J. A. AGUADO/TRIBUNA
La realitat no pot acabar amb la cultura viva. El Teatre Lliure amb el seu director Juan Carlos Martel Bayod ha decidit actuar i no fer política ficció cultural. L’opció més senzilla és quedar-se de braços creuats i fer política ficció tot programant per a la tardor, tot el que s’havia de fer durant el confinament més el que ja s’hauria programat per a la tardor. Tot això avui és un esforç utòpic. Altres posen la seva hemeroteca a la nostra disposició de forma altruista o pagant un preu simbòlic.
El Teatre Lliure ha obert el camí a un món nou que no saben si està naixent o morint. La primera pedra a aquesta era digital és tornar a la ràdio. Com feien els meus avis que escoltaven ràdio-teatre, recordo que escoltava de petit Radio Nacional de España amb les veus d’actrius radiofòniques com María Matilde Almendros. Aquest passat torna però no de franc perquè la cultura té un valor i té treballadors que han de viure de la seva feina.
Doncs bé, la primera entrada digital és El gegant del Pi, una obra escrita, dirigida i protagonitzada per Pau Vinyals, amb la col·laboració de Júlia Barceló i Música d’Arnau Vallvé, component del grup musical Manel. L’obra està disponible des del 7 de maig a les 20 h fins al 10 de maig a les 23.59 h a Youtube Teatre Lliure amb un enllaç enviat online després de pagar 5 € amb targeta. El diumenge, 10 a les 20.00 h, hi haurà un col·loqui postfunció per zoom amb l’autor.
El gegant del Pi és un monòleg a dues veus interpretat pel mateix autor. El cartell de l’espectacle és molt curiós i alhora representatiu dels dies que estem vivint: el protagonista al balcó vestit d’Spider-Man. Pau Vinyals Dalmau passa a l’autoreflexió, a la introspecció del dramaturg que explica una realitat/ficció que ens envolta, el virus, el feixisme, la família, la política, la veritat i la mentida. Comença explicant la seva vida de jove de 34 anys vivint al seu pis del barri del Raval a Barcelona amb la Judith. El protagonista explica les peripècies del seu avi franquista, el gegant del pi. Escoltem la seva vida al poble, al bosc en silenci i la seva infantesa a la recerca del temps perdut entre Banyoles i l’Escala. De mica en mica ens reconstrueix les seves pors, les seves contradiccions familiars, la mort i els seus fantasmes, els seus monstres, les seves fragilitats, les seves angoixes i els seus patiments, el seu avi franquista. Pot tenir un independentista català un avi franquista? Tenim dret els fills a rebre l’herència i els pecats dels pares? D’on venim? Podem sobreviure al fantasma de la Guerra Civil? L’ordre i el caos? Deu i el no-res? Tenim dret a ésser rebels? Qui som?
El gegant del Pi és un viatge de la infantesa al present, un jove que viu amb la seva parella que ha comprat el seu propi pis. Aquesta lectura dramatitzada del teatre Lliure i de totes les propostes d’aquest mes obren camins als camaleons de les arts en viu que s’adapten als nous temps de la COVID-19.
J. A. Aguado
