no fer spoiler que busca una reflexió filosòfica sobre si realment les coses canvien amb el pas del temps.
J.A. Aguado
