SALUT / BENESTAR FAMILIAR
Els infants amb Altes Capacitats solen passar desapercebuts. De fet, segons el Ministerio de Educación, el 98% no són detectats ni diagnosticats. Aquesta infradiagnosticació té a veure amb la manca de formació específica en AC de molts docents, metges o professionals de la salut mental de la xarxa pública. Molt sovint, són els pares qui detecten que alguna cosa no marxa com hauria en el seu fill, i el porten a un especialista quan els dubtes sobre el seu desenvolupament ja són massa grans. El diagnòstic sol caure com un gerro d’aigua freda, doncs molts d’aquests pares en el fons esperaven que els diguessin que el/la seu/va fill/a “no té res”, i entrar en un món tan desconegut com el de les Altes Capacitats genera, com a mínim, neguit.
Els motius d’aquest neguit estan en una sèrie de mites i estereotips sobre els infants superdotats que no es corresponen amb la realitat, però que sovint són els imperants en el discurs social, inclòs són promoguts per determinats mitjans de comunicació.
Alguns d’aquests mites falsos que se solen sentir són:
- Són rarets, no se saben socialitzar, com ara el Sheldon, de The Big Band Theory.
- No tenen cap habilitat psicomotriu, o bé tots han de ser molt àgils, coordinats i forts.
- Propens als desequilibris psicològics.
- Solen ser de classe mitjana o alta.
- Han de tenir un alt coeficient intel·lectual, de com a mínim 130 punts.
- Són excessivament seriosos i amb poc sentit de l’humor.
- Han de tenir bones notes en totes les assignatures.
- Sempre s’avorreixen a l’escola.
- No necessiten suport, ja que ja tenen totes les habilitats i els coneixements innats i poden tirar sols.
Cap d’aquests mites és propi de les Altes Capacitats, no els hi passen en més proporció que a la majoria de la població. De fet, els infants amb AC són un grup molt heterogeni, difereixen molt entre ells, donat que tenir AC no és cap trastorn, sinó senzillament una manera de processar la informació de manera més ràpida, però cadascú tindrà la seva personalitat.
El primer que cal saber és que el terme “Altes Capacitats” engloba aquells infants que tenen un talent simple (musical, o artístic, o verbal, o matemàtic, o esportiu…), un talent complex (la combinació de varis talents simples) i superdotació (tenen gran capacitat per gairebé totes les àrees del coneixement i poden mostrar molta creativitat, si no els la han anul·lat).
També hi ha molta controvèrsia sobre el terme “precocitat”, que serien aquells infants que mostren habilitats molt abans de l’edat “normal” per assolir-les, però que amb el temps s’equiparen als seus iguals. Alguns autors posen en dubte aquest concepte, dient que si el talent no es cultiva, es perd i, per tant, no existirien infants precoços sinó infants que no han estat estimulats com necessitaven. En el que tots estan d’acord és en que un infant detectat abans dels 10-12 anys necessita una atenció específica per part de família i escola.
Tot i les seves diferències intragrup, aquesta manera més ràpida en que les seves neurones processen la informació, fa que tinguin determinades característiques en comú. Algunes de les característiques més freqüents que ens podem trobar en els infants amb AC són:
- Aprenen i associen idees ràpidament.
- Solen ser molt observadors.
- Molts han començat a parlar, a llegir o a caminar abans de l’edat esperable.
- Mostren un nivell de vocabulari molt avançat per l’edat.
- Sentit de l’humor elaborat i més madur que els iguals.
- Mostren una imperiosa necessitat per aprendre i aprofundir sobre els temes del seu interès.
- Atracció pels reptes i novetats. No suporten la rutina o la repetició.
- Mostren pensament alternatiu, fluència i originalitat d’idees, si l’escola o la família no els han dit que pensar “diferent” no és correcte.
- Solen mostrar-se molt independents. Alt pensament crític. Tenen les idees molt clares. Poden qüestionar els adults si no li donen una argumentació que li satisfaci.
- Es mostren autoexigents i, en alguns casos, perfeccionistes.
- La facilitat que noten que tenen per aprendre la majoria de nous conceptes fa que quan es troben amb alguna dificultat, ho tolerin malament.
- Mostren baixa tolerància a la frustració. Impacients davant la lentitud dels altres.
- Mostren molta sensibilitat a les injustícies i senten les emocions molt intensament.
Si creieu que el/la vostre/a fill/a podria encaixar en algunes d’aquestes característiques, la recomanació de tots els especialistes és fer l’avaluació el més aviat possible. Només si sabem que un infant pot tenir determinades necessitats estarem preparats per a donar-lis resposta. Si no tenim aquesta informació, seguirem atenent-lo com als altres infants, exigint-los un comportament que no podran fer, i no donant resposta a les seves necessitats reals, fomentant així que se segueixin sentint diferents i incompresos per la societat.
Tot i els estereotips i els comentaris que reben els pares de nens amb AC sovint (“només volen tenir petits genis”, “tots els pares creuen que els seus fills són superdotats”, “el nen és fruit de la sobreestimulació dels pares”, “doncs jo no veig que tingui AC”, etc.) val la pena el diagnòstic per a comprendre millor el seu infant i per a que ell s’entengui millor a si mateix, millorant l’autoconcepte i l’autoestima, i abraçant la diferència que els caracteritza. Reivindicant aquesta diferència i parlant-ne amb normalitat entre tots, aconseguirem eliminar l’aura d’elitisme que tenen i passar a concebre les AC com a part de les diferents opcions de la naturalesa humana.
Olga Ventosa.
Psicòloga i Directora del centre Espai Família
